Avui és Notícia:
Diumenge 18 d’octubre de 2026

Menú

Àudio
Jocs
Pòdcast
Botiga
Cultura · Art i museus

S’ha mort Artur Heras, un dels artistes més importants de la segona meitat del segle XX al País Valencià

  • L'artista de Xàtiva ha mantingut l'activitat creativa gairebé fins al final de la vida amb treballs tan intensos com 'El Mal'

VilaWeb
Artur Heras fotografiat el mes de desembre a l'Octubre CCC de València durant el muntatge de l'exposició 'El Mal' (fotografia: Prats i Camps)
10.09.2026 - 16:17
Actualització: 10.09.2026 - 17:45

L’artista plàstic Artur Heras (Xàtiva, la Costera, 1945) s’ha mort avui a sa casa de Godella a vuitanta-un any. Heras és un refent fonamental de l’art contemporani, un renovador, un agitador cultural que ha conreat el dibuix, la pintura, el disseny i la il·lustració. Els estudiosos el consideren un dels artistes plàstics contemporanis més singulars i la seua projecció ha travessat les fronteres.

Heras, que en la joventut va formar part del famós trio d’artistes trencadors Boix, Heras, Armengol, deixa una obra carregada de compromís social,  de sàtira i de denúncia, però també de compromís amb l’art, amb el fet de crear. Durant la carrera ha demostrat sempre una gran llibertat a l’hora d’afrontar la creació.

Aquesta llibertat, aquesta presa de partit, li ha costat sofrir el sectarisme de la dreta quan ha governat al País Valencià.

Artur Heras va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València. Hi va conèixer Rafael Armengol i Manolo Boix. L’historiador de l’art i museòleg Tomàs Llorens, que també era molt jove en aquells anys, els va descobrir en una exposició col·lectiva i els va definir com els pioners del pop art valencià.

Artur Heras: “Els museus han canviat la funcionalitat, ara estan pendents de l’audiència, de facturar”

L’obra d’Artur Heras és a l’IVAM i al Reina Sofía de Madrid, però també ha arribat a les capitals mundials de l’art com ara París i Nova York.

La seua última contribució  a la cultura ha estat la sèrie El Mal, que és l’evolució de Halt, una mostra que l’ha dut de Xàtiva a Perpinyà i que també es va poder veure fa uns quants mesos a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. El subtítol no podia ser més explícit: “Auschwitz 1945-Gaza 2025.”

Paraules d’Heras

Heras va viure amb intensitat els dies del muntatge de l’exposició al soterrani de l’Octubre. Les parets es van omplir de sèries fetes a llapis o amb aquarel·la. Materials nous o més antics relacionats amb el mal absolut. L’artista va aprofitar les irregularitats de les parets per a deixar-hi també l’empremta i dibuixar-hi o enganxar-hi figures acabades d’afaiçonar.

En aquesta entrevista publicada per VilaWeb feia un repàs a la seua vida i la seua trajectòria. Reflexionava també sobre què és l’art: “L’art té una història, i és un misteri. Ho comentava ahir amb un amic passejant per l’horta. L’art és eixa història que s’escapa. No és una cosa d’utilitat. Eixe amic és arquitecte i deia que l’arquitectura no és un art, tot i que està revestida de molts elements […] Probablement, un dels components que té l’art és la llibertat. Quan et sents lliure, no t’importa la significació que puga tenir.”

A l’entrevista, Heras va fer una mena de resum de la seua vida i va anticipar una mena de comiat: “Vaig començar molt jove, fa seixanta-cinc anys. Estic bé, tinc una història que és una malaltia d’alta gamma i no sé quant duraré. Pensava durar un poc més, però… Incorpores eixes limitacions. He considerat que, d’alguna manera, el cercle es tanca. Sempre tens les consolacions de les persones que t’estimes i t’estimen. Hi ha amics i amigues de tants anys. I, després, hi ha aquesta capacitat de poder treballar.”

La reacció a les xarxes

A les xarxes, el món de la cultura i de la política acomiaden l’artista. Un dels primers a lamentar-ne la mort ha estat Roger Cerdà, batlle de Xàtiva.

Al ple municipal de Xàtiva d’aquesta vesprada es guardarà un minut de silenci. El comiat es farà demà al tanatori de Godella.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor