Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

“Aquest llibre presenta la llengua periodística d’ús habitual del diari i alhora vol contribuir a bastir un model de referència modern nacional, no pas regional, que pugui adreçar-se als lectors de tots els Països Catalans.” Amb aquesta frase, extreta de la contracoberta del Llibre d’estil (apunts d’estil a ús de VilaWeb), es pot resumir el propòsit de l’obra, que ha publicat Edicions de 1984.

L’any 2006 es va elaborar una primera versió del llibre d’estil de VilaWeb, que no es va distribuir en paper, sinó que es va publicar a la web. A còpia d’anys, aquell document s’havia anat modificant i ampliant. Ara, en escaiença dels vint-i-cinc anys del diari, ha estat revisat de cap a cap, s’hi han afegit continguts i s’ha volgut publicar en paper. Ben aviat se’n farà una versió electrònica per als subscriptors.

Tres parts, quinze apartats

El llibre és dividit en tres parts. La primera, “Apunts de presentació”, inclou els aspectes més formals: “tipografia”, “ortografia”, “inicials i abreviacions”, “nombres”, “dates i hores”, “noms propis” i “gentilicis”.

La segona, “Apunts de llengua”, conté indicacions gramaticals que convé de recordar, partint de la consciència que la pressió aclaparadora del castellà —i de l’anglès— van desfigurant el català de sempre. Inclou dos apartats extensos: “lèxic i morfologia” i “sintaxi”.

La tercera part, “Apunts de redacció”, conté dos apartats principals, “criteris redaccionals” i “qüestió de noms”, juntament amb les indicacions per a la “cartellera i VilaWeb Televisió”, un aplec de nombrosos “abusos, dubtes i impropietats” i un altre de “topònims i gentilicis”. Clouen el llibre unes pàgines dedicades a “notícies comentades”.

Una llengua clara, feta d’ordre, precisió, concisió i genuïnitat

A les primeres pàgines, a la introducció, es defineix el propòsit del llibre: “Aquests apunts aspiren a esbossar uns esquemes estilístics generals i coherents, acordats als patrons lingüístics dissenyats per en Fabra; uns esquemes prou còmodes perquè els redactors s’hi trobin a pler i prou rigorosos perquè no en pateixi la comunicació, una comunicació servida amb una llengua clara, feta d’ordre, precisió, concisió i genuïnitat.” Aquests són els quatre puntals de la llengua emprada a VilaWeb.

En primer lloc, l’ordre: “Una informació ordenada, amb tots els elements lingüístics que en formen part ben travats i correlacionats, és a dir: sintàcticament ben cenyits, generalment serà clara. Altrament, una redacció desordenada, confusa, no ho serà gairebé mai.”

Que una llengua sigui precisa vol dir que ha de ser “exacta en els termes, en les frases i en l’ordenació d’aquestes frases”. Per acabar de definir el terme es recorre al contrast: “Un terme ambigu, vague o massa genèric perjudica la precisió i, de retop, la claredat d’un text.” I hi insisteix: “Aquesta precisió, doncs, ha d’ésser necessàriament crítica del desgavell de sinònims en cadena que prodiga el discurs informatiu dels nostres dies, perquè és sovint confusionari i frivolitza no solament la llengua, sinó també, i en particular, la comunicació.”

Quant a la precisió, diu, “exigeix l’ús dels recursos comunicatius i expressius estrictament necessaris i defuig els sobrers”. I ho concreta: “Allò que es pot dir amb una sola paraula no s’ha de dir amb dues. Allò que es pot dir amb un pronom no s’ha de dir amb un sinònim. I allò que es pot dir amb una frase simple i recta no s’ha de dir amb una de complexa i obliqua, ni amb més d’una, simple o no.”

Sobre la genuïnitat, la introducció diu: “Significa que es prefereixen, sense apocament (sembla mentida que calgui dir-ho), els recursos propis, sintàctics i lèxics.” I afegeix: “Puix que evita la supeditació de la llengua, no solament en manté el marc de referència que potencia la intercomprensió, ans també ajuda a recuperar-la fins on calgui i convingui, que és tant com dir a perpetuar-la i, al capdavall, a perpetuar-nos.”

La definició d’aquests ‘puntals’ del manual d’estil de VilaWeb es clou amb aquesta reflexió: “Si el tret específic de l’home és la llengua, el fet de parlar, allò que ens fa específicament concrets, únics, és la llengua concreta, única, que parlem. Som, en definitiva, la llengua que parlem.”

Podeu comprar el Llibre d’Estil de VilaWeb a la Botiga

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.