05.09.2026 - 23:45
|
Actualització: 06.09.2026 - 16:55
Aquest cap de setmana Magdeburg ha ofert dues fotografies ben distintes de la mateixa ciutat. En un pavelló ple de banderetes, centenars de persones aplaudien Alice Weidel quan proclamava que Uli Siegmund escriurà un moment històric, mentre a la plaça de la Catedral, a un quart d’hora a peu, entre quinze mil i vint mil persones segons els organitzadors, deu mil segons la policia, participaven en un festival de la democràcia convocat per l’Aliança Saxònia-Anhalt Oberta al Món. Hi havia estudiants, jubilats, famílies joves i les Àvies contra l’Extrema Dreta arribades de mitja Alemanya.
Avui, 1,7 milions d’electors decidiran quina de les dues fotografies governa. I la resposta, a hores d’ara, sembla que ja se sap. El que no se sap és com. De moment, la participació a les eleccions s’ha disparat més de 20 punts percentuals en comparació amb la convocatòria de fa cinc anys, segons dades de la comissió electoral alemanya.
Fins a les 16.00 havia votat el 65,3% del cens, una xifra molt superior al 41% que s’havia registrat a la mateixa hora l’any 2021. En aquell moment, la participació final s’havia situat en el 60,3%. Els col·legis electorals romanen oberts fins a les 18.00.
Quaranta-un per cent
L’últim Politbarometer de la ZDF, publicat dimecres, dóna un 41% a l’AfD. La CDU del ministre president Sven Schulze es queda en un 22 o 23%, gairebé quinze punts menys que ara fa cinc anys, quan encara era el partit hegemònic del land. No hi ha cap sondatge que hagi insinuat res diferent en tot l’any. L’única incògnita real és si l’AfD arribarà a la majoria absoluta del parlament de Magdeburg.
El parlament de Saxònia-Anhalt té vuitanta-tres escons. Per a la majoria absoluta en calen quaranta-dos. I aquí és on la llei electoral alemanya introdueix la seva ironia particular: que l’extrema dreta pugui governar sola no depèn tant dels vots que tregui l’AfD com dels que treguin els partits més petits.
Els Verds, l’FDP i el BSW es mouen tots tres al voltant de la barrera del 5%. Si la superen, els seus escons es reparteixen i l’AfD es quedarà curta. Si no la superen, però, aquells vots desapareixen del recompte i el 41% de l’AfD es converteix, per pura mecànica proporcional, en una majoria absoluta de la cambra. Dit d’una altra manera: el número decisiu d’aquestes eleccions no és el 41 de l’AfD, sinó el 4,9 o el 5,1 d’un partit que gairebé ningú no vota. Diumenge a la nit, mentre tothom mirarà la barra blava, els que sàpiguen comptar miraran les altres.
El candidat de l’AfD, Ulrich Siegmund, té trenta-sis anys, un títol en psicologia empresarial i un passat de comercial d’ambientadors. Es mou pel land amb un ciclomotor de l’època de l’RDA i té un seguiment considerable a TikTok. Quan Der Spiegel li va dedicar una portada anomenant-lo l’home més perillós d’Alemanya, ell va decidir signar exemplars de la revista als seus mítings. El seu programa inclou deportacions d’immigrants irregulars “des del primer minut”. Canvi del lema promocional del land, que passaria de “Pensa modern” a “Pensa alemany”. Retallada dràstica del finançament de la radiotelevisió pública, que consideren un aparell de propaganda d’esquerres. L’obligació de posar banderes alemanyes a les escoles i de cantar l’himne nacional a les aules i la creació de classes separades per als fills dels demandants d’asil.
També vol tornar a permetre l’ensenyament a casa, prohibit a Alemanya justament com a reacció a l’època nazi, i modificar el currículum d’història perquè deixi de girar tant, diuen, al voltant del nazisme. Amb el seu partit considerat com un satèl·lit de Putin no és estrany que demani ampliar l’ensenyament del rus, tot i que aquest land pertanyia a l’antiga RDA.
Els partits democràtics alemanys es mantenen tots en el cordó sanitari, negant-se a pactar amb l’AfD, però tot això dependrà de si aconsegueix o no la majoria absoluta.
Si l’AfD es queda a un pam de la majoria, la CDU farà números amb els socialdemòcrates i els verds. I potser no n’hi haurà prou. En aquest cas necessitarà el suport de Die Linke, l’esquerra amb la qual la CDU havia promès no pactar mai. Die Linke probablement l’hi donaria, no pas per afinitat, sinó per no passar a la història com el partit que va deixar governar l’extrema dreta.
La por a la primera victòria de l’extrema dreta des del final de nazisme ha mobilitzat per això la classe política alemanya i els demòcrates de tot el país. El canceller Merz va dir divendres, en campanya a la Baixa Saxònia, que: “cal conduir millor la confrontació amb aquest partit. Hem de discutir-los els continguts. I també les paraules.”
En aquest sentit, va esmentar el president de l’AfD a Saxònia-Anhalt, Martin Reichardt, que havia dit que l’estat alemany és avui “un gandul asocial que fa pudor de droga”. “Això demostra què pensen aquesta gent del nostre país”, va dir Merz. Per afegir que “no els deixarem que ens destrossin el país a força de parlar-ne malament.”
