A l’ex-comissari José Manuel Villarejo li va començar a fer molt de mal el cap, es va marejar, hi veia doble i l’ull esquerre el tenia immòbil. El van dur de la presó d’Estremera, on roman tancat en presó preventiva, fins a l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid. Després de tres dies en observació, el van tornar a portar a la presó, sense que se sàpiga ben bé la causa d’aquests símptomes, que encara persisteixen. La defensa de Villarejo diu que vol que s’obri una investigació sobre el tracte penitenciari rebut, per a determinar què li ha causat aquesta afectació. De seguida les males llengües van fer córrer que no era pas casual aquesta indisposició, amb el fet que Villarejo hagi començat a engegar el ventilador d’algunes de les moltes coses que sap sobre les clavegueres de l’estat. Perquè ell en formava part, i n’era d’alguna manera l’arquitecte. Ara el mantenen empresonat, acusat d’haver creat una xarxa policíaca amb fons reservats per a fer espionatge per encàrrec, per a fer joc brut. I entre aquests encàrrecs, l’espionatge a l’ex-tresorer del PP, Luis Bárcenas, i l’organització de l’operació Catalunya contra els dirigents independentistes.

Però si bé la investigació sobre l’ús dels recursos del ministeri de l’Interior per a aconseguir la informació delicadíssima de què disposava Bárcenas sobre la suposada comptabilitat fraudulenta del PP s’ha judicialitzat i se’n manté la investigació, l’operació Catalunya ha quedat desada de cop. Un cop de carpeta. El jutge de l’Audiència espanyola que investiga el cas Kitchen, sobre l’espionatge il·legal dut a terme per Villarejo és Manuel García-Castellón. I aquesta setmana s’ha sabut que aquest jutge ha apartat del sumari prop de dues hores d’enregistraments de converses de l’ex-comissari sobre l’operació Catalunya, perquè els considera protegits per la llei espanyola de secrets oficials. Perquè podrien contenir dades confidencials. I per això, el jutge els ha deixat “custodiats i precintats en condicions de màxima seguretat” a les dependències de l’Audiència espanyola i els ha posat a disposició dels serveis secrets, del CNI. I no es faran pas públics.

Segons El País, es tracta de cinc documents d’àudio en què Villarejo parlava de les seves gestions sobre l’operació Catalunya, amb dates que van del 23 de novembre al 10 de desembre de 2012, és a dir, durant les eleccions avançades al parlament. Però malgrat aquest material i les declaracions públiques de Villarejo, el jutge García-Castellón no vol investigar l’operació Catalunya i l’ús indegut de fons reservats de l’estat que hauria implicat. I tampoc no ho vol fer malgrat la declaració de l’ex-comissari de la policia espanyola Enrique García Castaño el mes de desembre. Deia García Castaño que la cúpula d’Interior del govern de Mariano Rajoy estava informada “d’uns altres” operatius clandestins a banda de l’espionatge a Luis Bárcenas, en referència a l’operació Catalunya. Però ningú no va preguntar a l’ex-comissari sobre això durant la seva declaració; ni el jutge, ni la fiscalia. Silenci.

Per si en quedés cap dubte, la fiscalia anticorrupció ha deixat clar que no demanarà cap investigació sobre l’operació Catalunya com una peça dins l’operació Kitchen sobre l’espionatge dirigit per José Manuel Villarejo. Segons La Vanguardia, la fiscalia no veu amb bons ulls de fer-ho, perquè diuen que entre tot el material decomissat a Villarejo no han trobat pas cap projecte ni document que parli específicament d’una operació Catalunya. I també diuen que no han trobat pas indicis que s’haguessin dut a terme actuacions il·legals des del ministeri de l’Interior contra dirigents independentistes. Aquesta és la posició de la fiscalia, malgrat les declaracions de Villarejo i de García Castaño.

I malgrat el sumari del cas Tàndem, que indica que Villarejo tenia al seu domicili i en oficines dels seus negocis privats informes sobre Artur Mas, sobre el finançament d’Unió Democràtica, el referèndum de l’1-O i l’ex-cònsol honorari de Letònia a Barcelona i president de la Plataforma Pro-seleccions Catalanes, Xavier Vinyals, a qui el govern espanyol va retirar l’acreditació per haver penjat una estelada a la façana del consolat. Vinyals, que va ser encausat la tardor passada a l’operació Vólkhov. Més tard es va saber que Villarejo havia cobrat fons reservats de l’estat espanyol per aconseguir informació sensible sobre els principals dirigents independentistes en el marc de l’operació Catalunya, tal com ell mateix va explicar en una conversa telefònica intervinguda. A l’enregistrament, Villarejo explica que formava part de l’anomenada ‘policia patriòtica’ que va crear l’ex-director adjunt operatiu Eugenio Pino el 2012, quan Jorge Fernández Díaz era ministre d’Interior espanyol. Segons l’ex-comissari, Interior li va pagar “molta pasta” i encara li deuen entre 50.000 euros i 60.000.

Però és que Villarejo va idear una segona operació Catalunya, el febrer del 2017, quan el govern de Rajoy preparava la manera d’aturar la imminent convocatòria del referèndum. L’ex-policia va oferir al govern espanyol informació sobre ‘milers de comptes’ de catalans a Andorra i va utilitzar el marit de l’ex-ministra María Dolores de Cospedal per a fer arribar la proposta a l’executiu de Rajoy.

En una conversa enregistrada entre Villarejo i el marit de Cospedal se sent com l’ex-comissari el pressiona dient que gent del CNI li ha preguntat pel paper de la ministra a la primera operació Catalunya (2012). “Això és molt important, Ignacio, perquè és acabar amb els independentistes d’una puta vegada per totes […] és important que el número 1 i 2 sàpiguen la situació […] Comenta-li a Maria Dolores. De l’únic que em refio és del secretari d’estat, sobretot per a explicar-li les dades d’Andorra que són una línia d’investigació que esclafa tots aquests independentistes. Són uns 12.000 comptes dels quals hi ha 4.000 empresaris catalans. I això aniria de puta mare”, diu l’ex-comissari, abans que López del Hierro consenti a fer la gestió.

Malgrat aquesta informació feta pública, el jutge García-Castellón i la fiscalia es neguen a obrir una peça sobre l’operació Catalunya. No serà fins que Villarejo tingui ocasió de parlar que potser se’n sabran més coses. De fet, ara fa un mes Villarejo va fer una declaració explosiva durant la seva intervenció al judici en què era acusat de calúmnies i denúncia falsa contra l’ex-cap del CNI, Félix Sanz Roldán, de qui va dir que havia amenaçat l’ex-amant de Juan Carlos I, Corinna Larsen. Aquell dia Villarejo va dir que una font “molt important” va avisar el CNI del “possible risc” d’atemptat a Barcelona, “com va passar lamentablement després a la Rambla [l’agost del 2017].” Però “el CNI va dir que no era fiable perquè abans havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí”, va afegir Villarejo, en una referència més que possible a l’ex-imam de Ripoll i presumpte cap dels atemptats, Abdelbaki es-Satti. L’Audiència espanyola no va voler obrir una investigació arran d’aquestes declaracions.

La pròxima ocasió en què parlarà serà a la comissió d’investigació sobre l’operació Kitchen al congrés espanyol, aprovada finalment amb els vots del PSOE i Podem i després de força resistència per part d’aquests partits a fer-ho. El seu advocat va anunciar al programa FAQS de TV3 que Villarejo estava disposat a parlar de tot i a respondre totes les preguntes que li fessin. I ho farà, si és que aquell dia es troba bé.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.