El Suprem obre la porta a incloure el castellà en la retolació de les escoles públiques de Catalunya

El Tribunal Suprem espanyol ha determinat que no es podia excloure l’ús del castellà en la retolació dels centres docents sostinguts amb fons públics. Ho ha fet públic en una sentència que anul·la un apartat del document d’organització i gestió dels centres educatius per al curs 2022-2023, aprovat el juliol del 2022 pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que establia: “La retolació dels espais del centre és en llengua catalana; en occità, a l’Aran, i en llengua de signes catalana si correspon.” En el moment de redactar aquest document, el departament considerava que aquestes eren les llengües de referència del sistema educatiu.

Amb la sentència, el Suprem obre la porta a incloure el castellà en la retolació de les escoles públiques. Malgrat que no determini que sigui una obligació, l’alt tribunal diu: “És important assenyalar que la recurrent demana que es declari que és contrari a dret excloure la retolació en castellà als centres docents sostinguts amb fons públics, no que es declari que hi ha un deure de retolar en castellà”.

El Suprem ha estimat un recurs presentat per l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña (AEB), amb el suport de la fiscalia, en contra d’una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest tribunal donava la raó al recurs en alguns altres aspectes del document, però considerava que la prohibició d’excloure el castellà com a llengua vehicular no era aplicable a la retolació dels centres, perquè no formava part de l’activitat educativa.

Ara el Suprem marca un canvi de rumb. En la sentència, l’alt tribunal espanyol refusa l’argument del TSJC i assenyala que l’ensenyament no solament es limita a allò que es transmet dins les aules, als llibres de text o als materials docents. Segons la sentència, l’espai físic on es desenvolupa l’activitat educativa també forma part d’aquesta realitat. Segons el tribunal, aquesta és la primera vegada que afronta la qüestió de la retolació dels centres educatius.

L’AEB va néixer l’any 2014 i d’aleshores ençà fa campanya per a dinamitar la immersió i imposar el castellà a les escoles catalanes. L’entitat, amb profunds vincles amb l’espanyolisme a Catalunya, diu que defensa la neutralitat política i ideològica als centres educatius.

La sentència insisteix en la retolació

Els magistrats remarquen especialment que les instal·lacions dels centres educatius constitueixen el context físic de l’activitat educativa. “La configuració de les instal·lacions dels centres docents són efectivament l’escenari o el paisatge de l’activitat educativa i, per tant, en formen part. Potser no la part més important; però sí una part important, que no ha de ser menystinguda”, diu la sentència, consultada per VilaWeb. Per al Suprem espanyol, excloure el castellà en la retolació dels centres educatius sostinguts amb fons públics en limita la presència com a llengua vehicular de l’ensenyament.

La sentència insisteix també que el castellà és llengua oficial a Espanya: “La llengua que no pot ser exclosa a les comunicacions entre els poders públics i els ciutadans.” A més, considera que els cartells i senyals dels edificis públics, incloses escoles i instituts, formen part de la comunicació amb les persones que hi accedeixen.

El tribunal considera que impedir l’ús del castellà en aquests elements no respecta el règim de cooficialitat lingüística establert a l’article 3 de la constitució espanyola i pot introduir una diferència de tracte injustificada en matèria lingüística.

Consulteu a continuació la sentència del Suprem espanyol: