El Suprem espanyol desbloca l’amnistia de vuit represaliats just després de l’aval del TJUE

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha desblocat l’aplicació de la llei d’amnistia a vuit represaliats. En quatre interlocutòries dictades entre el 22 i el 24 de juliol, el tribunal declara amnistiats els fets i extingeix la responsabilitat penal que se’n podia derivar. Els beneficiaris són l’ex-president del parlament Roger Torrent; els ex-membres de la mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado; l’ex-batlle de Sabadell Maties Serracant; i els manifestants Oriol Calvo Verderes, Mohcine El Mesbahy i Abdessabour Al Youbi.

El moviment del Suprem arriba una setmana després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va avalar la compatibilitat de la llei d’amnistia amb el dret de la Unió en les qüestions pre-judicials del Tribunal de Comptes espanyol i l’Audiència espanyola. El tribunal europeu també va validar l’obligació d’aplicar l’amnistia en un termini màxim de dos mesos, un dels preceptes que més havien qüestionat els jutges espanyols.

Un dels casos és especialment significatiu, el de desordres públics contra Mohcine El Mesbahy i Abdessabour Al Youbi, condemnats pels incidents davant els jutjats de Girona el 18 d’octubre de 2019 a la nit. Perquè és el cas que el Suprem va utilitzar per portar la llei d’amnistia al Tribunal Constitucional, mitjançant una qüestió d’inconstitucionalitat. En aquell text adreçat al TC, signat pel magistrat Leopoldo Puente i beneït per Manuel Marchena, poc després de l’entrada en vigor de l’amnistia, el Suprem va endurir el to extraordinàriament, i va qualificar els dirigents polítics del procés de “colpistes”. El TC va avalar la constitucionalitat de l’amnistia d’aquest cas de desordres públics el mes d’octubre de l’any passat, però el Suprem no la va aplicar. Va restar en silenci. Fins avui, justament una setmana després de les sentències del TJUE.

Tanmateix, les noves interlocutòries del Suprem no esmenten directament la sentència europea. Formalment, fonamenten la decisió en les sentències amb què el Tribunal Constitucional espanyol va resoldre els dubtes d’inconstitucionalitat presentats per la mateixa sala penal. El TC havia refusat l’octubre del 2025 els principals arguments del Suprem contra la llei, i en un dels procediments la suspensió ja s’havia aixecat el 22 d’octubre d’aquell any. Malgrat això, el tribunal no ha resolt els casos fins ara, pocs dies després del correctiu europeu.

La causa contra la mesa del parlament

La interlocutòria de més transcendència política afecta Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, membres independentistes de la mesa del parlament durant la tardor del 2019. Havien estat jutjats per haver admès a tràmit propostes de resolució que reivindicaven el dret d’autodeterminació i reprovaven la monarquia espanyola, tot i els advertiments el TC.

M’importa un rave el que diga el Tribunal Suprem, la puta Constitució o la monarquia delinqüent en nom de la qual dicten sentències.
Qui hagi lluitat per l’amnistia, enhorabona.
Si jo no els reconec cap autoritat per jutjar-me tampoc els la reconec per absoldre’m ni amnistiar-me. pic.twitter.com/OO35VSEiJk

— Josep Costa (@josepcosta) July 24, 2026

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va absoldre el novembre del 2022 perquè va considerar que les providències del Constitucional no contenien cap mandat prou clar i concret que permetés de condemnar-los per desobediència. La fiscalia va recórrer contra l’absolució al Suprem, de manera que la causa encara era oberta i hi havia la possibilitat que acabessin condemnats.

Ara, la sala declara amnistiats els actes pels quals van ser jutjats i extingeix qualsevol “eventual responsabilitat penal”. Això deixa sense objecte tant el recurs de la fiscalia contra l’absolució com els recursos que havien presentat Costa i Campdepadrós.

