Eren quarts de set del vespre. Encara faltava estona per a l’hora de plegar, però Lali Cardona i Miquel Servera van abaixar la persiana de l’estanc per tornar cap a casa: feia molt mal temps. Així que es van enfilar al cotxe, van veure com branques, pedres i fang se’ls tiraven a sobre i, tot seguit, una gran onada d’aigua. Van reaccionar de pressa i van fer marxa enrere. L’aiguat que queia a Sant Llorenç del Cardassar se’ls volia endur. Cardona va baixar de l’automòbil per entrar a ca la seva sogra. ‘Un minut després, quan vaig voler sortir de casa, l’aigua ja cobria els dos primers graons de l’escala. Vaig tornar a pujar i del balcó estant veia com els cotxes nedaven i anaven a topar contra la porta de l’estanc, que va acabar cedint. I mentrestant no sabia on era el seu marit’, explica Cardona.

El seu marit, que conduïa, va continuar fent marxa enrere fins a arribar a la plaça de l’Església, el punt més alt de la població. Allà va deixar el cotxe i va provar d’arribar fins a casa a peu. No se’n va sortir, l’aigua ja li arribava als genolls. Era al mig del carrer, se n’havia anat la llum, no hi havia cobertura. En aquell moment, va sentir uns crits. Una dona que li demanava ajuda. Un home s’havia quedat atrapat a la planta baixa i ella tota sola no tenia prou força per a pujar-lo fins al pis de dalt. Servera va entrar a la casa i entre tots van aconseguir salvar-lo. Els va anar ben just.

A l’estanc, l’aigua va arribar a 1,6 metres i va fer malbé tot allò que hi tenien. La parella va viure dos dies sense llum, ni aigua ni telèfon i amb l’ai al cor constant. Aquest aiguat, no se’l trauran mai del cap. Però tampoc l’onada de solidaritat i d’unió que han rebut d’aleshores ençà. ‘Hem fet molta pinya. Ens hem ajudat entre nosaltres. No ens podíem enfonsar, perquè sabíem que nosaltres estàvem malament, però els del costat i els de més avall també. Ens hem donat suport per tirar endavant’, explica Cardona.

La solidaritat ha anat més enllà dels veïns i durant dies i dies ha omplert el poble de voluntaris vinguts de tots els racons de Mallorca. En alguns indrets fins i tot han organitzat autocars per arribar-hi. ‘El primer dia, la Guàrdia Civil va tallar la carretera d’entrada, perquè havien de muntar el protocol d’actuació i no deixaven passar ningú. Era sorprenent veure com la gent deixava el cotxe i arribava a Sant Llorenç a peu. Volien ajudar. Els carrers eren plens de gent, disposada a fer allò que calgués’, diu Cardona.

Un d’aquests voluntaris era Pep Toni, electricista de Porreres. Va passar tot el dissabte treballant a Sant Llorenç. I dissabte vinent hi tornarà. Hi ha molta feina a fer, encara.

Dijous els serveis d’emergència van demanar electricistes. No va trigar gaire a crear-se un grup de WhatsApp amb més de cinquanta electricistes de tota l’illa. Van repartir-se per dies i zones. Amb un mapa a la mà, el grup anava porta a porta, demanant a les cases si tenien electricitat. ‘Les mostres de gratitud em posava el cor en un puny. Veia la gent major, que ho havia perdut tot: les cases eren completament buides, tot perdut, ni un moble. L’única cosa que hi veus és la línia de flotació, que havia quedat marcada a la paret’, diu en Toni. ‘Quan entrava al carrer, em va semblar com el desastre d’Haití.’

Dissabte hi tornarà, perquè hi ha veïns pobres que no tenen cap assegurança que els cobreixi les despeses. ‘Hi estaré tant de temps com tengui disponible. S’ha de fer ben aviat, abans no arribi l’hivern. La gent no hi pensa, però han de poder endollar un calefactor, perquè si no no s’hi podrà viure, en aquestes cases’, diu, preocupat.

De moment, l’Ajuntament de Sant Llorenç del Cardassar ha obert una caixa de solidaritat perquè tothom pugui fer-hi aportacions. Fins ahir havien rebut 311.000 euros.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb