Els gràfics publicats són aquests:

– Quines conclusions n’extraieu, dels gràfics?
—Que el suport, o no, a la independència no és qüestió d’ingressos, com a vegades ens trobem segons en quins discursos polítics. Parlo d’aquest debat de si l’independentisme és una cosa de la burgesia. Doncs el gràfic reflecteix que la realitat és més complexa. No ho podem reduir a una frase com aquesta.

—Interpretem el primer gràfic. Què són els cercles?
—Nombre d’individus que donen suport a la independència.

—Com pot ser que l’independentisme baixi tant entre els qui guanyen més de quatre mil euros?
—Cal adonar-se que a la banda dreta hi ha pocs cercles, i escampats per tot el gràfic. Si la relació ingressos-independentisme fos real hauríem de trobar aquests punts molt agrupats entre ells, i no dispersats. Per tant, l’única conclusió que podem treure és la inversa: no hi ha cap prova que la gent amb molts ingressos voti independència. Trenca, insisteixo, la idea que l’independentisme depèn dels diners que tens, i és una cosa de la burgesia. No n’hi ha proves. Però tampoc a la inversa. El gràfic ens dóna un indici negatiu. Aquest és el valor del gràfic: no trobem indicis que això passi. No en trobem, de moment. Si féssim un model més refinat, potser veuríem si aquest pes és significatiu o no.

—Què és la línia horitzontal del primer gràfic que es veu tan marcada?
—Marca el 42,9%. La gent que va declarar al CEO sí a la independència era el 42,9%. Per tant, tots els cercles que veieu per sobre de la ratlla, són gent que dóna suport a la independència per sobre de la mitjana. I per sota, grups de gent que són menys independentistes que la mitjana.

—I ara el segon gràfic. Què indica la línia? I la zona grisa?
—La línia indica la probabilitat de donar suport a la independència per un individu segons els ingressos. El ‘gris’ (en el gremi, l’interval de confiança) seria com l’interval de les enquestes i l’estimació d’escons o vots. Això vol dir, doncs, que entre 600 euros i 1.800 no veiem diferències significatives, és a dir, que tenir 600 euros o 1800 d’ingrés per cap no implica nivells de suport a la independència diferents estatísticament. I, de fet, tot i que en tots dos extrems (fins a 300 i de més de 2.100) si veiem valors de suport a la independència diferents, si ressegueixes l’àrea de l’interval de confiança veus que en realitat se superposa amb la resta de valors (els centrals), de manera que tampoc no podem atribuir un efecte gaire clar als ingressos sobre l’actitud cap a la independència.