Tocs de queda, tancament de bars i mesures d’urgència: les capitals europees reben l’impacte de la segona onada

  • El repunt de contagis per la covid-19 afecta arreu d'Europa

VilaWeb
Redacció
08.10.2020 - 15:02
Actualització: 08.10.2020 - 18:48

El repunt de contagis de la covid-19 arreu d’Europa ha posat en alerta les principals capitals del continent, que s’han vist obligades a reduir l’activitat per mirar d’aturar la propagació del virus. De totes maneres, l’impacte no és el mateix a cada ciutat i els criteris d’actuació han variat segons l’administració de cada país.

La darrera gran capital a anunciar mesures ha estat Brussel·les, que ahir va dictar el tancament de cafès, bars i clubs esportius durant un mes. A més, s’ha prohibit de beure alcohol al carrer. De fet, la capital belga és la ciutat més afectada d’Europa després de Madrid i té un índex d’incidència de 502 casos per cada 100.000 habitants.

Vegeu la incidència del virus a Europa:


El ministre president de Brussel·les, Rudi Vervoort, ha explicat que una de cada set persones a qui es fa la prova té la covid-19. ‘El virus és a tot arreu de la regió’, ha declarat.

Malgrat la situació d’urgència, l’administració s’ha negat a suspendre l’entrada del públic al partit de futbol que la selecció belga jugarà avui a l’estadi Rei Balduí contra Costa d’Ivori. L’única mesura que ha imposat la federació, després de les restriccions dictades a la capital, ha estat reduir la xifra d’assistents; concretament, s’ha rebaixat l’entrada d’11.000 espectadors a 7.000.

Marxa enrere del govern belga

La setmana passada, el govern belga havia aixecat diverses restriccions encarades a contenir el coronavirus, de manera que els ciutadans només havien de dur màscara en llocs massificats i les quarantenes de contactes estrets es van reduir a set dies.

Ara bé, el repunt de casos que es va anunciar dilluns, que significa un augment de més del 30% de les infeccions, ha portat l’executiu d’Alexander De Croo a fer marxa enrere. En aquest sentit, s’han limitat a tres, els contactes que poden tenir els belgues fora de casa seva.

París, la tercera ciutat més afectada

Poc abans de Brussel·les va actuar París, que ara mateix és la tercera capital més afectada. Ha superat els 250 casos per 100.000 habitants i més del 30% dels llits d’UCI estiguin ocupats. Dimarts, les autoritats van anunciar un enduriment de les restriccions.

Les noves mesures comporten el tancament de cafès, bars, gimnasos i piscines durant dues setmanes. Els restaurants poden continuar operant, però amb unes mesures d’higiene molt més escrupoloses i han de tancar a les 22.00. Així mateix, el govern francès ha recomanat el teletreball.

‘Hem d’aturar l’epidèmia com sigui per evitar que el nostre sistema de salut es col·lapsi’, ha declarat Didier Lallement, cap de la policia parisenca i encarregat d’anunciar les restriccions. Només ahir, el Ministeri de Sanitat va notificar 18.746 contagis a l’estat francès i 80 morts.

Amsterdam espera més restriccions

Les autoritats neerlandeses estudien d’imposar noves restriccions després del creixement de les infeccions. Actualment, els Països Baixos tenen més de mil pacients ingressats i el govern de Mark Rutte ha demanat a Renània del Nord-Westfàlia que posi part dels seus llits d’UCI a malalts neerlandesos.

‘Aproximadament deu hospitals alemanys s’han compromès a reservar un total de 44 llits d’UCI per a pacients neerlandesos amb la covid-19’, ha anunciat la ministra d’atenció sanitària, Tamara van Ark, tot i que la intenció de l’executiu és que s’acabin reservant uns 200 llits.

Així mateix, el govern es troba en plenes negociacions per a aprovar una llei sobre el coronavirus, que ha de regular totes les mesures que s’apliquin per a contenir el virus. Fins ara, l’estratègia del primer ministre Rutte s’ha basat en les recomanacions, de manera que l’ús de la màscara no s’ha considerat obligatori ni tampoc s’ha prohibit l’accés a les residències.

Ara mateix, Amsterdam és el principal focus de contagis del país, seguida per Rotterdam i la Haia.

Berlín imposa tocs de queda

La capital alemanya no és aliena a la segona onada, tot i que les xifres són menors (ahir es van detectar uns 4.000 casos al conjunt d’Alemanya). Per evitar que la situació es descontroli, les autoritats berlineses han anunciat que a partir del 10 d’octubre s’aplicaran restriccions en els horaris de restaurants, bars, botigues i altres negocis (tret de gasolineres). D’aquesta manera, hauran d’estar tancats entre les onze de la nit i les sis del matí.

Així mateix, durant el mateix toc de queda, les trobades socials s’han limitat a cinc persones i s’han prohibit les reunions als parcs i en altres espais públics. Entre les 6.00 i les 23.00, les trobades en espais tancats poden ser de deu persones, i de vint-i-cinc a l’exterior.

Quatre districtes de Berlín, on viuen un milió de persones, s’han definit com a zones d’alt risc de rebrot perquè han superat els 50 casos per 100.000 habitants. De fet, la preocupació per la situació s’ha estès a altres lands, com ara Slesvig-Holstein i la Baixa Saxònia, que aplicaran quarantenes obligatòries i proves de detecció als viatgers provinents de la capital.

El primer ministre de Baviera, Markus Söder, ha estat especialment dur i ha exigit mesures contundents. ‘Definitivament, no volem una situació com la de Madrid, tampoc no volem una situació similar a la de París, on la vida pública s’ha de reiniciar des de zero’, ha dit.

A Txèquia, la incidència s’enfila

La República Txeca és el país europeu amb una incidència més elevada amb 374.62 casos per 100.000 habitants, molt per sobre dels Països Baixos (285.4) i l’estat espanyol (280.57). De fet, els darrers dies s’han detectat més de 10.000 contagis, una xifra inimaginable quan fa dues setmanes ja es va començar a limitar els horaris de bars i restaurants, entre altres mesures.

Per contenir la propagació del virus, especialment a Praga, el govern anunciarà demà més restriccions. De totes maneres, el ministre de Salut, Roman Prymula, ja ha avançat que afectaran sobretot l’àmbit de la socialització i el lleure. En cap cas, ha dit, es considera de fer un confinament generalitzat i aturar l’economia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any