El Suprem espanyol ordena de destruir el material de l’1-O i refusa de lliurar-lo a Puigdemont

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la destrucció del material intervingut pels Mossos d’Esquadra durant el referèndum del primer d’octubre de 2017 i ha rebutjat la petició del president Carles Puigdemont perquè li fos lliurat per a preservar-lo com a part del patrimoni memorial de Catalunya.

La sala que va jutjar el procés ha desestimat els recursos presentats per Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva contra la providència del 14 d’abril, que ja avalava la destrucció del material requisat, tot establint que únicament se’n conservessin una mostra o dues de cada objecte.

Puigdemont havia demanat que el material li fos lliurat en qualitat de president i màxim responsable polític del referèndum, argumentant que aquests objectes formen part “de manera indissociable” de la memòria democràtica i del llegat històric de Catalunya. També advertia que destruir-los implicaria una “pèrdua irreparable” d’elements amb valor testimonial, històric i patrimonial. Tanmateix, el Suprem considera “òbviament improcedent” aquesta petició i sosté que Puigdemont no té “títol dominical, legitimació patrimonial ni competència pública” sobre el material confiscat.

La resolució també rebutja els arguments de Junqueras i Romeva, que reclamaven que abans de prendre cap decisió es consultés el TSJC, atès que encara hi ha causes pendents relacionades amb els fets de l’1-O. Segons els magistrats, la conservació d’algunes mostres és suficient per a garantir eventuals necessitats probatòries.

La tinent fiscal del Suprem s’havia pronunciat a favor dels recursos i havia defensat que, sense entrar en les connotacions polítiques o històriques del material, la legislació vigent assenyalava al retorn dels objectes al seu propietari, que identificava, en primera instància, amb la Generalitat de Catalunya. La sala discrepa d’aquest criteri i afirma que no hi ha cap motiu que justifiqui la conservació indefinida del material en dependències policíaques, perquè això solament en comportaria el deteriorament progressiu.

En la part final de la resolució, els magistrats van més enllà i afirmen que, tenint en compte els fets jutjats i la sentència del procés, és “discutible i fins sorprenent” atribuir al material confiscat “connotacions polítiques, institucionals i històriques” o considerar que tingui un valor testimonial o patrimonial.