Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

De la vista pel procés dels suplicatoris, que ara resta pendent de resoldre’s a la primavera, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí n’han sortit amb un argument nou. Ho han fet gràcies a la relliscada del president de la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu, l’espanyol Adrián Vázquez, de Ciutadans, poc abans de l’inici de la vista. Un nou argument que pot tenir un cert pes en el debat dins de la comissió sobre la conveniència de concedir el suplicatori del Tribunal Suprem espanyol contra el president i els consellers per a llevar-los la immunitat, però que pot tenir encara més força en una previsible demanda futura al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Perquè Adrián Vázquez ha fet unes declaracions públiques criticant el principal argument dels tres eurodiputats contra el suplicatori: la recent sentència de la justícia belga (ferma) denegant l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol pel “greu risc” de vulneració de la presumpció d’innocència i per la manca de competència del Suprem per a jutjar-lo.

Si amb una sentència ferma, la justícia d’un estat de la UE fa aquestes objeccions a l’extradició, és evident que hi ha un conflicte obert entre dos estats membres sobre aquesta qüestió. I més encara quan un d’aquests estats és aquell en el qual resideixen els eurodiputats a qui es vol empresonar. Per això és tan important com a argument la sentència sobre Lluís Puig, perquè projecta l’ombra de la persecució política, que és el principal motiu de denegació d’un suplicatori.

I Vázquez, en una conferència de premsa prèvia a l’inici de la compareixença de Puigdemont, ha dit que la sentènca no afectava pas el suplicatori, donant-ho per fet. “No hi té res a veure”, ha reblat. En una entrevista prèvia a La Vanguardia, encara anava més enllà: “La sentència de Puig no hi està relacionada en absolut, i no afecta el procés dels suplicatoris. Són coses totalment separades, i jo no em ficaré pas en la sentència belga”. Però sí que ho fa, tot dient: “També dic que no seria la primera vegada que Bèlgica és condemnada per una denegació indeguda, infundada i arbitrària d’una ordre de detenció europea”.

El president de la comissió parlamentària, que de bon començament ha anat repetint que volia exercir el càrrec de manera neutral, tal i com és preceptiu, ho ha deixat de fer quan ha valorat uns arguments que formen part del secret del procediment, i que en cap cas correspon a ell de valorar. Però la relliscada de Vázquez pot ser més important, perquè en la mateixa entrevista ha criticat obertament el treball de la defensa dels tres eurodiputats: “Amb la mena d’intoxicacions que han enviat a tot a tot el parlament és clar que ells han intentat des del primer moment de polititzar això, i això no és un procés polític. És un procés parlamentari d’acord amb un reglament que defineix perfectament les nostres competències”.

Precisament al cap de pocs dies de la represa del procediment del suplicatori després del parèntesi imposat per les restriccions de la pandèmia, el novembre proppassat, la web OK Diario va publicar una filtració que provenia directament de la Comissió d’Afers Legals de l’Eurocambra, i concretament de la presidència. “Boye utilitza el filibusterisme processal per a evitar que Brussel·les retiri la immunitat de Puigdemont” era el titular d’aquell article. I deia que Boye “no ha deixat d’enviar correus electrònics amb documentació perquè siguin traduïts […]. Centenars de document que s’acumulen en les safates d’entrada dels membre de la comissió a l’espera de ser traduïts”. L’acusació de “filibusterisme processal” i la d’intoxicacions que feia Vázquez són semblants.

Aquesta pèrdua de l’aparença d’imparcialitat per part del president de la comissió pot ser un argument més en favor de Puigdemont, Comín i Ponsatí si acaben recorrent al Tribunal de Justícia de la UE. Aquest recurs el presentarien si efectiament el Parlament Europeu concedeix el suplicatori que demana el Suprem espanyol. La base del recurs seria que no s’haurà protegit la immunitat d’uns parlamentaris quan hi havia dubtes raonables sobre la motivació política per a fer-ho. La manca de neutralitat de l’organ que ho ha d’analitzar reforçaria aquesta idea. I no tan sols per aquestes declaracions d’Adrián Vázquez, sinó també pel perfil i ideologia de qui serà des d’avui mateix el responsable de proposar si a tots tres se’ls ha de mantenir o retirar la immunitat: l’eurodiputat búlgar d’ultradreta Angel Dzhambazki.

Sis qüestions per entendre el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.