L’escriptor Philip Roth, un dels més importants de la literatura nord-americana de la segona meitat del segle XX, s’ha mort aquesta matinada a Manhattan a vuitanta-cinc anys. Ho ha confirmat el seu agent, Andrew Wylie, i ha explicat que havia estat a causa d’una insuficiència cardíaca. D’ençà del 2012, l’autor havia deixat d’escriure.

Roth, nascut el 1933 a Newark (Nova Jersey), era fill d’una família d’ascendència jueva de l’est d’Europa. En el decurs de la seva carrera, va rebre gairebé tots els premis possibles: dos National Book Awards, dos National Book Critics, tres PEN/Faulkner Awards, un Pulitzer i un Man Booker International. Tanmateix, el Nobel, del qual ha estat candidat moltes vegades, no l’ha guanyat mai.

Roth va irrompre en els cercles literaris amb l’èxit d’El trastorn de Portnoy (1969) i va consolidar la fama amb l’anomenada trilogia americana: Pastoral Americana (1997), Em vaig casar amb un comunista (1998) i La marca de l’home (2000). En les trenta-una obres seves hi ha elements comuns, com ara el sexe, la integració de la comunitat jueva, l’humor i el retrat de la societat nord-americana.

També han estat traduïdes al català aquestes obres: El pit (1976), L’animal moribund (2002), Complot contra els Estats Units (2005), Elegia (2006), L’espectre se’n va (2008), Indignació (2009), La humiliació (2010) i Nèmesi (2011).

En menys d’una setmana, la literatura nord-americana ha perdut dues de les seves figures més influents. El 15 de maig es va morir Tom Wolfe, pare del Nou Periodisme. Havia publicat una vintena de novel·les entre les quals es destaquen La foguera de les vanitats i Tot un home.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]