L’amnistia de Maties Serracant

El Suprem també amnistia Maties Serracant, batlle de Sabadell durant el Primer d’Octubre. Serracant havia estat condemnat per desobediència greu a quatre mesos d’inhabilitació i una multa de 1.800 euros per haver permès el referèndum. El 7 de setembre de 2017 va signar un decret de suport a l’1-O i, dos dies abans de la votació, va assumir temporalment les competències municipals relacionades amb els locals que podien ser utilitzats com a col·legis electorals, amb l’objectiu d’eximir-ne de responsabilitat els regidors que les tenien delegades.

El Suprem ja havia reconegut el 2024 que el cas encaixava clarament en la llei d’amnistia. Però, en lloc d’aplicar-la, va suspendre el procediment i va esperar que el Constitucional resolgués la qüestió en un altre cas. La fiscalia també havia defensat que Serracant havia de ser amnistiat.

Tres condemnats per les protestes postsentència

Les altres interlocutòries afecten tres joves condemnats per les protestes de l’octubre del 2019 contra la sentència del procés.

Un és Oriol Calvo Verderes, que inicialment havia estat condemnat a quatre anys, un mes i setze dies de presó per desordres públics i atemptat contra l’autoritat arran dels incidents del 15 d’octubre de 2019 al passeig de Gràcia de Barcelona. La condemna es basava principalment en la declaració de dos agents dels Mossos d’Esquadra, que l’acusaven d’haver llançat pedres i ampolles, haver mogut contenidors, haver participat en una barricada i haver atiat un foc. Calvo sempre va negar els fets.

El TSJC va revocar parcialment aquella sentència, el va absoldre del delicte d’atemptat i va reduir la pena a un any i mig de presó per desordres públics. La fiscalia va recórrer al Suprem per provar de recuperar la condemna per atemptat, però ara el tribunal declara els actes amnistiats i extingeix definitivament la seva responsabilitat penal. El seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, ha destacat el patiment de Calvo i de la família:

Acabo de parlar amb la mare de l’Oriol, un jove condemnat per les protestes post-sentència inicialment a 4 anys de presó.

Magrat que el TSJC va estimar el nostre recurs rebaixant a 18 mesos, condemna que evitava l’ingrés a presó, han estat massa anys de patiment.

Les llàgrimes… pic.twitter.com/GBFtIP5r4F

— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) July 24, 2026

El Suprem espanyol també amnistia Mohcine El Mesbahy i Abdessabour Al Youbi, condemnats a un any i mig de presó cadascun pels incidents davant els jutjats de Girona el 18 d’octubre de 2019 a la nit. La sentència considerava provat que havien llançat pedres contra l’edifici judicial, tot i que no els atribuïa les lesions sofertes per un agent ni els danys causats en dos vehicles policíacs.

Tan sols Al Youbi havia presentat recurs de cassació, però el Suprem fa extensiva l’amnistia a El Mesbahy perquè tots dos havien estat condemnats pels mateixos fets.

Dos anys per a aplicar l’amnistia

La llei d’amnistia va entrar en vigor l’11 de juny de 2024 i la fiscalia va defensar aquell mateix mes que tots aquests casos hi encaixaven. La sala penal també va admetre que els delictes de desobediència i desordres públics examinats eren inclosos en la norma i que no hi concorria cap de les exclusions previstes. En compte d’aplicar-la, el Suprem espanyol va portar l’article primer de la llei al Constitucional perquè considerava que podia vulnerar la igualtat davant la llei, la seguretat jurídica i la prohibició de l’arbitrarietat. El TC va desestimar l’octubre del 2025 el gruix d’aquests arguments i va mantenir vigent l’amnistia, tot ampliant-la també als actes comesos amb la finalitat d’oposar-se a la independència.

Nou mesos després d’aquella resolució, i una setmana després d’haver deixat el TJUE els jutges espanyols amb encara menys arguments per a entrebancar la llei, el Suprem finalment ha decidit sobre aquests quatre procediments. Leopoldo Puente ha estat el ponent de les resolucions sobre els membres de l’antiga mesa del parlament i sobre Mohcine El Mesbahy i Abdessabour Al Youbi; Carmen Lamela, de la relativa a Maties Serracant; i Manuel Marchena, de la d’Oriol Calvo.