[Notícia en actualització permanent]

El Tribunal Suprem espanyol ja ha fet pública la sentència del judici contra el procés. Els presos polítics han estat condemnats per sedició i malversació, i no per rebel·lió. La suma de totes les penes s’enfila fins a 99 anys i mig de presó. Heus ací les penes, que són de presó i d’inhabilitació pel mateix temps:

Oriol Junqueras: 13 anys de presó per sedició i malversació.

Jordi Turull: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Raül Romeva: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Dolors Bassa: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Josep Rull: 10 anys i mig per sedició.

Joaquim Forn: 10 anys i mig per sedició.

Carme Forcadell: 11 anys i mig per sedició

Jordi Sànchez: 9 anys per sedició

Jordi Cuixart:. 9 anys per sedició

Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs han estat condemnats per desobediència a una multa de 10 mesos amb una quota diària de 200 euros i un any i vuit mesos d’inhabilitació.

La sentència s’ha decidit per unanimitat. El tribunal diu que ‘dóna per provada l’existència de violència’ i afegeix: ‘No n’hi ha prou amb la constatació d’episodis de violència per a proclamar que els fets integren un delicte de rebel·lió […]. La violència ha de ser una violència instrumental, funcional, pre-ordenada de manera directa, sense passos intermedis, a les finalitats que animen l’acció dels rebels.’

És a dir, que després de dos anys d’acusació, d’instrucció, per rebel·lió, cosa que ha permès de suspendre els drets polítics dels presos polítics que eren càrrecs electes, tant al parlament com al congrés espanyol, el tribunal presidit per Manuel Marchena ha castigat amb sedició els fets de l’octubre del 2017. La fiscalia demanava penes més altes, fins a vint-i-cinc anys de presó per rebel·lió, i l’advocacia de l’estat demanava penes de sedició. Finalment el Suprem ha condemnat per sedició, i per malversació, tal com havien avançat les filtracions fetes des del Suprem mateix que han motivat un gran escàndol i la denúncia pública de les defenses dels presos.

Oriol Junqueras, la condemna més alta

El tribunal diu que Oriol Junqueras és culpable del delicte de sedició perquè va ser advertit per la cúpula dels Mossos d’Esquadra que hi podria haver violència durant l’1-O i va decidir, juntament amb Carles Puigdemont, de mantenir el referèndum sobre la independència. Segons el tribunal, Junqueras va dir que l’objectiu de les lleis de desconnexió i del referèndum era aconseguir una Catalunya independent. I destaca el seu paper en el procés que va portar —diu— ‘a la inobservança de les lleis i el contumaç menyspreu a les resolucions del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya’.

L’acarnissament amb Forcadell

La presidenta del parlament Carme Forcadell no ha estat considerada culpable de malversació perquè no tenia pas responsabilitats de govern, però en canvi ha rebut una pena molt elevada per sedició. El Suprem considera que Forcadell va fer possible, a partir de ‘la seva posició privilegiada’, ‘la creació d’una legalitat paral·lela mancada de validesa’, i conclou que amb la seva actuació va ‘entrebancar greument’ la tasca dels tribunals, els manaments dels qual van ser ‘clarament burlats’. A més, també atribueixen a Forcadell haver ‘animat, organitzat i protagonitzat’ actuacions multitudinàries que van ‘obstaculitzar la tasca judicial’. El tribunal considera que Forcadell va tenir un ‘paper decisiu en la direcció d’un procés de creació normativa’ que, tot i la seva ‘evident insuficiència jurídica’, va servir ‘d’il·lusòria referència per a una ciutadania que seria mobilitzada com a instrument de pressió al govern espanyol’.

