La sentència que decideix avui el futur polític d’Aliot i Le Pen

El Tribunal d’Apel·lació de París fa pública avui a les 13.30 la sentència del cas dels assistents parlamentaris europeus del Front National, una decisió que marcarà el futur polític immediat de Marine Le Pen i Louis Aliot. La dirigent ultradretana s’hi juga la candidatura a les presidencials franceses del 2027 i el batlle de Perpinyà, la continuïtat al capdavant de l’ajuntament.

Tots dos van ser condemnats en primera instància, juntament amb una dotzena de dirigents del Rassemblement National, per haver participat en un sistema que desviava fons del Parlament Europeu destinats a assistents parlamentaris per a finançar treballadors de la formació que exercien unes altres tasques. Aquella sentència, dictada el març del 2025, va ser recorreguda tant per les defenses com per la fiscalia, de manera que el Tribunal d’Apel·lació torna ara a examinar el cas i pot confirmar, revocar o modificar les condemnes.

En primera instància, Le Pen va ser condemnada a quatre anys de presó, dos dels quals ferms –però susceptibles de compliment amb braçalet electrònic–, 100.000 euros de multa i cinc anys d’inhabilitació amb execució immediata. Això va fer que perdés l’escó de consellera departamental del Pas de Calais.

Aliot va ser condemnat a divuit mesos de presó, sis dels quals ferms amb braçalet electrònic, 8.000 euros de multa i tres anys d’inhabilitació, però sense execució provisional. Això vol dir que la inhabilitació no comença fins que la sentència no sigui ferma, cosa que li va permetre de presentar-se a les eleccions municipals del març passat i de continuar com a batlle.

Les conseqüències polítiques de la decisió d’avui dependran del veredicte i, tant en el cas de Le Pen com especialment d’Aliot, de si el tribunal ordena o no l’aplicació immediata de la inhabilitació. Un element important és que la fiscalia va canviar de criteri en el judici d’apel·lació i no va demanar l’execució immediata de les inhabilitacions. En el cas de Le Pen, va mantenir la petició de cinc anys d’inhabilitació, però sense aplicació provisional; i, en el cas d’Aliot, va demanar tres anys d’inhabilitació i una pena de presó rebaixada a divuit mesos amb suspensió. Tot i això, la decisió final correspon als jutges, que poden seguir, o no, el criteri de la fiscalia.

Si són absolts

L’absolució és l’opció menys probable. En aquest cas, tant Le Pen com Aliot recuperarien plenament els drets polítics. Le Pen podria preparar sense impediments la candidatura a les presidencials del 2027 i Aliot consolidaria el segon mandat com a batlle de Perpinyà.

Tanmateix, la sentència encara tindria recorregut amb un possible recurs de cassació. Aquest recurs no reobre el judici ni torna a examinar els fets, sinó que solament permet de revisar si el Tribunal d’Apel·lació ha aplicat correctament el dret. Mentrestant, la decisió d’apel·lació els seria favorable políticament i judicialment. Si s’arribés a aquesta instància, el Tribunal de Cassació s’hi podria pronunciar previsiblement a començament del 2027, és a dir, en menys d’un any, abans del començament formal de la campanya presidencial.

Si són condemnats amb penes rebaixades

El tribunal també pot confirmar-ne la culpabilitat, però rebaixar-ne les penes. En el cas de Le Pen, condemnada en primera instància a cinc anys d’inhabilitació, una pena de dos anys o menys li permetria d’optar a les presidencials del 2027, perquè el termini compta d’ençà de la condemna en primera instància, del març del 2025. La dirigent del Rassemblement, amb tot, ja ha dit que no es veia fent campanya si era condemnada a complir una pena amb braçalet electrònic.

En el cas d’Aliot, si la inhabilitació no s’acompanya d’execució immediata, podrà recórrer contra la sentència al Tribunal de Cassació i continuar exercint de batlle de Perpinyà fins que no hi hagi una resolució definitiva. Tal com s’ha dit, amb la previsió que sigui d’ací a menys d’un any, és a dir, encara en el seu primer any del segon mandat.

Si es mantenen les condemnes o són més severes

Que es mantinguin les condemnes o s’endureixin és l’opció que alteraria més el panorama polític francès. Si Le Pen rep una inhabilitació superior a dos anys, quedarà pràcticament descartada per a les presidencials del 2027. Tot fa preveure que aleshores el candidat serà el president del partit, Jordan Bardella, a qui Le Pen ja ha qualificat públicament del seu relleu. Encara que pogués recórrer contra la sentència al Tribunal de Cassació, la dirigent ultradretana ja ha deixat entenent que faria un pas al costat per no condicionar la preparació de la cursa presidencial.

Per a Aliot, l’element clau és si el tribunal decideix d’ordenar l’execució provisional de la inhabilitació. Si ho fa, perdria immediatament la batllia de Perpinyà i la resta de càrrecs electes, com la presidència de l’aglomeració metropolitana, encara que hi presentés un recurs de cassació. El consell municipal hauria d’elegir un nou batlle entre els seus membres, sense necessitat de convocar noves eleccions. Si, en canvi, la condemna no s’executa immediatament, podria continuar en el càrrec fins que el Tribunal de Cassació no resolgués el recurs.

L’última via judicial

Sigui quina sigui la decisió, tant les defenses com la fiscalia poden presentar un recurs contra la sentència al Tribunal de Cassació. Aquest tribunal no torna a jutjar els fets ni revalora les proves, sinó que només examina si el Tribunal d’Apel·lació ha aplicat correctament el dret i ha respectat les garanties del procediment.

Si considera que hi ha hagut un error en la interpretació o l’aplicació de la llei, una vulneració de les normes processals o una motivació jurídicament insuficient de la sentència, la pot anul·lar i ordenar que un altre tribunal torni a examinar el cas. En canvi, no substitueix la decisió dels jutges per una de pròpia ni determina si els acusats són culpables o innocents.

En el cas d’Aliot, si la inhabilitació no s’executa immediatament podrà continuar exercint de batlle fins que la justícia no dicti una resolució definitiva. Si el Tribunal de Cassació confirma la condemna, la inhabilitació passarà a ser ferma i haurà d’abandonar el càrrec. Solament si anul·la la sentència per un error de dret, el cas tornaria a un altre tribunal d’apel·lació perquè tornés a ser jutjat.

L’efecte polític de la decisió

La resolució d’avui no necessàriament tancarà el recorregut judicial, però sí que pot fixar el calendari polític del Rassemblement National. Si Le Pen queda habilitada per a presentar-se a les presidencials, el partit mantindrà el pla previst: una quarta candidatura seva a l’Elisi, amb Jordan Bardella com a principal actiu de campanya i possible primer ministre. Si, en canvi, la inhabilitació la deixa fora de la cursa, el relleu s’accelerarà, amb Bardella com a candidat.

Aquest relleu tampoc no seria exempt de riscs. Bardella no és jutjat en la causa que es resol avui, però el seu nom ha aparegut en una altra ramificació del cas dels assistents parlamentaris europeus. Això no li impedeix de ser candidat, però sí que dificulta la voluntat del partit de presentar-lo com la cara d’una renovació sense ombres. Si acaba encapçalant la cursa presidencial, és probable que la campanya continuï molt condicionada pels casos judicials i pel relat de persecució política que fa temps que Le Pen i els seus dirigents esgrimeixen contra la justícia francesa.

El canvi no seria solament de candidat. El nom de Le Pen és vinculat al lepenisme com a marca política construïda durant dècades, amb un discurs centrat en la confrontació amb les elits i més associat a una extrema dreta clàssica. Bardella, en canvi, encarna una generació nova del Rassemblement, més orientada a ampliar l’espai cap a la dreta tradicional i a oferir una imatge més institucional i governable del partit. Una condemna que apartés Le Pen obriria, per tant, una transició interna de gran abast.

A Perpinyà, l’impacte també seria immediat si Aliot hagués de deixar la batllia. La ciutat és el principal aparador municipal de l’RN i el laboratori institucional més important del partit. Encara que continués en mans de la mateixa majoria, la sortida d’Aliot obligaria a una recomposició ràpida del poder local. També podria obrir una pugna per la vara de batlle, tenint en compte que encara quedarien, pel cap baix, cinc anys de mandat.