Set anys després, a Sabadell: l’alleujament per l’amnistia no guareix les ferides dels CDR

El 23 de setembre de 2019, uns cinc-cents agents de la Guàrdia Civil es van desplegar simultàniament en municipis del Vallès Occidental, el Vallès Oriental i Osona. Aquell dia van detenir uns quants encausats de l’operació Judes. Era el començament d’un camí llarg de repressió, d’escarn públic i de ràbia, molta ràbia. Avui, pels carrers de Sabadell, no topem amb la benemèrita, sinó amb encausats i ciutadans que celebren que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi avalat l’amnistia i, per tant, doni via lliure a l’amnistia que pertoca als membres dels CDR acusats de terrorisme.

És certament un alleujament, però també hi ha una tensió i un malestar difícil d’amagar. Set anys després d’aquelles detencions, la possibilitat que la causa arribi al final no es viu com una victòria plena, sinó com el tancament d’un capítol que ha deixat massa ferides obertes. “La sentència no posa fi al sistema repressiu de l’estat espanyol. L’operació Judes es podria repetir si l’estat volgués”, ha recordat Martí Majoral, advocat d’Alerta Solidària. I ha afegit, interpel·lant la classe política: “Qui agafi el lideratge ha de ser conscient que el preu serà alt, però el preu és necessari.”

El col·lectiu s’ha reunit aquesta tarda al casal popular Can Capablanca, on han fet pinya amb representants d’Alerta Solidària. A les 19.00 ha començat una manifestació de Sabadell, d’on són quatre dels encausats de l’operació Judes: Jordi Ros, Xavi Duch, Clara Borrero i David Budria. Al capdavant, una gran pancarta on es llegia: “Independència: única solució”.

Unes cent cinquanta persones han participat en la convocatòria, entre els quals Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural; Lluís Llach, vice-president de l’ANC; Xavier Pellicer, de la CUP; i Laura Borràs, de Junts. No hi havia cap representant d’ERC. Els ciutadans han cridat tota mena de lemes: “De jutges i borbons, n’estem fins als collons”; “Independència”; “Contra la repressió, mobilització”; “De fiscals i de sicaris, n’estem fins als ovaris”; “Ni França, ni Espanya: Països Catalans”.

Els membres dels CDR i l’ús de l’amnistia per a desmobilitzar

La manifestació ha acabat davant l’ajuntament, on s’han fet els parlaments. Els membres dels CDR han fet un comunicat amb una nota de veu. El col·lectiu celebra la resolució perquè diuen que implica un alleujament, però insisteixen que ells mai no han considerat l’amnistia una solució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Els activistes dels CDR afirmen que la llei d’amnistia ha estat utilitzada per l’estat espanyol, juntament amb la repressió i els indults, “per desactivar la lluita per la independència i per blanquejar-se davant de l’opinió pública internacional”. També recorden que alguns dels encausats han refusat d’acollir-s’hi perquè consideren que implicaria assumir una culpabilitat que no accepten.

Els membres dels CDR han denunciat la repressió exercida contra l’independentisme, recordant el Primer d’Octubre, les infiltracions policíaques i el cas Pegasus, i han afegit que els tretze afectats són solament una part dels milers d’activistes represaliats. “El problema de fons no és si la llei d’amnistia encaixa o no en el marc jurídic europeu, sinó que nosaltres no volem encaixar en aquest estat”, han dit.

Xavier Antich, ha destacat que la sentència és una victòria, tenint en compte que s’ha acusat els encausats amb falsedats i mentides de ser terroristes. “Ens volen atemorits i desmobilitzats. Ni ho han aconseguit ni ho aconseguiran”, ha dit. Lluís Llach també ha denunciat el tracte que han rebut els encausats: “L’única cosa que s’ha fet és tortura judicial contra la gent que va voler alliberar el país.”