Soraya en li-qui-da-ci-ó

Martí Estruch Axmacher
11.09.2018 - 00:20
Actualització: 12.09.2018 - 11:09
VilaWeb

T’arriba la noticia que Soraya Sáenz de Santamaría abandona la política i no pots evitar una lleugera sensació d’alegria i que els llavis dibuixin un tímid somriure. Plega la mà dreta de Rajoy, la defensora de la línia dura amb Catalunya, la partidària d’aplicar a fons l’article 155, la que hauria volgut enviar l’exèrcit espanyol als carrers de Catalunya després de l’atemptat de l’agost de l’any passat. Barca nova i llevantada, Soraya.

No pots evitar una lleugera sensació d’alegria, agafes el mòbil per enviar un missatge al grup d’antics treballadors de Diplocat i veus que algú ja se t’ha avançat. Diplocat en liquidació, l’eterna broma. El boomerang. S’ha de dir que ho va aconseguir i que Diplocat encara no ha tornat a obrir les portes, malgrat la creença general. La majoria dels que hi érem encara som a l’atur, esperant que conclogui la finalitzada restitució anunciada pel president Torra. Que consti.

Però que consti també que tenim una societat civil impressionant, que sap omplir forats i suplir absències de manera admirable. Que tanquen les delegacions de la Generalitat a l’estranger? L’ANC i els CDR activen els seus grups exteriors. Que Diplocat no hi és per convidar estrangers per la Diada? Una iniciativa fantàstica anomenada #DiadaForeign porta més de 160 persones de 15 països a passar uns dies a Catalunya i a viure la mobilització d’avui en primera persona.

Diplocat en liquidació i Soraya en liquidació. Diplocat liquidat i Soraya liquidada. Diplocat tornarà i Soraya ja deu ser dins d’alguna porta giratòria. Però el missatge més important és que els líders polítics espanyols van passant i en canvi la voluntat sobiranista de Catalunya es manté i s’enforteix. Aznar, Zapatero i Rajoy ja són història, com ho són el ribotaire Alfonso Guerra i la liquidadora Soraya. Nosaltres, en canvi, érem, som i serem.

Algun dia serem independents. Ells ho saben des de fa anys i ara també ho sabem nosaltres. Avui tornarem a demostrar al carrer que som una onada que no s’atura, un poble combatiu i tossudament alçat, la flama del Canigó que s’escampa pel país, la paraula llibertat projectada a la façana del Palau de la Generalitat. El temps dirà si és a Pedro Sánchez a qui toca entomar la República catalana o al seu successor. A vegades, dóna la sensació que s’ho juguin a la ruleta russa. En tot cas, quan arribi el moment, de la liquidada Soraya no se’n recordarà ningú.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any