S’ha mort Ratko Mladić, condemnat a cadena perpètua pel genocidi de Srebrenica

Ratko Mladić, antic comandant militar dels serbis de Bòsnia i un dels principals responsables dels crims comesos durant la guerra en aquest estat balcànic, s’ha mort a vuitanta-quatre anys al centre de detenció de les Nacions Unides a l’Haia, segons que han informat mitjans serbis. La televisió Informer n’ha comunicat la mort i Reuters se n’ha fet ressò.

Mladić complia una condemna de cadena perpètua per genocidi, crims contra la humanitat i violacions de les lleis de la guerra. El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia el va condemnar el novembre del 2017, i el juny del 2021 la cambra d’apel·lacions del Mecanisme Residual dels Tribunals Penals Internacionals en va confirmar tant la condemna com la pena de presó de per vida.

La condemna el considerava responsable del genocidi de Srebrenica, on el juliol del 1995 les forces serbobosnianes van assassinar més de vuit mil homes i nois musulmans després d’haver ocupat l’enclavament, que formalment era una zona protegida per les Nacions Unides. També va ser condemnat per la campanya de terror contra la població civil de Sarajevo, sotmesa durant anys a bombardaments i franctiradors, i pel segrest de membres de l’ONU amb l’objectiu d’impedir atacs de l’OTAN contra les forces serbobosnianes.

Una salut molt deteriorada

Feia mesos que havia empitjorat l’estat de salut de Mladić. La defensa havia demanat unes quantes vegades que fos alliberat per raons humanitàries. A l’abril, el tribunal en va ordenar una avaluació mèdica independent perquè els advocats van descriure el seu estat com un deteriorament mèdic avançat i irreversible. Encara aquesta setmana, la defensa havia tornat a demanar que fos traslladat a Sèrbia perquè hi rebés cures pal·liatives i pogués passar els darrers dies prop de la família. La presidenta del mecanisme judicial, Graciela Gatti Santana, va refusar la petició. Segons la documentació mèdica esmentada en la decisió, l’estat general de Mladić s’havia deteriorat ràpidament i havia entrat en la fase final de la vida.

De general serbobosnià a fugitiu internacional

Mladić va ser nomenat el maig del 1992 comandant de l’estat major principal de l’exèrcit de la República Sèrbia de Bòsnia, càrrec que va exercir durant els anys més cruents de la guerra. El tribunal el va considerar partícip de quatre operacions criminals conjuntes: l’expulsió permanent de musulmans i croats dels territoris reivindicats pels serbis de Bòsnia; la campanya de terror contra Sarajevo; l’eliminació dels musulmans de Srebrenica, i la presa d’ostatges de personal de les Nacions Unides.

El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia va dictar la primera ordre d’arrest contra ell el juliol del 1995. Tanmateix, va aconseguir d’evitar la justícia durant anys i no va ser detingut fins el 26 de maig de 2011, a Sèrbia. Cinc dies després va ser traslladat a l’Haia. El judici va començar el maig del 2012 i es va allargar més de quatre anys.

La sentència del 2017 el va declarar culpable de genocidi a Srebrenica i també de persecució, extermini, assassinat, deportació, trasllat forçós, terror contra civils, atacs il·legals i presa d’ostatges. L’apel·lació presentada per la defensa va ser desestimada gairebé del tot el 2021, cosa que va fer definitiva la cadena perpètua.