El sisè festival Jordi Savall convoca músiques de tot el món a l’ombra d’un eclipsi total

El sisè Festival Jordi Savall arrenca avui. Es farà fins al 16 d’agost en diversos escenaris de la Conca de Barberà i l’Alt Camp, com ara el reial monestir de Santes Creus, Valls, Montblanc i Alcover, amb una vintena de concerts i activitats que comparteixen un mateix fil conductor: l’eclipsi solar del 12 d’agost, que dóna nom al lema d’enguany: “Enllà de l’eclipsi”. Per als responsables del certamen, l’eclipsi és sobretot una metàfora de tot allò que hi ha a l’ombra: cultures invisibilitzades, històries silenciades, dones oblidades o pobles que han restat al marge del discurs oficial.

La idea va sorgir gairebé de manera casual. L’any passat, mentre començaven a imaginar aquesta edició, Jordi Savall; la seva companya, Maria Bartels, i el director del festival, Martí Sancliment; van caure en el fet que el 2026 coincidiria amb un eclipsi solar total visible als Països Catalans. Aquell esdeveniment es va convertir ràpidament en el fil conductor d’una programació que, a part de mirar el cel, també convida a mirar el món amb uns altres ulls. “L’eclipsi també es podia entendre com posar llum a allò que normalment queda a la penombra. Ens interessava el concepte d’allò que està eclipsat, sobretot en l’àmbit de la música, però també en més temàtiques que abordem amb les conferències del festival”, explica Sancliment a VilaWeb.

Una de les manifestacions més evidents d’aquesta mirada serà el projecte Dones d’Orient, encapçalat per la cantant i intèrpret siriana Waed Bouhassoun, que aplegarà veus procedents de Síria, Armènia, l’Iran, el Kurdistan i el Senegal. La proposta posa l’accent en una tradició musical femenina que, segons el director del festival, ha tingut una influència determinant en la cultura europea malgrat haver estat sovint silenciada. “La història de la música que ens expliquen és molt masculina. Per això volíem posar molt d’èmfasi en la tradició musical i oral femenina, en tot allò que les dones han aportat a la construcció cultural europea i que habitualment ha estat silenciat”, diu Sancliment.

Aquesta voluntat de revisar els relats oficials ja apareix al concert inaugural. Dedicat a Juan Sebastián Elkano –explorador basc que va participar en la primera expedició que va fer la volta al món–, la proposta evita de celebrar la gesta del navegant com una epopeia exclusivament europea i incorpora músiques pre-colombines i tradicions dels pobles amb què es van trobar els expedicionaris. Aquest exercici de revisió històrica connecta amb una de les idees que Jordi Savall ha defensat durant decennis: la música com a espai per al diàleg entre cultures. El músic no solament s’ha convertit en una de les grans figures mundials de la interpretació històrica, sinó també en un dels artistes que amb més insistència ha reivindicat la Mediterrània com un lloc de trobada entre pobles sovint enfrontats.

El festival trasllada aquesta filosofia a la pràctica. Durant una setmana conviuran damunt els escenaris tradicions musicals de tot el món: el músic senegalès Momi Maiga, establert a Salt, actuarà al costat de la seva mare, la cantant Adama Cissokho, i del ballarí Michel Doudou per oferir un viatge entre la música mandinga i les sonoritats europees. El violinista Tcha Limberger, una de les grans figures de la música romaní contemporània, compartirà escenari amb el Budapest Gypsy Ensemble en una proposta que travessa les fronteres de l’Europa central i se centra en l’estil magyar nóta, en el cinquè centenari de l’arribada del poble gitano a la península ibèrica. I Waed Bouhassoun convertirà el festival en un punt de trobada entre tradicions que rarament coincideixen en un mateix escenari.

Per a Sancliment, aquesta convivència és molt més que un discurs. “El festival –diu– vol ser un espai on es posi en pràctica el diàleg intercultural. I això no passa només damunt els escenaris. Molts músics són acollits a les cases dels veïns del poble, comparteixen espais amb la gent del país i aquest diàleg també és als carrers, als bars i a la platea.”

En aquest festival, l’experiència de l’espectador importa tant com la programació. En serà el millor exemple el concert del dia de l’eclipsi, concebut gairebé com un ritual. Els assistents solament sabran que s’han de presentar a l’aparcament del monestir de Santes Creus. A partir d’aquí, uns autocars els conduiran fins a un indret que no sabran fins al darrer moment. El lloc s’ha mantingut en secret per preservar una experiència íntima i evitar aglomeracions aprofitant l’interès que desperta el fenomen astronòmic.

Abans del concert, els assistents rebran ulleres homologades i una explicació científica sobre l’eclipsi. I, finalment, començarà la música. Només hi haurà tres-centes localitats, de manera que serà un concert íntim, de petit format. “Volíem que fos una experiència gairebé ritual. L’eclipsi ja és un fet extraordinari per si mateix i ens interessava que la gent el pogués viure d’una manera molt íntima, gairebé individual, vinculada amb l’entorn”, explica Sancliment. L’encarregat d’acompanyar musicalment aquell moment serà Josep Maria Martí Duran, especialista en instruments històrics de corda polsada i habitual de les formacions de Jordi Savall. Amb la guitarra barroca i la tiorba reinterpretarà obres de Händel o Purcell en un format pràcticament acústic. La tria de l’intèrpret no és casual. “Volíem una música que ens vinculés amb l’essència –diu Sancliment–. La corda és probablement l’instrument que millor ens hi acosta.”

Aquest desig de fugir de l’espectacularitat es correspon amb una determinada manera d’entendre el festival. Tot i que durant la setmana hi passaran entre deu mil espectadors i dotze mil, l’organització distribueix els concerts entre uns quants municipis i franges horàries per evitar aglomeracions i afavorir una relació directa amb el territori.

Recuperar el patrimoni musical

Si el diàleg entre cultures és una de les grans constants del Festival Jordi Savall, la recuperació del patrimoni musical n’és una altra. El mestre igualadí ha dedicat més de mig segle a recuperar repertoris medievals, renaixentistes i barrocs que havien restat oblidats en biblioteques i arxius. Aquesta tasca, reconeguda arreu del món –enguany, Jordi Savall ha estat guardonat amb el premi Ernst von Siemens de música, considerat el Nobel de la música–, continua essent una de les columnes vertebrals del festival, però enguany va acompanyada d’una pregunta inevitable: què significa mantenir viu aquest patrimoni al segle XXI?

Entre les grans cites del festival, hi ha alguns dels noms més prestigiosos de la interpretació historicista. La soprano Núria Rial, una de les grans especialistes en repertori barroc, oferirà un programa inspirat en les intèrprets de l’Ospedale della Pietà de Venècia, acompanyada per les Musiciennes du Concert des Nations. Hespèrion XXI tornarà a ser un dels grans protagonistes del certamen, amb un concert dedicat a la figura de Nicolau Copèrnic. Cada obra ha estat triada per fer-la coincidir amb un episodi concret de la vida de l’astrònom. El programa reuneix autors com Clément Janequin, Josquin des Prez i Heinrich Isaac, amb una atenció especial en compositors polonesos de l’època i músiques anònimes del Renaixement polonès.

També hi actuarà l’Euskal Barrokensemble –dirigit per Enrike Solinís–, una de les formacions que ha sabut reivindicar més bé el vessant popular i festiu de la música antiga. No és casual que siguin els encarregats d’inaugurar el festival amb un concert dedicat a la primera volta al món de Juan Sebastián Elkano, una proposta que evita qualsevol lectura triomfalista de l’expedició i incorpora les músiques dels pobles que els navegants europeus van trobar durant el viatge.

Més contemporani que mai

Tot i l’estreta vinculació amb la música antiga, el festival d’enguany és el que defensa amb més decisió la creació contemporània. Lluny d’oposar passat i present, l’organització entén que totes dues dimensions són inseparables. Sancliment ho explica així: “Jordi Savall ha treballat tota la vida recuperant patrimoni, però sempre amb una mirada contemporània. El patrimoni només és viu si el viu la gent contemporània. Per això aquest any hem volgut desenvolupar molt més el vincle entre patrimoni i contemporaneïtat.”

