Sardenya es retroba amb Antoni Simon Mossa

  • Sàsser i l’Alguer es bolquen en record de l’intel·lectual, polític i arquitecte sard amb motiu del centenari del seu naixement

Joan-Elies Adell
09.12.2016 - 22:00
VilaWeb

El passat 22 de novembre, coincidint amb els 100 anys del naixement d’Antoni Simon Mossa (1916-1971), es va donar el tret de sortida a una sèrie d’actes de celebració del polièdric personatge, que ha marcat la vida cultural i política de la Sardenya contemporània.

Fou l’històric “Circolo sassarese”, una entitat centenària clau en la vida cultural i social de la ciutat de Sàsser, la capital del Nord de Sardenya, on va viure Simon Mossa durant la major part de la seva vida, que va acollir un primer acte d’homenatge: els arxius recuperats.  Es va parlar, a través de diversos testimonis, no sols d’alguns dels aspectes més coneguts de la seva personalitat política, artística, de periodista i d’activista sardista, sinó que també, gràcies a la troballa de centenars d’escrits, apunts, dibuixos i altre material documental, desconegut fins ara, amagats en el seu arxiu personal que els seus hereus han posat a disposició d’investigadors interessats, s’han desvelat algunes de les seves passions més ignorades, com ara el cinema i la música. Així, en l’àmbit cinematogràfic, i gràcies a una tasca de recerca realitzada per la Società Umanitaria-Cineteca Sarda, no només han vist la llum alguns guions escrits per Simon Mossa –un d’ells ambientat a l’Alguer: Vento di terra-, sinó també un manual teòric, del qual ningú no en sabia res fins avui, titulat Prassi e cinema, del tot original i innovador, si es té en compte la data en què fou escrit, els anys quaranta.

De tot aquest material, que encara es troba en fase d’estudi i anàlisi, destaca també la voluntat de Simon Mossa de tirar endavant un projecte pioner com era el de fundar “Sardinia Pictures”, això és, una productora cinematogràfica estrictament sarda, que malauradament no va quallar. Com va afirmar Alessandra Sento, directora de la Società Umanitaria de l’Alguer, gràcies a aquesta troballa documental, caldrà reescriure la història del cinema sard. També s’han recuperat, entre tanta altra paperassa que es troba en fase de catalogació, algunes partitures de música que havien de servir de banda sonora als films que Simon Mossa estava ideant i imaginant.

Antoni Simon Mossa va deixar de banda, però, el seu entusiasme pel cinema (ho deixa escrit en una nota datada l’any 48: “En el cinema he perdut ja tota mena d’esperança”) per centrar-se en la seva brillant faceta d’arquitecte, sense perdre mai de vista el seu activisme polític, cultural i lingüístic.

Captura de pantalla 2016-12-09 a les 18.45.21

Aquests són els aspectes que van centrar l’homenatge que va organitzar el Partit Sard d’Acció (PSdAZ) al teatre Cívic de Sàsser, ple a vessar, el diumenge 27 de novembre. Amb els parlaments dels actuals President i Secretari Nacionals del Partit que Antoni Simon Mossa va donar un impuls independentista als anys 60, Giovanni Columbu i Christian Solinas; així com amb els d’altres personalitats sardes i catalanes que van prendre la paraula, es va posar un especial èmfasi en la importància de recuperar el pensament polític d’aquest pensador únic, en ser considerat no sols el pare del sardisme modern sinó un visionari que va saber anticipar bona part del debat actual sobre els processos d’ independència, tant a Sardenya com a Catalunya. També es va remarcar la seva aportació clau en la reivindicació  de les llengües històriques de la seva terra, el sard i el català de l’Alguer, i la necessitat d’una política lingüística que les fes esdevenir llengües d’ús normalitzat: sense la recuperació de la llengua i de la identitat pròpies, no es pot aconseguir un veritable alliberament nacional, deia sempre. Simon Mossa, doncs, com a imprescindible hereu d’un ideari cultural i polític d’una Sardenya que malda per renéixer.

L’Alguer ha rebut el testimoni aquest cap de setmana en el festejament dels 100 anys de Simon Mossa, obrint el “Cap d’any”, això és, la programació cultural les festes nadalenques, amb una sèrie d’activitats dedicades a difondre el seu llegat. Hem de recordar que l’Alguer contemporània està marcada per la inventiva i la imaginació d’aquest peculiar arquitecte: de la cúpula policromada de l’Església de Sant Miquel fins l’Escala del Cabirol, que porta a la Gruta de Neptú, del Palau de València fins a l’hotel El Far, passant per l’aeroport de l’Alguer o l’Hospital Marí, són alguns dels projectes signats per la mà d’Antoni Simon Mossa. És per això que la ciutat de l’Alguer, a través de la Fundació Meta, l’Associació Mastros i la Società Umanitaria de l’Alguer, ha organitzat al Quarter l’exposició “Antoni Simon Mossa (1916-2016): itinerari expositiu entre arquitectura i cinema” en què el públic pot admirar fins a febrer alguns dels seus dissenys i projectes més coneguts i agosarats –sovint qualificats d’utòpics-, i resseguir tot el seu procés creatiu. Així mateix, el públic pot tenir accés a documentació escrita i audiovisual inèdita, entre la qual destaca alguns exemples de la correspondència que Antoni Simon Mossa va mantenir amb importants personalitats culturals i polítiques catalanes, tant amb aquelles que es trobaven a l’exili com les que havien restat a Catalunya. Un d’aquests textos recuperats d’Antoni Simon Mossa és un vell escrit en un català encara vacil·lant, segurament dels anys 50, en què l’arquitecte sard expressa el seu neguit, quan passeja pel centre històric de l’Alguer, i pren consciència de la forta petjada catalana present en els seus carrerons, torres i palaus, per no haver pogut viatjar encara a Catalunya. Sent, doncs, un profund enyorament per una terra que no coneix però que sent també seva: “No ho sé. Però és com una llum que se m’encén dintre. I aquest enyorament que em deixava poc endavant fred com un cantó de calissa, comença a prendre cos, forma: un desig violent, insuprimible. Passar el mar de plom i navegar fins a Barcelona, la terra dels meus pares”.

Maig passat va tenir lloc a Barcelona un primer moment de la celebració del centenari d’Antoni Simon Mossa, quan a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, amb gran èxit d’assistència, es va presentar el llibre El Pont Retrobat. Escrits d’Antoni Simon Mossa (2016) curat pel seu fill Pere Simon i Altea.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any