Stephen Hawking es proposa de cartografiar tot l’univers conegut

  • Mitjançant el superordinador Cosmos

VilaWeb
Europa Press
04.07.2016 - 22:00
Actualització: 04.07.2016 - 23:36

El centre de supercomputació Cosmos, de la Universitat de Cambridge, impulsat pel científic Stephen Hawking, ha anunciat que vol crear el mapa 3D més detallat de l’univers des del Big Bang.

Aquesta instal·lació i el seu superordinador, en funcionament des del 1997, es dediquen a la investigació de la física de la cosmologia, astrofísica i de partícules, amb la finalitat de revelar els misteris més profunds de l’univers.

Cosmos vol traçar la posició de milers de milions d’estructures còsmiques, incloent-hi les supernoves, forats negres i les galàxies. Aquest mapa serà editat amb el superordinador que hi ha al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica de Cambridge. Actualment és l’equip de memòria compartida més gran d’Europa, amb 1.856 nuclis de processador Intel Xeon E5, 31 co-processadors Intel MIC (Many Integrated Core), i 14,5 terabytes de memòria compartida a escala mundial, segons Universe Today.

El mapa 3D es basarà en les dades obtingudes mitjançant dues investigacions anteriors –el satèl·lit Planck de l’ESA i el Dark Energy Survey. L’equip del Cosmos utilitzarà la imatge detallada del fons còsmic de microones (CMB) –la radiació deixada pel Big Bang– publicat el 2013, informa Cambridge News. Aquestes imatges de la llum més antiga del cosmos van permetre als físics de refinar les estimacions per a l’edat de l’univers (13.820 milions d’anys) i el ritme d’expansió.

Aquesta informació es combina amb dades del Dark Energy Survey que mostra l’expansió de l’univers els últims deu milions d’anys, segons Cambridge News. A partir de tot això, l’equip del Cosmos compararà la primerenca distribució de la matèria a l’univers amb l’expansió posterior per veure com dues es relacionen.

El projecte espera rebre un impuls després del desplegament de la sonda d’Euclides de l’ESA, que és programada per al llançament el 2020. Aquesta missió mesurarà les formes i els desplaçaments al vermell de les galàxies (que cerquen deu milions d’anys en el passat), cosa que ajuda els científics a comprendre la geometria de l”univers fosc’, és a dir, com la matèria fosca i l’energia fosca influeixen conjuntament.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any