01.07.2026 - 21:40
Nairobi, Kènia. Després d’anys de tensió creixent, milers d’immigrants d’origen africà han abandonat Sud-àfrica aquests darrers dies enmig d’una onada de violència encapçalada per grups anti-immigració, sovint armats, que han saquejat comerços i han atacat estrangers sistemàticament.
Alguns d’aquests grups fixaren abans-d’ahir com a data límit perquè els immigrants “s’autoexpulsessin” de Sud-àfrica. Molts han acatat l’ordre, i han abandonat el país aquestes darreres hores.
Dimarts a migdia, desenes de milers de persones es van manifestar pels carrers de Johannesburg per protestar contra la immigració. Alguns manifestants, sense samarreta i armats amb bastons i més objectes contundents, corejaven: “Que se’n vagin!” A Durban, on milers de manifestants també sortiren als carrers, Simphiwe Gumede –un resident de trenta anys de Dassenhoek, una zona semiurbana situada a l’oest de la ciutat– explica que aquests darrers mesos s’ha adherit a un dels grups anti-immigració del país. “Vaig decidir d’unir-me a la marxa perquè no estic d’acord amb la manera com es gestiona la immigració en aquest país. Creiem que als dirigents del govern tant els fa la nostra situació, i que hi ha alts càrrecs que accepten suborns en canvi de permetre que entrin immigrants il·legals, alguns dels quals trafiquen amb drogues i acaparen les poques feines que hi ha disponibles”, diu Gumede. “Demanem a tots aquells que encara acullen ciutadans estrangers a casa seva com a llogaters que, si us plau, els expulsin mentre encara sigui segur. Volem fer una campanya de neteja d’aquest país”, afegeix.
Tendai Mbanje, del Centre de Drets Humans de la Universitat de Pretòria, explica que el fet que Sud-àfrica tingui una economia gran i relativament estable fa que atregui immigrants de tota la regió, especialment els que fugen de conflictes. Els partits polítics del país, assenyala, “solen emprar la immigració, sobretot la immigració il·legal, com a esquer electoral”. A Sud-àfrica hi resideixen més de dos milions de refugiats, segons el darrer cens. Hom també creu que hi resideixen milions d’immigrants indocumentats, per bé que no n’hi ha cap recompte oficial.
El president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, admeté aquest mes “mancances” en “la manera com s’ha gestionat la immigració a Sud-àfrica”. “Hi ha hagut mancances a l’hora de fer complir la llei. Ho admetem”, afirmà. “I hi ha hagut febleses relacionades amb la corrupció. Hi ha hagut llacunes en els nostres sistemes que han traït la confiança dels ciutadans. Els sud-africans tenen el dret d’esperar alguna cosa millor. Acceptem aquesta responsabilitat, i prendrem mesures decisives per a corregir aquestes deficiències.”
Alguns defensors dels drets dels immigrants acusen el govern d’emprar la qüestió de la immigració per a desviar la culpa de la manca d’oportunitats econòmiques i de l’augment de la desocupació. La taxa de desocupació de Sud-àfrica és d’un 32,7%, segons les darreres xifres oficials.
La majoria dels immigrants indocumentats de Sud-àfrica treballen en l’economia informal, sovint per un salari inferior al salari mínim, en compte de competir per les feines més ben remunerades, que escassegen. “La riquesa continua concentrada en mans d’una petita minoria”, diu Mbanje.
Derrick Nyambose, un sud-africà de 55 anys que viu en un alberg per a sense-sostres a Durban, explica que la manca d’oportunitats econòmiques l’ha empès a afegir-se a les manifestacions contra la immigració. “L’empresa de fabricació de plàstic per a la qual treballava tancà ara fa uns tretze anys –explica–. D’aleshores ençà no he pogut trobar feina estable… Tots els llocs de feina disponibles els donen als estrangers… Per això dic ‘que se’n vagin’.”
Un dels immigrants que es preparen per a abandonar el país és Vincent Mwale, de quaranta anys, un fuster de Malawi que viu ací amb la seva dona, Bongi Tshude, d’ençà del 2010. Tshude, que és sud-africana, diu que no sap com s’ho farà per a criar els dos fills del matrimoni, de dotze anys i set, sense el seu marit. Així i tot, diu, qui l’ha instat a anar-se’n de Sud-àfrica ha estat ella. “Em feia por que li passés alguna cosa i me’n sentís parcialment responsable”, diu.
Països africans com ara Nigèria i Ghana han habilitat vols i autocars per a repatriar els ciutadans que consideren en situació de risc.
En resposta a la pressió pública, el govern sud-africà declarà la setmana passada que havia deportat més de 15.000 ciutadans de Malawi. Molts d’aquests deportats s’oferiren a abandonar el país voluntàriament, i es van presentar als centres de repatriació habilitats pel govern en ciutats com ara Durban.
L’executiu ha condemnat la violència contra els immigrants, però no sembla saber com aturar-la. A començament d’aquest mes, Ramaphosa afirmà que el govern entén les preocupacions dels sud-africans sobre l’impacte de la immigració en l’ocupació, però que vetllar per fer complir la llei és potestat exclusiva de l’executiu. “Sabem que els sud-africans no són xenòfobs, i que a Sud-àfrica no hi ha cabuda per a la xenofòbia, el racisme, el sexisme, l’afrofòbia ni cap altra forma d’intolerància”, afirmà.
Un dels llegats del règim de l’apartheid a Sud-àfrica, un país d’uns seixanta milions d’habitants amb una de les economies més avançades de l’Àfrica, és que els sud-africans blancs continuen essent propietaris de prop d’un 75% de la terra del país, tot i no representar més d’un 7% de la població.
Aquest darrer any, a mesura que la desocupació s’anava enfilant, els grups d’autodefensa han centrat els atacs en la població immigrant, d’origen majoritàriament africà.
“Convertir els sol·licitants d’asil, els refugiats i els immigrants en bocs expiatoris dels envits a què s’enfronta Sud-àfrica –la desocupació, la desigualtat i la insuficiència dels serveis públics, producte del llegat de l’apartheid– és erroni i perillós”, diu en un comunicat la directora executiva de la divisió sud-africana d’Amnistia Internacional a Sud-àfrica, Shenilla Mohamed. “L’atenció en els immigrants desvia l’atenció del deure de l’estat de vetllar pel benestar de tothom qui viu a Sud-àfrica, i d’abordar les causes de fons del problema –afegeix–. La violència no resoldrà mai aquests problemes; tan sols destruirà vides i agreujarà les divisions socials.”
Un dels grups anti-immigració, Operació Dudula –que vol dir ‘expulsar’, en zulú–, començà a les xarxes socials abans de fer el salt als carrers. En les manifestacions d’aquests darrers dies, alguns membres del grup han passat porta a porta a exigir documents d’identitat als veïns. Alguns altres membres del grup han participat en batudes anti-immigració, sovint armats.
En algunes ciutats, els manifestants han saquejat botigues d’estrangers i, de vegades, n’han agredit els propietaris. A Durban la policia ha hagut d’escortar els immigrants deportats del país, fos voluntàriament o a la força. A Johannesburg, un cotxe propietat d’un estranger fou apedregat per un grup de manifestants.
A les xarxes socials, alguns usuaris han instat els seus conciutadans a denunciar els immigrants indocumentats, fins al punt de difondre’n les dades personals a internet. Molts estrangers afirmen que els fa por que, en cas de negar-se a marxar del país, els grups anti-immigració els saquegin o els cremin la casa.
Arinete Magoru, mare d’un nen de quatre anys i d’un de vint mesos, diu que no pensava pas anar-se’n del país, fins que el propietari de la casa on vivia els desnonà la setmana passada. “Com que m’he quedat sense llar, em veig obligada a venir aquí en cerca de refugi, amb l’esperança d’aconseguir alguna manera de tornar a casa”, explica en un dels centres de repatriació habilitats pel govern. Però una cosa té clara: “No tornaré a Sud-àfrica mai més.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
