El Parlament Europeu ha començat a tramitar el suplicatori sol·licitat pel Tribunal Suprem espanyol contra el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. La justícia espanyola necessita que l’eurocambra els retiri la immunitat com a eurodiputats per a continuar reclamant-los amb l’euroordre, suspesa a Bèlgica però no retirada pel Suprem. Probablement, la consellera Clara Ponsatí també serà sotmesa al suplicatori una volta esdevingui eurodiputada a partir del 31 de gener, quan es faci efectiu el Brexit i sigui designada.

Tanmateix, la concessió o no del suplicatori no implica pas perdre l’escó al parlament. Puigdemont, Comín i Ponsatí podrien continuar essent eurodiputats. Això sí, les euroordres es reactivarien i serien les justícies belga i escocesa que acabarien decidint si extradir-los a Espanya o no.

Qui estudia el suplicatori?

La Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu és l’organisme encarregat d’estudiar el suplicatori i d’elaborar un informe favorable o contrari a retirar la immunitat que s’ha de sotmetre a votació al ple del parlament, que l’aprova o el refusa per una majoria simple. No es permet de presentar-hi esmenes i el vot és nominal i públic. El president de la cambra, David Sassoli, és l’encarregat de comunicar formalment la decisió final als eurodiputats afectats i a Espanya.

El termini del suplicatori

El suplicatori no té termini establert. Experts consultats per VilaWeb diuen que és un procés llarg, que pot durar mesos. El suplicatori contra Puigdemont i Comín probablement no es resoldrà fins passat l’estiu.

Quan es reuneix la comissió?

Habitualment, la comissió es reuneix una vegada cada mes. La pròxima reunió prevista és el 27 de gener, quan començarà a estudiar-se la petició de la justícia espanyola. L’agenda de tot l’any 2020 és pública: el 17 de febrer, el 18 de març, el 20 d’abril, el 4 de maig, el 27 de maig, el 22 de juny, el 13 de juliol, el 2 de setembre, el 28 de setembre, el 26 d’octubre, el 16 de novembre, el 2 de desembre i el 7 de desembre. Els debats de la comissió són a porta tancada.

Qui forma part de la comissió?

La comissió és composta per vint-i-cinc membres i vint-i-dos suplents. N’és presidenta la britànica Lucy Nethsingha (Renovar Europa), que tanmateix deixarà de ser eurodiputada a conseqüència del Brexit el 31 de gener. Els tres vice-presidents són els alemanys Sergey Lagodinsky (Verds-ALE) i Marion Walsmann (PP Europeu) i l’italià Raffaele Stancanelli (ECR). De l’estat espanyol, hi ha com a vice-president Ibán García del Blanco (PSOE), com a membre Esteban González Pons (PP) i com a suplents Jorge Buxadé (Vox) i Javier Nart, que continua essent eurodiputat malgrat haver-se donat de baixa de Ciutadans.

El 27 de gener es designarà un ponent rotatori entre tots els membres perquè porti el pes del cas. No podrà ser cap dels eurodiputats espanyols ni tampoc del grup parlamentari on s’acabin integrant Puigdemont i Comín, pendents de ser acceptats al grup Verds-ALE.

Els dos possibles ponents

Fonts de l’eurocambra han explicat a VilaWeb que probablement els casos de Puigdemont i Comín, i l’eventual de Ponsatí, s’agruparan en un sol cas d’anàlisi a la Comissió d’Afers Jurídics. El ponent serà l’eurodiputat encarregat de redactar l’informe que, si tira endavant el procediment, es votarà al ple del Parlament Europeu. El torn és rotatori entre els grups, i el següent a priori l’haurien d’assumir els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).

Aquest és el grup parlamentari on hi ha Vox, i els dos membres que podrien ser designats ponents són d’extrema dreta. L’un és l’italià Raffaele Stancanelli, un dels vice-presidents de la comissió, del partit d’extrema dreta i euroscèptic Fratelli d’Italia. La candidatura d’aquest partit va incloure el besnet del dictador feixista Benito Mussolini. L’altre és el búlgar Angel Dzhambazki, que va participar en un acte de Vox a l’eurocambra i que ha estat denunciat per insults racistes contra eurodiputats.

Què pot fer descarrilar el suplicatori?

L’advocat Gonzalo Boye quan parla del suplicatori diu sempre que serà ‘el judici al judici’, és a dir, que el president Puigdemont i el conseller Comín aprofitaran el procediment del suplicatori per posar damunt la taula totes les contradiccions, arbitrarietats, vulneracions de drets i irregularitats del procés judicial del Tribunal Suprem espanyol contra els dirigents independentistes.

I una manera de fer-ho serà exposar com a argument contra l’aixecament de la immunitat la sentència del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein que diu que Puigdemont no va cometre cap delicte equivalent al de la rebel·lió o la sedició. És una sentència d’un tribunal europeu sobre els mateixos fets pels quals la justícia espanyola vol que el Parlament Europeu s’avingui a retirar la immunitat de Puigdemont i de Comín. És a dir, els vol jutjar per uns fets pels quals ja han estat jutjats. I encara més: la sentència alemanya es contradiu amb la sentència del Suprem espanyol pels mateixos fets pels quals va condemnar uns altres acusats a penes de nou anys a tretze anys de presó. Els membres de la Comissió d’Afers Jurídics tindran aquesta contradicció a les mans.

Aquesta comissió no ha de prendre decisions judicials; ha d’avaluar políticament la conveniència de retirar la immunitat a dos eurodiputats que són perseguits judicialment per l’alt tribunal espanyol. I haurà de valorar elements polítics, és a dir, si hi ha persecució política i, doncs, si caldria protegir Puigdemont i Comín. Quan es faci evident la contradicció entre allò que diu la justícia espanyola i allò que diu la justícia alemanya, què diran els membres de la comissió? Poden decantar-se per una doctrina o una altra? Haurien de recórrer a l’autoritat judicial: al Tribunal de Justícia de la UE.

Això pretén la defensa del president i el conseller: que sigui la justícia europea que ho aclareixi, que s’hi pronunciï. I que ho faci, si cal, sobre alguns aspectes d’error procedimental que Boye ha assenyalat en el recurs que ha presentat fa poc al jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, com ara el fet que Llarena no té competència per a demanar el suplicatori i no pot conèixer de la causa contra Puidgemont i Comín perquè ja no són diputats del Parlament de Catalunya, sinó eurodiputats. Boye hi afegia que el Suprem no és competent per a sol·licitar el suplicatori, sinó que ho és el Ministeri de Justícia espanyol. L’advocat ja va advertir Llarena que si no ho posava en coneixement del Parlament Europeu ho farien ells, i que en qualsevol cas ho podrien dur directament al TJUE.

Una majoria favorable

Si el suplicatori s’aprovés a la comissió, s’acabaria votant al ple de l’eurocambra, probablement enmig d’un debat polític sobre Catalunya i Espanya. Hi tenen majoria absoluta el PP Europeu i el grup dels Socialistes i Socialdemòcrates, dels quals formen part el PP i el PSOE, respectivament. Per tant, si el suplicatori arribés a l’última fase segurament es concediria.

Tanmateix, Comín deia en una entrevista a VilaWeb que podrien perdre el suplicatori però guanyar una batalla política: ‘Si el suplicatori avança, se suscitarà un debat al Parlament Europeu. I tindrem l’oportunitat d’explicar-nos molt millor. I deixar veure a tothom de manera molt més clara que Espanya es troba en una deriva autoritària i que el problema que té és que no ha trencat amb el franquisme. Que la transició és una farsa i que la cultura política espanyola és autoritària. Però jo, en el fons, no voldria només guanyar aquest debat. També voldria guanyar la votació. Hem d’aspirar a guanyar tots els fronts del suplicatori. És una de les lliçons: no donar-nos mai per vençuts.’

Els precedents

A la legislatura actual (la novena) hi ha quatre casos en estudi i un altre que ja s’ha resolt. La majoria dels suplicatoris tenen relació amb casos diversos de difamacions (investigacions per injúries, calúmnies…), i entre la sisena legislatura i la vuitena el nombre de casos ha augmentat, probablement per la presència més gran de membres de l’extrema dreta a l’eurocambra. En total, s’han concedit 114 suplicatoris (64,8%) i se n’han denegats 53. En tres casos, s’ha permès que la justícia investigués l’eurodiputat afectat, però sense que el pogués jutjar.

El suplicatori: els precedents del judici polític
de Puigdemont i Comín al Parlament Europeu

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb