El Suprem espanyol obre el procés per a recórrer al TJUE contra la regularització extraordinària d’immigrants

El Tribunal Suprem espanyol creu que el procés de regularització extraordinària d’immigrants va en contra del dret europeu, tal com van denunciar la Generalitat Valenciana i el govern de l’Aragó. Arran d’això, ha donat cinc dies a aquests governs perquè diguin si cal demanar-ne el parer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tots dos governs van presentar recursos en contra de la modificació per decret de la llei d’estrangeria que va obrir el procés de regularització i que avui mateix es tanca.

Una volta s’hi hagin pronunciat, el Suprem decidirà si eleva al TJUE una qüestió prejudicial per a demanar-li si el decret del govern espanyol entra en conflicte amb el pacte d’immigració i asil de la Unió Europea. Cal tenir en compte que, malgrat que el nou pacte es va aprovar el 2024 i ja ha entrat en vigor, no era aplicable fins al 12 de juny de 2026. En canvi, el procés de regularització es va aprovar el 14 d’abril de 2026.

La providència del Suprem, a la qual ha tingut accés VilaWeb, formula sis dubtes sobre el possible xoc del decret del govern espanyol i el dret de la Unió Europea. El nucli de la qüestió és si l’estat espanyol pot aprovar sense coordinació amb la Unió Europea una regularització en massa d’immigrants, tenint en compte que el nou reglament d’immigració i asil europeu ja havia entrat en vigor encara que no fos d’aplicació.

Els dubtes pivoten entorn de tres qüestions. D’una banda, si l’entrada en vigor d’una norma comunitària que encara no és aplicable ja limita el marge de maniobra dels estats. També, si el decret que ha permès la regularització xoca amb normes europees ja vigents com el dret de permanència durant la tramitació d’asil i la directiva de retorn. I, finalment, si el caràcter en massa i unilateral de la regularització, sense coordinació ni comunicació amb la Comissió Europea i la resta d’estats, vulnera els principis de solidaritat, cooperació lleial i lliure circulació de Schengen.

D’entrada, el govern espanyol va comunicar que preveia que més de 500.000 persones participarien en el procés de regularització, però finalment s’han registrat vora 1,2 milions de sol·licituds, que ara caldrà revisar si compleixen els requisits establerts.