J. N. Santaeulàlia: ‘Tant els carlins com els anarquistes són els derrotats’

VilaWeb
Carla Mallol Güell
01.06.2017 - 07:29
Actualització: 07.06.2017 - 23:07

L’escriptor banyolí Josep Navarro Santaeulàlia publica la seva darrera novel·la, La sorra vermella (Proa, 2017), una novel·la històrica que ens trasllada a la Catalunya de l’any 1941, en plena dictadura franquista i la Guerra Civil com a teló de fons. Santaeulàlia relata el viatge clandestí de Pedro i Quilis, dos anarquistes espanyols exiliats a França que arrisquen les seves vides per arribar a Barcelona.

J.N. Santaeulàlia

Carla Mallol: Comences la teva novel·la citant Ovidi i la baixada a l’infern d’Orfeu.

J. N. Santaeulàlia: Sí, és molt important per a mi. El nervi de la novel·la és òrfic, com una baixada a l’infern. A La sorra vermella aquesta baixada a l’infern és la de dos anarquistes, que des de l’exili francès baixen fins a Barcelona, posant les seves vides en risc. És ben bé una represa del mite d’Orfeu, qui va baixar a l’infern per recuperar a la seva dona, que havia estat condemnada.

CM: Per un acte d’amor.

JN: Totalment. Què els pot obligar a baixar sinó un acte d’amor? No hi ha res més fort que l’amor. La baixada a l’infern dels dos anarquistes és també per amor, per a intentar recuperar una nena perduda, filla d’un dels dos.

CM: Què et va dur a escriure una novel·la sobre la postguerra?

JN: La història s’emmarca dins l’any 1941, en plena postguerra, però tots els personatges de la novel·la estan molt marcats per la Guerra Civil, o bé com a lluitadors veterans o civils que pateixen les conseqüències de la guerra i els primers anys de la dictadura, els més virulents quant a repressió. D’alguna manera l’embrió d’aquesta novel·la va ser la meva primera novel·la, Terra Negra, on vaig escriure sobre una guerra civil entre carlins i liberals, al segle XIX. A La sorra vermella, el teló de fons és també el d’una guerra civil, la del segle XX. Els carlins i els anarquistes sempre m’han atret. No ho sé, potser soc un carlí àcrata! Em semblen personatges molt interessants des del punt de vista narratiu: tant els carlins com els anarquistes són els derrotats. En el cas dels anarquistes, la seva derrota és una derrota al quadrat: ells van ser els protagonistes de la revolució, però després van ser desbancats pels comunistes fins a gairebé ser esborrats del mapa. Aquesta va ser la seva primera derrota. I, la derrota en majúscules, un cop va acabar la Guerra Civil.

CM: Per què “sorra vermella”?

JN: Una sorra molt regada de sang, on diàriament hi havia afusellaments. És la sorra d’una platja de Barcelona, que es deia el Camp de la Bota, on avui hi ha el Fòrum. La platja com el lloc d’execucions. Hem passat de les fusellades de matinada als concerts de mitjanit i la Feria d’Abril. Millor així.

Pots llegir l’entrevista completa a Núvol, el digital de cultura. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any