Rull: condemnat a sedició pels vaixells

El tribunal condemna a deu anys i mig de presó Josep Rull per haver participat en l’organització del referèndum, que diu que ‘no es va limitar a una idea o la seva expressió, sinó a l’execució d’actes’. Diu que va fer una ‘intervenció per a impedir l’amarratge’ d’un vaixell al port de Palamós que havia de servir d’allotjament temporal als policies enviats per a reprimir el referèndum, i que va posar a disposició del referèndum els locals gestionats pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

Romeva i el factor internacional

El tribunal atribueix a Raül Romeva ‘un paper fonamental per a legitimar el referèndum internacionalment i neutralitzar la capacitat de les autoritats governamentals i judicials’ de l’estat espanyol. La sentència condemna Romeva a una pena de dotze anys de presó i d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs amb el de malversació (aquest darrer, agreujat pel que fa a la quantitat). L’argumentari de la sentència diu que Romeva ‘va assumir l’estratègia exterior del govern’, essent coneixedor que ‘promovia la creació d’una legalitat paral·lela’ i que ‘va arribar a acusar les institucions europees que perdrien credibilitat si no donaven suport al referèndum’. Pel què fa a la malversació, el TS dóna per provat que part del pressupost del seu departament, ‘que el 2017 va pujar a 35 milions’, es va destinar a finançar l’1-O.

Joaquim Forn i els Mossos

El Suprem espanyol considera que Forn va ‘neutralitzar’ la capacitat operativa dels Mossos d’Esquadra l’1-O amb la decisió d’enviar binomis d’agents als centres de votació durant la jornada del referèndum. En la sentència, el tribunal considera que Forn ‘va aconseguir l’efectiva ordenació de l’actuació dels Mossos’ de manera que va ser ‘funcional’ als seus ‘objectius polítics’ i de la resta d’acusats. A més, considera que Forn va ‘reconduir la interpretació’ dels manaments judicials per aconseguir ‘simular l’aparent compliment’ d’aquests i fer-los ‘inefectius’. El tribunal ha condemnat Forn a 10 anys i mig de presó per un delicte de sedició.

El tribunal considera que Forn va entrar a Govern de la Generalitat ‘assumint el gir tàctic’ de l’executiu que ‘aspirava a aconseguir que el govern espanyol acceptés un diàleg a partir de la decisió unilateral de portar a terme’ la votació de l’1-O.

Pel que fa al 20 de setembre, que el tribunal qualifica de ‘mobilització tumultuària’, els magistrats constaten que Forn va autoritzar la concentració, de la qual en va tenir una ‘comunicació tardana als efectes de la regulació del dret de manifestació’. A més, conclou que ‘va demostrar tenir coneixement de les seves dimensions quan va dirigir una ordre al comandament dels Mossos per conferir’ a Jordi Sànchez ‘facultats mitjanceres’.

Els arguments contra Bassa

El Suprem argumenta la condemna contra Dolors Bassa perquè ‘va tenir una intervenció decisiva’ a l’hora de garantir que els centres cívics estiguessin oberts el dia del referèndum. La sentència recull, literalment, que ‘per evitar riscos’ Bassa va assumir les competències de tots els directors de centres cívics des del 28 de setembre i fins al 2 d’octubre. I que ho va fer ‘l’endemà mateix’ que el Tribunal Superior de Justícia emetés la interlocutòria que manava tancar col·legis electorals l’1-O. El Suprem condemna Bassa a 12 anys de presó i a 12 d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs medial amb un de malversació.

El tribunal no perdona a Turull la presentació de les urnes

Segons el tribunal, Turull ‘va intervenir activament en l’actuació sediciosa concertada’ i va participar en les diverses reunions que van definir l’estratègia a seguir. La sentència recorda que les campanyes publicitàries del referèndum depenien del departament de Presidència i esmenta la petició d’ampliació del pressupost per un import de 3,43 milions per a la campanya ‘Civisme’, o l’anunci de les vies del tren. Els magistrats també assenyalen que la titularitat del domini web del referèndum també depenia de Presidència.

La sentència esmenta que el 29 de setembre del 2017 l’exconseller va comparèixer amb Junqueras i Romeva per presentar les urnes del referèndum i que l’1-O va ser ell mateix qui va anunciar el sistema de cens universal. També assenyalen que, com a president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Turull va intervenir i participar activament en la creació i posada en marxa del Pacte Nacional pel Referèndum i en l’aprovació de la resolució que instava el Govern a convocar un referèndum.

