La fiscal de delictes d'odi Susana Gisbert (fotografies: Prats i Camps).

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

En una setmana, al País Valencià hi ha hagut dos incidents provocats per grups d’ultradreta. Fets d’alta volada, d’ocupació de carrers o d’uns altres espais públics amb càntics i simbologia nazi i franquista. Amb insults i banderes anticonstitucionals. En tots dos casos, els qui han vist com els obrien expedient o, fins i tot els detenien durant unes quantes hores, han estat els antifeixistes. Parlem de la manifestació convocada per España 2000 a Benimaclet el 12 d’octubre i dels quaranta seguidors ultres del Gandia Club de Futbol que despús-ahir es van passejar per Pego enganxant banderes i adhesius amb esvàstiques i cridant visques a Hitler.

Entrevistem Susana Gisbert, delegada de delictes d’odi de la fiscalia provincial de València per saber per què no es posen límits a aquestes actuacions.

Per emmarcar la conversa, què és un delicte d’odi?
—És el que es comet contra una persona que pertany a una minoria o que es fa per raó d’una ideologia o creença, i que es comet per a discriminar. Pot ser un delicte d’expressió, pot ser un delicte d’acte com ara una pallissa o un assassinat. Ni és necessari l’odi ni tot l’odi és delicte d’odi.

Per exemple, un centenar de persones d’ideologia feixista es passejaren fa una setmana per Benimaclet amb banderes nazis i franquistes, passejaren en esquadra i saludaren amb el braç alçat. Això és un delicte d’odi?
—Això és exaltació d’uns règims com el franquisme i el nazisme. Però perquè hi haja delicte d’odi cal incitar a l’odi contra les persones. Els nazis discriminen per raó de totes les coses que sabem, però si ells no diuen expressament que cal matar els jueus o el que siga, és molt difícil que es pense que s’incita a l’odi. Una altra cosa és fer apologia d’ideologies com el nazisme, però també hem de tenir cura, perquè l’apologia del franquisme, al contrari d’allò que passa a Alemanya amb el nazisme, no és penalitzada en el dret espanyol.

I això és normal?
—Jo crec que s’hauria de penalitzar perquè comparteix la naturalesa dels delictes d’aquesta classe. La diferència amb Alemanya o amb Itàlia és que els demòcrates guanyaren a eixe règim i l’anul·laren. I a Espanya, el règim va guanyar i hem fet una transició, diguem-ne, pacífica. No hi ha una condemna expressa del règim franquista com un règim discriminatori. Fins que no hi haja eixe document exprés de condemna és molt difícil de regular com a delicte un fet com l’apologia del franquisme.

En la vostra opinió, la llei s’hauria de canviar?
—En la meua opinió, sí, però la meua opinió com a ciutadana és diferent de la meua opinió com a jurista. Actualment, no és regulat i no es pot perseguir. Sí que pense que caldria superar coses que es van acordar quan es xafaven ous… Però insistisc que el primer entrebanc és que mentre no hi haja una condemna expressa del franquisme és molt difícil que l’apologia del franquisme puga ser delicte.

La manifestació del 12 d’octubre havia estat autoritzada per la delegació del govern espanyol al País Valencià. Us torne a preguntar: això és normal?
—Això és una decisió política. Per fer una manifestació no es demana permís, es notifica. Caldria saber què deia el document de la notificació. Pel que jo sé, deien que farien una manifestació en contra de la política del govern d’Espanya. Aleshores, no permetre-la hauria estat censura.

Durant tot l’acte es va poder veure que les manifestants portaven banderes nazis, feien gests nazis i cridaven consignes nazis.
—Això és una qüestió administrativa. I fins i tot, que les persones vagen pel carrer cridant consignes inconstitucionals no és delicte si no inciten a la resta a fer-ho. Si no hi ha incitació a l’odi, no hi ha delicte.

Manifestants d’España 200 a Benimaclet el 12 d’octubre de 2020.

La policia va encerclar i tancar el barri de Benimaclet perquè s’hi manifestassen aquestes persones. Entendreu que això fa una sensació d’impunitat dels violents i una certa indefensió per als ciutadans pacífics.
—Pot fer eixa sensació, sí. Hi ha una frase de Voltaire que s’utilitza molt per a defensar la democràcia, que diu: ‘Jo no pense com tu, però donaria la meua vida perquè tu pogueres expressar el que penses.’ Els que som demòcrates no tenim altre remei que permetre certes coses amb les quals estem en contra. El límit entre allò que és censura i allò que no ho és és molt primet, i per això moltes vegades es té por de prendre la decisió de prohibir una manifestació com aquesta. I a vegades es clava la pota i les coses se’n va de les mans.

Diumenge es va jugar un partit de futbol a Pego. Uns quaranta seguidors ultres del Gandia es van passejar per la població cantant i lloant Hitler. La Guàrdia Civil només va sentir els càntics dels antifeixistes.
—Si hi ha atestat, segur que obriran procediment i si es prenen declaracions i els antifeixistes conten els fets dels altres, pot ser que al llarg de la investigació s’acusen tots dos. En la discriminació per raó d’ideologia les coses no són tan clares com amb una discriminació, per exemple, per xenofòbia, en què és clar que va contra un grup vulnerable. Ací la ideologia la tenen tots dos i eixe és el problema.

Això és equidistància, però els antifeixistes de Pego no haurien eixit al carrer si els ultres no hi haguessen anat a provocar.
—Passa que els altres probablement ja estan molt més organitzats i ja saben fins on arribar perquè no els passe res. Això és la sensació d’impunitat. Van amb molta cura. Jo crec que, més que codi penal, hauria de ser més clara la normativa reglamentària per a les manifestacions, però com que sempre tenim eixe complex que no respectem la llibertat d’expressió, al final som més papistes que el papa i causem un perjudici a qui en principi tractàvem de protegir. Aquesta és la paradoxa.

Tots aquests fets pinten un País Valencià com el paradís dels ultres, els feixistes, els nazis.
—No es pot negar que València va ser el bressol d’España 2000. Les coses no desapareixen per evolució espontània. Pense que hi havia gent que estava amagada i quan ha vist que hi ha partits que exalten els seus valors, entre cometes, el seu pensament, les seues idees, s’han fet forts. Coses que hi havia amagades, persones que potser no gosaven parlar, s’han fet forts i s’han decidit.

Parleu de permissivitat.
—No exactament, perquè la diferència entre què és delicte i què no ho és, amb els delictes d’expressió, és tan prima que moltes vegades hem de tenir clar que no estan malament tan sols les coses que són delicte. Hi ha coses que són infraccions administratives, com ara, posar una bandera, que s’han de perseguir encara que no siga als jutjats.

En tot cas, es banalitza molt. Els membres de l’extrema dreta, els ultres, se senten molt tranquils, protegits.
—Tenen la sensació d’impunitat. Hi estic d’acord, perquè no tot és delicte, perquè la regulació encara és imperfecta. Ens falten mitjans, tant a la fiscalia com a tot el món.I falta conscienciació i educació.

I lleis que ajuden a avançar i a castigar els delictes.
—Hi ha coses que són evidents. Lamentablement, ací hi hagué l’assassinat cabdal per a ells que va ser el de Guillem Agulló. Jo vaig arribar a Castelló dos dies abans de l’assassinat de Guillem. Quan em vaig traslladar a València, ja redactaven la sentència del judici. Després de molts anys, el meu primer assumpte com a fiscal delegada de delictes d’odi va ser una manifestació on es cridava ‘Et passarà com a Guillem’. A mi, això, que en vint-i-vuit anys no haguérem avançat, em va impressionar molt.

Hi ha dades recents sobre els delictes causats per persones de l’extrema dreta?
—No en tenim dades, perquè les nostres estadístiques són globals, de tots els delictes d’odi que veiem, però no es distingeix entre tipus de delictes.

Benimaclet rebutja sorollosament la presència de l’extrema dreta

La Guàrdia Civil preveu sancions per als antifeixistes que ahir a la nit van respondre a un grup de neonazis a Pego

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.