La principal expressió d’aquesta voluntat serà l’estrena de Lumen tenebrae, una obra encarregada expressament al compositor Bernat Vivancos, que serà interpretada per la Jove Capella Reial de Catalunya sota la direcció de Lluís Vilamajó. El títol –Llum en la foscor– dialoga directament amb el concepte de Enllà de l’eclipsi, que impregna tota la programació.

Però la contemporaneïtat també apareix en més llenguatges artístics. El festival reforça la dimensió multidisciplinària amb la presència dels actors Jordi Boixaderas i Sílvia Bel, que participaran en unes quantes propostes escèniques, i amb la feina dels artistes residents Mireia Peñalver i Santiago Gervasoni, que fan una proposta en construcció amb l’artista de circ Oriol Borràs titulada Saó. Circ i música, concebuda específicament per a dialogar amb els espais patrimonials del festival.

Un any d’homenatges

El festival d’enguany coincideix, a més, amb efemèrides que el s’han volgut incorporar sense perdre el fil conductor de l’eclipsi. Una de les més destacades és el 150è aniversari del naixement de Pau Casals, commemorat amb un concert del violoncel·lista Christophe Coin, que interpretarà les famoses Suites de Bach per a violoncel. És una elecció carregada de simbolisme: va ser precisament Casals qui va rescatar aquestes obres de l’oblit i les va convertir en una de les grans fites del repertori universal.

Sancliment hi veu també una connexió íntima amb la trajectòria de Jordi Savall. “Es tanca un cercle –explica–. Les Suites de Bach no solament són l’obra que Pau Casals va recuperar, sinó també una de les primeres que van despertar en Jordi Savall l’interès pel violoncel i per la música antiga. D’alguna manera, és com si convidéssim Pau Casals a formar part del festival.”

També hi haurà un homenatge a Montserrat Torrent, una de les grans figures de l’orgue català, que enguany celebra el centenari. Compartirà escenari amb el seu deixeble més internacional, Juan de la Rubia, en un dels concerts més esperats de la setmana.

En canvi, els vuitanta-cinc anys de Jordi Savall hi tindran una presència molt més discreta. Tot i que la coincidència és inevitable, l’organització ha preferit no convertir el festival d’enguany en un homenatge personal al fundador. “El festival ja porta el seu nom. No volíem que girés entorn del seu aniversari. És una coincidència que ens fa molta il·lusió, però el protagonisme és de la programació”, assenyala Sancliment.

Activitats paral·leles

Una de les singularitats del Festival Jordi Savall és que la música tan sols  ocupa una part de l’experiència. Al seu voltant s’articula un programa paral·lel que converteix els municipis participants en un gran espai de descoberta patrimonial.

Les tardes aniran dedicades a conferències i taules rodones, entre les quals es destaca la conversa moderada per l’escriptor i assagista Ramon Andrés amb la col·laboració de l’Institut Europeu de la Mediterrània; la conversa amb Lola Bañón titulada “Pensar la pau en temps de guerra des de la Mediterrània”; o la de la filòsofa Maria Bartels, “Enllà de l’eclipsi”. També hi haurà activitats vinculades a l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, visites nocturnes al monestir, recorreguts patrimonials, una degustació de cuina històrica i un ampli programa d’exposicions.

“Intentem que la gent no vingui a escoltar música i prou. Volem que coneguin el territori, que passegin pels pobles, que descobreixin el patrimoni, que consumeixin productes locals i que la seva presència tingui un retorn positiu per a la gent que hi viu”, explica el director del festival.

Aquest vincle restarà documentat en un audiovisual produït amb el suport de la Fundació “la Caixa”, que mostrarà la relació entre els músics, els habitants i el paisatge. Paral·lelament, l’acord amb CaixaFòrum permetrà de seguir de casa estant una part dels concerts i activitats. Així s’ampliarà l’abast d’un festival que, sense renunciar al caràcter íntim, vol arribar molt més enllà de les muralles de Santes Creus.