El tribunal també assenyala que Turull va ser ‘especialment actiu’ a les xarxes socials i que a través de Twitter va publicar opinions i missatges de suport ‘en els quals animava la ciutadania a mantenir la calma, la serenitat i el civisme, i a perseverar en la determinació independentista i que anessin a votar’. En concret, els magistrats recullen que l’1 d’Octubre va fer un parell de piulades on deia que ‘el Govern demana a la gent que vagi a votar de manera cívica i pacífica’ o que ‘han hagut de tancar 319 col·legis. Fem una crida als que no hagin pogut votar perquè vagin a un on es pugui’.

El tribunal condemna l’ho tornarem a fer de Cuixart

El Tribunal Suprem espanyol condemna a nou anys de presó i nou d’inhabilitació Jordi Cuixart i Jordi Sànchez perquè ‘allò que va passar l’1-O no va ser només una manifestació o un acte massiu de protesta ciutadana. Si hagués estat això no hi hauria reacció penal. Va ser un aixecament tumultuari encoratjat per l’acusat –Cuixart–, entre moltes altres persones, per convertir en paper mullat –amb l’ús de vies de fet i força física– unes decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya’.

Sobre Jordi Cuixart, els magistrats diuen: ‘Podem dibuixar la seva responsabilitat, que no defuig, dissimula ni amaga, arribant a verbalitzar la seva decidida voluntat de seguir ajustant la seva conducta a aquestes pautes –‘ho tornarem a fer’–, en la multitudinària oposició exercida davant a les forces i cossos de seguretat, tant estatals com autonòmiques’.

El tribunal diu que ‘en la seva actuació es produeix un ‘in crescendo’ que el portarà a fer el salt des de les crides a la protesta, a les manifestacions, a la mobilització legítima –tot això sense cap rellevància penal– a empènyer a la ciutadania a la resistència activa, a l’oposició per vies de fet al compliment d’ordres judicials, o de qualsevol decisió de les autoritats que contradiguessin o obstaculitzessin aquest propòsit ferm de fer un referèndum basat en un suposat dret d’autodeterminació’.

‘L’actuació ulterior del senyor Cuixart ve a demostrar, però, que algunes proclames que podrien considerar-se fruit de l’enardiment d’uns discursos encesos i d’una retòrica de masses apassionada, evidencia que no es tractava en el seu ànim de pur simbolisme o metàfores, sinó que quan parlava d”aturar’ l’actuació de la Guàrdia Civil o cridava que ni la Guàrdia Civil, ni les forces i cossos de seguretat, ni el Tribunal Constitucional, ni cap tribunal podrien aturar els seus objectius, estava pensant en això, en oposar-se també materialment –i no només amb els mitjans legals o exercint el dret a la protesta– a l’execució d’aquests eventuals mandats judicials’, diu el tribunal.

L’atac contra Sànchez

De Sànchez diu que ‘l’actuació de l’acusat com a líder de l’ANC va ser absolutament necessària per a l’execució dels plans sediciosos’, conclou. Segon el Suprem, Sànchez ‘va assumir de manera voluntària i amb l’aquiescència de Forn, que li va conferir el rang d’interlocutor, la promoció i el lideratge de la concentració que va tenir lloc el dia 20 de setembre de 2017, a les portes de la seu de la Vicepresidència i Conselleria d’Economia’. ‘El que va motivar l’actuació de Sànchez era demostrar a tota la societat, en ple i acreditat concert amb els responsables governamentals, que els jutges i magistrats que exercien la seva funció constitucional a Catalunya, havien perdut la capacitat per executar les seves resolucions’, asseguren els magistrats.

Més: ’Molt diferent a limitar-se a votar –per aquest fet a ningú se l’ha acusat, ni ningú ha estat presentat davant d’un jutjat, ni tan sols ha estat sancionat governativament— és oposar-se de manera activa a l’actuació de la policia, impedint executar un mandat judicial’, afirma. Així, ‘la conducta esdevé típica quan s’esperona no solament per votar sinó per defensar les urnes, per impedir a través de mecanismes de resistència en acte o previsibles i anunciats i, per tant, dissuasius, l’actuació legítima de Mossos d’Esquadra, policia nacional i Guàrdia Civil’.

Vegeu el quadre de delictes i penes que ha difós el Suprem:

En directe: La resposta a la sentència contra el procés

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb