Núria Carrera i la Barcelona “del gran i el petit”, al segon episodi de “Santa Eulàlia”

Cada dimarts entrevistarem un convidat per parlar amb profunditat dels desafiaments de la ciutat, lluny de la brega electoral

VilaWeb
Redacció
04.10.2022 - 19:45
Actualització: 04.10.2022 - 20:41

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El segon episodi de “Santa Eulàlia”, el pòdcast de VilaWeb sobre Barcelona, és una entrevista a Núria Carrera, regidora a l’ajuntament entre 1999 i 2007, i ara vice-presidenta de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals. Carrera ha treballat molts anys per reforçar el benestar social a la ciutat, i en té una visió llarga, actual i de futur. Ot Bou li demana una radiografia de la situació dels immigrants a Barcelona, ahir i avui, i com es poden millorar els mecanismes d’integració. També pel paper de les dones a la ciutat, per la fortalesa del sistema de seguretat social, la gent gran i l’àrea metropolitana, entre més. 

A banda d’haver-se esllomat en totes aquestes qüestions, Carrera també coneix molt bé l’ajuntament per dins, i particularment l’abans totpoderós PSC municipal i la burocràcia de la ciutat. Fou la número 2 en la llista dels socialistes per a les eleccions del 1999, amb Joan Clos al capdavant. Després va repetir mandat, tot i que Clos la va fer plegar. Amb la lucidesa que donen l’experiència i la distància, Carrera també analitza en aquesta entrevista el llegat i la modernització del maragallisme.

La seva mirada és representativa d’una evolució històrica en l’imaginari col·lectiu sobre la relació entre el país i la seva capital. “Em pensava que entrar a l’ajuntament era una cosa a part de la política catalana. Em pensava que hi faria la meva feina, perquè era una tècnica i m’excusava amb això, i que Barcelona és un tot i després hi havia Catalunya. Ara he après que Catalunya serà i és si hi ha un lideratge molt poderós des del punt de vista nacional i estratègic de la ciutat”, explica.

“Santa Eulàlia” es pot escoltar per SpotifyApple PodcastsGoogle PodcastsAmazon Music i a la pàgina web de VilaWeb, que aviat publicarà més pòdcasts.

Per què “Santa Eulàlia”?

Les eleccions municipals del maig vinent són a la cantonada, però aquests darrers quatre anys el debat institucional s’ha allunyat de la mirada llarga i ambiciosa sobre la prosperitat de Barcelona. El càlcul i la picabaralla electoral, centrada gairebé exclusivament en la batllessa, Ada Colau, encaixonen la ciutat en debats que l’empetiteixen. Hi ha qui parla de Barcelona com si fos una ciutat-estat, d’esquena al Principat i a la resta del país; hi ha qui en parla com si fos una ciutat de províncies. Com si no fos una capital. La ciutat, obstinada, no es doblega.

A “Santa Eulàlia” mirarem de fer-nos les preguntes que al ple municipal no hi són, o hi són desdibuixades. Pot combatre la força absorbent del sistema radial, Barcelona, sense la independència? Té sentit el debat sobre els cotxes, sense parlar del transport públic infrafinançat? És vigent el pla Cerdà? Quin paper tindrà la ciutat en la reconstrucció del mapa energètic europeu? Com s’han d’acostar València i Barcelona? Com han de canviar les relacions amb l’àrea metropolitana i amb les ciutats mitjanes? Com s’ha d’abocar Barcelona a la Mediterrània, i amb quines aliances? Per què ha perdut pistonada en el mapa cultural internacional i com el pot recuperar? Per què gairebé no hi ha novel·les realistes actuals sobre la ciutat, que n’expliquin els anys recents?

Combinarem la mirada llarga, sobre el model de ciutat, amb la mirada curta, sobre el seu dia a dia, també relegat sota la catifa de la brega institucional. Quines drogues es prenen avui a Barcelona i per què? Quina dimensió real tenen els conflictes de seguretat al carrer? Són plenes, les cocteleries? Els cementiris estan bé allà on són? Per què costa tant de trobar bicicletes elèctriques disponibles? Quina mena d’oci juvenil conrea l’ajuntament? Vénen menys joves de la resta del país a viure a Barcelona? Fins a quins extrems ha quedat arraconada, la cuina tradicional?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes