“L’ajuntament és al·lèrgic a la simbologia catalana”: la senyera de Companys continua desapareguda al cap de tres mesos

  • L’oposició acusa el consistori d’inacció i manca de sentit històric i nacional respecte d’un dels grans símbols de la catalanitat de la ciutat

VilaWeb
Redacció
24.09.2022 - 21:40

El 24 de juny, la senyera de Lluís Companys fou furtada de l’asta on onejava al baluard de Sant Amàlia, al vèrtex nord del castell de Montjuïc de Barcelona. Tres mesos més tard, la bandera continua desapareguda. L’oposició municipal n’atribueix la responsabilitat a l’Ajuntament de Barcelona, que acusen d’inacció i manca de sentit històric i nacional envers un dels grans símbols de la catalanitat de la ciutat.

Retirada pel franquisme i restituïda el 2011

La senyera del castell de Montjuïc començà a onejar el 23 d’agost del 1936, quan el president Lluís Companys la va fer hissar amb motiu del traspàs de la fortalesa de l’exèrcit espanyol a la ciutat de Barcelona. Menys de tres anys més tard, el 26 de gener de 1939, fou retirada per les tropes franquistes, que després d’ocupar Barcelona van arrabassar el control de l’antiga fortalesa a l’ajuntament. L’any següent, Companys va ser afusellat per les forces feixistes al fossar de Santa Eulàlia, dins el recinte del castell.

El 15 d’octubre de 2011, en commemoració del setanta-unè aniversari de l’assassinat de Companys, Xavier Trias tornà a hissar la bandera en un acte, organitzat en col·laboració amb la Comissió de la Dignitat, que també comptà amb la presència del president Artur Mas.

La senyera continuà onejant, en homenatge permanent a Companys i la resta de víctimes de la repressió franquista, fins que algú se l’endugué el divendres 24 de juny proppassat. D’aleshores fins avui, la situació no ha canviat: el pal de quinze metres en què s’alçava continua buit, i el consistori no ha fet cap pas per a restituir-la.

L’oposició denuncia la inacció de l’ajuntament: “És una mala excusa”

“De broma en broma, ja fa tres mesos, és increïble”, lamenta Jordi Martí Galbis, regidor i portaveu de Junts a l’Ajuntament de Barcelona. Jordi Castellana, regidor del grup municipal d’ERC, manifesta una decepció similar: “Estem molt sorpresos. No hi ha hagut cap mena d’iniciativa per part del consistori, i això és el que ens sap més greu.”

Castellana va demanar formalment al consistori sobre la reposició de la bandera a començament d’agost. També la Comissió de la Dignitat, en un correu enviat a mitjan juliol, va demanar a l’ajuntament pel cas. En ambdós casos, la resposta va ser la mateixa: l’ajuntament es va comprometre a restituir la bandera tan aviat com fos possible, però no va oferir cap més detall i va refusar d’aprofundir en l’incident.

En resposta a una tercera pregunta tramitada per Martí, el consistori afegí que el retard en la reposició de la bandera es devia a un problema tècnic: al baluard de Santa Amàlia hi fan obres, i això impossibilitava als tècnics municipals d’accedir-hi amb l’equipament necessari. Un fotògraf del Punt Avui visità l’indret a mitjan agost i constatà que s’hi feien les feines de manteniment que l’ajuntament adduïa, però que de cap manera no impedien d’acostar-se a l’asta.

Tant Castellana com Martí són escèptics respecte de la versió de l’ajuntament. “És una mala excusa –diu Castellana–. Motius tècnics perquè no es pugui restituir la bandera n’hi pot haver, sí. Però uns quants grups hem pogut constatar que no hi ha cap impediment per a accedir a la zona, si més no, cap impediment físic.” I Martí diu: “La versió oficial de l’ajuntament costa molt de creure; no s’entén que en tres mesos això no s’hagi resolt. Avui a Barcelona hi ha moltes obres, i aquestes obres es fan i desfan ràpidament: si interessa, una cosa s’acaba en quaranta-vuit hores.”

Qui també s’ha atipat de la immobilitat de l’ajuntament és la Comissió de la Dignitat, que abans-d’ahir començà una campanya de micromecenatge per a finançar una nova senyera que el col·lectiu vol que torni a hissar-se el 15 d’octubre propvinent, data de l’aniversari de l’afusellament de Companys. Podeu contribuir-hi fent clic ací.

“Tenim un govern municipal al·lèrgic a la simbologia catalana

Per al portaveu municipal de Junts, el cas és simptomàtic d’un fenomen més profund: la desconnexió del govern municipal amb la realitat nacional del país i el paper que, com a capital, hi exerceix Barcelona. “No parlem només d’una senyera, d’un pal o d’un castell. Parlem d’un ajuntament que no creu en la capitalitat de Catalunya, que no creu en la història dels últims tres-cents anys. Per a l’ajuntament, la memòria històrica comença el febrer del 1939. Això és una veritat parcial: evidentment. El 1939 va ser un drama nacional, social i polític. Però no podem oblidar el 1714”, diu.

Aquest fet, explica Martí, es palesa especialment en les qüestions relatives a la simbologia nacional: “A l’ajuntament li fa al·lèrgia tot allò que implica simbologia de país, en termes amplis: tenim un govern municipal al·lèrgic a la simbologia catalana.” I recorda les polèmiques per la gestió municipal del baluard de Migdia, tocant a l’estació de França, o bé la muralla del Mar, al passeig de Colom –dos monuments que considera que l’ajuntament ha relegat a un estat de degradació absoluta. I acaba dient: “Aquests espais no són monuments i prou, també tenen un component nacional.”

La rehabilitació dels espais vinculats a Companys, una altra tasca pendent

Un altre front obert pel que fa a la memòria de Companys a Montjuïc és la senyalització i la rehabilitació dels espais del castell que hi estan vinculats, com ara la sala del judici o bé l’indret de l’afusellament. És una petició que la Comissió de la Dignitat ha traslladat repetidament a l’ajuntament, que no s’hi ha mostrat mai particularment predisposat.

“Això fa anys que ho demanem: a tot el conjunt del castell de Montjuïc hi ha coses que es poden fer i que no s’han fet”, diu Jordi Martí. I hi insisteix: “Barcelona no és tan sols una metròpoli, també és la capital d’un país. Això té un valor afegit que el govern municipal actual no assumeix.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any