S’obre el judici oral contra Rafael Rubio i Alfonso Rus pel cas dels zombis a la Diputació de València

El jutjat d’instrucció número 18 de València ha obert el judici oral contra l’ex-president de la Diputació de València, Alfonso Rus, del Partit Popular, i contra l’ex-subdelegat del govern espanyol, Rafael Rubio, del Partit Socialista, pel cas dels zombis d’Imelsa i Ciegsa. Es dóna la circumstància que Rubio va ser detingut la setmana passada per la presumpta implicació en el cas Assut, i després d’haver declarat davant la jutgessa va ingressar a la presó de Picassent.

Petició fiscal

La fiscalia demana una pena de dotze anys de presó per a Rus i de sis per a Rubio. A Rus li atribueix els delictes de pertinença a organització criminal, un delicte continuat de malbaratament de cabals públics, de prevaricació administrativa i de falsedat en document. A Rubio l’acusa d’un delicte continuat de malbaratament de cabals públics, de falsedat en document oficial i un delicte continuat de prevaricació administrativa.

A banda de Rus i Rubio, la jutgessa ha encausat vint-i-quatre persones més, entre les quals, diversos càrrecs del PP, com ara qui va ser secretari autonòmic d’educació, Màximo Caturla i l’ex-diputat del PP Salvador Enguix. La jutgessa els ha imposat una fiança conjunta de prop de quatre milions d’euros.

Forma part de les peces B i F del cas en què s’investiguen contractacions presumptament irregulars a les empreses públiques Imelsa, de la diputació, i Ciegsa, de la Generalitat.

El ‘junkie’ dels diners

Per a destapar aquest cas dels treballadors ficticis de l’empresa pública de la Diputació de València, va ser clau la declaració de l’antic gerent d’Imelsa, Marcos Benavent, conegut com “el junkie dels diners”. Entre més coses, en la seua declaració va dir que tots els treballadors eren col·locats per recomanació. Benavent també figura en la llista de les vint-i-sis persones que seran jutjades pel cas.

La instructora va donar per bona aquesta confessió, i en la interlocutòria diu que es van contractar dotze treballadors per a respondre als favors sol·licitats per terceres persones. Els anomenaven “zombis” perquè figuraven com a assessors dels membres del consell d’administració de l’empresa, però no consta que mai hi treballassen. Segons la instrucció, l’ordre de contractació la va donar directament Alfonso Rus, ex-batlle de Xàtiva i ex-president de la Diputació de València.

Un jugador de futbol o una mestressa de casa

Entre aquestes persones contractades hi ha un jugador de futbol del Club Olímpic de Xàtiva que presidia Rus i que va cobrar més 57.000 euros per dos contractes a Imelsa que van coincidir amb les dues temporades que va jugar a futbol amb l’Olímpic.

Una altra contractada és una mestressa de casa que va cobrar prop de 90.000 euros entre el setembre del 2012 i l’abril del 2015. Aquesta dona figurava com a assessora. Quan va declarar, va reconèixer que tenia dificultats econòmiques, que va demanar ajuda a Benavent perquè era de Xàtiva com ella, i que va començar a cobrar sense anar mai a treballar.

Ciegsa, l’empresa que havia de construir les escoles públiques

La jutgessa ha detectat cinc contractacions presumptament irregulars a Ciegsa, l’empresa de la Generalitat creada per a construir escoles públiques. Entre el 2004 i el 2005 es va contractar qui era el batlle de Llosa de Ranes, Evaristo Aznar, del PP, com a cap de la unitat administrativa amb un sou de més de 22.000 euros anuals. A un ex-regidor popular de Requena el van contractar com a auxiliar administratiu per prop de 19.000 euros l’any. Tampoc no van poder justificar la seua activitat a l’empresa.