Sergi Perelló, dijous a la redacció de VilaWeb (Foto: Oriol Bäbler)

Sergi Perelló és el portaveu i vice-secretari general de la Intersindical, el sindicat independentista que va convocar la vaga del 3 d’octubre i el 8 de novembre de 2017. Ara es mobilitza durant la visita del consell de ministres espanyol a Barcelona del dia 21 i ha convocat dues hores de vaga general (de 12.30 a 14.30) per denunciar les mesures antisocials del govern de Pedro Sánchez (PSOE). L’acusen de ser neoconservador i d’estar al dictat de les mesures austericistes europees. Perelló ha visitat la redacció de VilaWeb.

Qui és Sergi Perelló?
—Treballo a la Intersindical, en sóc portaveu, vice-secretari, i porto les relacions internacionals a Colòmbia, Equador i Bolívia. Colòmbia és el país amb més sindicalistes assassinats del món, i el segon l’Iran. Ara amb l’acord de pau n’hi ha menys. A Colòmbia els fem formació, perquè la presència de testimonis estrangers i blanquets ajuda molt a frenar amenaces i assassinats. Molt. Per això durant sis mesos, pel cap baix, hi enviem acompanyants internacionals. No són pas escuts humans, però fan de protecció, sí.

Vós ho heu fet?
—Ho vaig fer ser, sí. Fa molts anys, en una parròquia, hi havia set o vuit famílies acusades d’ajudar a les FARC. ‘Auxiliadores’, els deien. Quinze paramilitars fora. Vaig sortir amb ells i em van fer un corredor per a sortir a cercar menjar i tornar cap endins. Va ser impactant de veure que no els tocaven perquè l’occidental de torn hi era.

Sou un sindicat independentista. Però quina és la vostra adscripció ideològica?
—Som una organització sociopolítica per a la transformació social. Ens considerem d’esquerra transformadora. Tenim de comunistes i anarquistes fins a socialdemòcrates. Per a nosaltres el sindicalisme serveix per a millorar el benestar de tothom.

Aquest 21-D convoqueu dues hores de vaga per les mesures antisocials del govern Sánchez, que ve a Barcelona. Quines mesures antisocials?
—Una de les promeses del govern Sánchez, derogar la reforma laboral, no s’ha complert. De moment no la deroguen. Ara volen fer una reforma de la reforma. Anem perdent llençols a cada bugada. Avui encara tenim vigent l’escandalosa reforma del PP, que diu que la indemnització per als treballadors amb acomiadaments procedents serà de vint dies i trenta per als improcedents. I prou. Es veu que no es pot negociar. Abans, si caducaven els convenis, es renovaven automàticament. Ara no, s’han de tornar a renegociar. Promouen convenis d’empresa i no de sector per atomitzar i dividir els treballadors. I, finalment, si abans una empresa volia fer un ERO, l’administració s’ho havia de mirar. En canvi, si ara una empresa té una previsió de pèrdues, ja en pot fer un. Avui es pot acomiadar només amb una previsió de pèrdues

Només amb una previsió?
—Només amb una previsió. I sense que l’administració hi pugui intervenir. És molt bèstia.

Què més denuncieu?
—Que el PSOE va afegir-se al PP per modificar la Constitució i fer que prevalgués el fet de tornar el deute abans de res, seguint el dictat de la Merkel. I així estem encara. Que el salari mínim de Sánchez només sigui de nou-cents euros, no ho veiem pas bé tampoc. Hem fet un estudi de totes les Comunitats Autònomes i aquí no surt un salari mínim de nou-cents euros, sinó de 1.150 bruts en dotze pagues. I l’altra mesura antisocial claríssima són totes les lleis del parlament que el govern central ha suspès o per les quals ha presentat recurs al Tribunal Constitucional. El 2017 en van presentar disset.

Va ser el PP. El PSOE ha retirat recursos de l’emergència habitacional.
—No. L’han retirat de manera parcial i amb esmenes, diguem-ho tot. El recurs continua allà. Veurem què passa. L’única que han retirat del tot és l’assistència universal sanitària, però la resta són allà i no les retiren, no.

Com ara, quines?
—La Llei de la igualtat d’homes i dones, de la creació de l’agència catalana de la protecció social, l’impost als bancs, la Llei de comerços, enfocada a conciliar la vida familiar. Tot això, el PSOE ho bloca com el PP.

Com definiríeu el govern de Pedro Sánchez?
—Pedro Sánchez segueix els dictats neoconservadors. El PSOE i les esquerres moderades estatals han seguit, i segueixen, el concepte europeu de l’austericidi, de la desinversió social i de les retallades. Han fet mesures d’anuncis espectaculars, com el salari mínim, però la nostra valoració del govern Sánchez és com la dels grans sindicats: reforma rere reforma, govern rere govern, s’han anat perdent drets. I el PSOE, suposadament socialdemòcrata, no ho ha aturat, això, al revés. Els anys vuitanta li van muntar vagues generals per les reformes laborals. Posa en molt mal peu el prestigi de la socialdemocràcia europea. I si ho mirem del punt de vista del poble català, l’actitud del govern Sánchez segueix la tònica dels darrers governs: centralista. I políticament continua amb la tònica de retallada de drets

Vau ser el sindicat que va convocar la vaga general el 3 d’Octubre i el 8 de Novembre. Us ha fet créixer en afiliats?
—Sobretot arran de la vaga del 8, i també en part la del 3. Però sí, el 8-N som els únics que convoquem vaga i fa que la gent ens conegui més i que s’hi afiliï. Ens en ve de nova, però també de desencisada de CCOO i UGT. Després de l’octubre i el novembre de l’any passat i fins ara tenim mil dues-centes altes d’un total de 3.200. Una tercera part són novells. El mes passat, vuitanta-set altes. Va creixent, però som petits encara.

