El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet s’ha mort avui a setanta-nou anys a causa de la Covid-19, segons que ha anunciat la seva filla Carlota Benet. L’any 2015, en un homenatge al Teatre Nacional de Catalunya, es va fer públic que tenia la malaltia d’Alzheimer. Tres anys més tard, la seva filla va publicar el llibre Papitu. El somriure sota el bigoti (Columna).

Papitu: la celebració de l’amor entre un pare i una filla

Benet i Jornet és considerat un dels renovadors del teatre català del segle XX. Va debutar amb Una vella, coneguda olor el 1964, amb la qual va guanyar el Premi Josep Maria de Segarra, i des d’aleshores va centrar la seva carrera sobretot al teatre, amb obres com Cançons perdudes, Desig, E.R i Testament. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, com ara el Premi de la Crítica Serra d’Or de teatre en dues ocasions,1986 i 1900; el Premi de Teatre espanyol, el 1995; la Creu de Sant Jordi, el 1997; i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 2013. Heus ací les seves primeres paraules com a Premi d’Honor amb la presidenta d’Òmnium aleshores, Muriel Casals:

A més de les aportacions al teatre, Benet i Jornet va ser el pioner a casa nostra en la creació de sèries televisives d’èxit, com ‘Poble Nou’, ‘Nissaga de Poder’ i ‘Ventdelplà’. Podeu recuperar ací la darrera entrevista que li va fer VilaWeb, l’any 2010:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.