27.09.2022 - 21:40
—Senyor Baños, ha de respondre a les preguntes que li faci l’acusació popular…
—Permeti’m, senyoria, jo em negaré a respondre…
—No, no pot.
—Sí, sí que puc.
—No, no pot.
—Doncs no penso contestar a les preguntes que em faci Vox.
—Escolti’m, escolti’m. Aquest dret només el tenen els acusats. Vostè ve aquí com a testimoni. Per a nosaltres, vostè és un tercer que té una informació segons alguna de les acusacions que interessa al tribunal per a aclarir el fet. Vostè no té la llibertat de negar-nos aquesta informació. En conseqüència, vostè té l’obligació de respondre.
Així començava el moment de la declaració com a testimoni d’Antonio Baños en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. El president del tribunal, Manuel Marchena, l’obligava a declarar. I tot seguit li recordava que no respondre tindria conseqüències penals “que el tribunal no vol posar en marxa”.
Però Baños ja ho sabia, això. I hi insistia: “I si m’hi nego?” Marchena li va respondre que podia “incórrer en responsabilitats penals”. “Ho comprenc perfectament, però per dignitat democràtica i antifeixista em nego a reconèixer Vox i a ser interrogat per Vox.”
Vista la insistència, els set magistrats del tribunal van començar a parlar, a intercanviar impressions, no sabien què fer. I Marchena es va empescar una solució per a mirar de reconduir la situació. Eren els primers dies de judici, amb moltes mirades encara posades en aquella sala, i el tribunal volia evitar la imatge que allò era un judici polític i que la seva manca d’imparcialitat era manifesta. Per això van proposar a Baños una solució rocambolesca: que l’advocat de Vox Javier Ortega Smith fes la pregunta i Marchena la repetiria a Baños. Era absurd. Baños ja sentia què deia Ortega Smith i, tot i que d’entrada va acceptar la proposta del jutge, li va acabar dient: “Em pregunta la persona de Vox i entenc que és vostè qui em fa la pregunta, perquè aleshores, de fet, sí que responc al senyor de Vox, i això és el que he dit que no volia fer.”
Això va fer enfurismar el jutge Luciano Varela, que va parlar amb Marchena i va gesticular amb força. Baños no va sentir què cridava, però diu que li van dir que havia dit “al calabós!”. Tot el tribunal en ple es va alçar i va marxar a deliberar durant uns quants minuts. Quatre minuts. Quan van tornar del recés, Marchena va dir directament a Baños: “Se’n pot anar, en deduirem testimoni al jutjat de guàrdia. Se’n pot anar, i reculli el carnet d’identitat, si us plau.”
“Era com una comèdia espanyola”, recordava Baños en aquesta entrevista a VilaWeb. “I jo només havia anat allà perquè em fessin una pregunta, que era sobre una reunió amb Artur Mas quan era president en la qual havia anat un tal A.B., que no era Antonio Baños, sinó Albert Botran. Tot era molt ridícul. La cosa que em sap més greu és que vaig haver de pagar l’AVE. Vaig entrar al tribunal amb el tiquet demanant qui ho pagava, allò…”
I aquí va començar la causa per desobediència per no haver volgut respondre a Vox. Tot seguit va comparèixer Eulàlia Reguant. Ella tampoc no volia respondre a Vox. Va dir que voldria fer dues coses. “La primera, declarar en català, i després, expressar, assumint-ne les conseqüències, que davant de l’extrema dreta no acceptaré de respondre a les preguntes.” En el seu cas, Marchena, havent vist el precedent de Baños, no li va donar cap opció, i la fer marxar de la sala. Fou el primer cop en aquell judici que el tribunal i el seu president quedaven descol·locats. Avui Eulàlia Reguant serà jutjada al Suprem, precisament, i demà, Baños, a un jutjat d’instrucció de Madrid. S’hi juguen mig any de presó i inhabilitació.