Per què als sindicats independentistes els costa d’obrir-se pas?
—Creiem que la composició sindical del país no es correspon a la composició del país. Ara potser canvien les coses, però en deu anys ha fet un tomb que els sindicats no han fet. El sindicalisme independentista fa molts anys que és en una mena travessa del desert, a causa del desconeixement mediàtic i també de la normativa, pensada per a afavorir els sindicats grans i arraconar els petits.

En quin aspecte?
—Per exemple, els grans es poden presentar a les eleccions de qualsevol empresa. En canvi, nosaltres hem d’esperar que s’hi presentin primer ells o hem d’aconseguir que el 50% dels treballadors diguin que volen eleccions sindicals i que nosaltres hi siguem. Vam intentar entrar a Booking, perquè necessitàvem dues-centes cinquantes signatures d’un total de cinc-centes treballadors abans de començar, però ells no. Són entrebancs que tenim.

I per què no som com el País Basc, on els sindicats independentistes o sobiranistes són molt potents?
—Com al País Basc i com a Galícia, Sardenya. Còrsega, el Quebec, o les Canàries. A Galícia el primer sindicat és sobiranista, amb més del 40% de presència. A Quebec, el primer, el segon i el tercer, tots sobiranistes. A Andalusia el SAT és sobiranista. Aquí, crec que els independentistes no vam pujar al tren a finals dels anys setanta. I és aleshores que passava el tren. Al País Basc hi pugen perquè hi ha una aposta política dels partits sobiranistes. PNB i Herri Batasuna van donar suport sense fissures als sindicats. Aquí ni ERC ni l’independentisme d’esquerres ho fan o no són prou forts per a fer-ho. I després hi ha la mala gestió. No es va saber gestionar bé. No tot és culpa dels altres.

On sou forts?
—Al Banc Sabadell, a la Pompeu Fabra, a les Depuradores de Girona i Tarragona, als Metalls dels Vallès. Ara hem guanyat a l’ajuntament de Vilanova i hem tingut grans resultats a Sant Vicenç dels Horts. Al SOC som els tercers. Hem guanyat al Servei Català de Trànsit. Als CAP de Barcelona som els segons. Acabem de crear secció sindical a Parcs i Jardins de Barcelona. Dels nostres representants sindicals, un 65% són a la privada i un 35% a la funció pública.

Quines relacions teniu amb els altres sindicats?
—Nosaltres no creiem que la confrontació amb els altres sindicats sigui bona política. Ens agrada més de construir. També és veritat que no ens va agradar que Pacheco, de CCOO, digués la tardor passada que ‘aquí qui convoca vagues som nosaltres’, home…I sabem que el dia abans es dedicaven a trucar a empreses per dir-los que la vaga era il·legal. Ens va sorprendre que un sindicat digui que la vaga d’un altre és il·legal.

De fet, Foment del Treball va dir que ho era i us va portar a la justícia.
—I de moment va perdre. La sentència del TSJC, demolidora a favor nostra, va tombar tot l’argumentari de Foment del Treball. Va dir que els sindicats, quan fan vagues, de fet, incideixen en decisions polítiques. Sempre. Però, certament, segons la normativa actual, un sindicat no podria convocar una vaga perquè han posat a la presó mig govern. No podríem pas fer-ho.

Impressionant. No podeu tenir opinió sobre la societat en general. Faríeu política, diuen. Us tenen arraconats al món del treball.
—I qui fa política, en el fons, és Foment del Treball, perquè són ells els qui van pressionar per la deslocalització d’empreses a fora de Catalunya.

Perdó?
—Això ho sabem. Aquells dies van tenir un sopar la cúpula de Foment i Mariano Rajoy. I són ells qui van promoure-la, per fer por. Això sí que és fer política. Esperem que ara Sánchez Llibre tingui un altre tarannà, però de moment no han retirat el recurs que van presentar després d’haver perdut. Ara el tenim al Tribunal Suprem.

Res més a afegir?
—Que la gent sigui conscient que el sindicalisme és una eina per a millorar el benestar de tothom i poder transformar les relacions. Tot i el desprestigi que hagi pogut tenir, potser per l’actuació dels grossos, el sindicalisme defensa la dignitat. Ho fa. És una eina que s’ha de saber fer servir, que serveix per a tothom i que no es pot fer servir quan vulguis: ‘o feu vagues o traïdors.’ No. El sindicalisme es fa cada dia i s’ha de saber mesurar les forces i no desgastar els teus. Creiem que el sindicalisme ha d’estar arrelat en un lloc, i nosaltres hi som. Per a nosaltres és clar que la República és una oportunitat per a construir un futur millor, és la República de la Gent Treballadora, dels Drets Socials. És una cosa que s’ha de fer cada dia: si no hi ha sindicats que pressionen per construir República, el projecte serà molt difícil. Molt. És cabdal que hi sigui. Per a construir la República cal un sindicat que sigui republicà i hem de ser conscients que hem de ser molts més que no pas tres mil.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.