Sant Jordi ho aguanta tot

  • Crònica de la diada del llibre i la rosa, una festa que enguany ha costat d'aixecar

VilaWeb
Montserrat Serra Albert Salamé
23.04.2019 - 21:50
Actualització: 24.04.2019 - 09:52

Eren dos quarts de deu del matí quan s’obrien les portes del pati del Palau de la Virreina, seu de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, al costat del mercat de la Boqueria. Les parades de llibres de la Rambla eren a punt; els laterals, tallats. Però la ciutat no s’acabava de despertar. Passejar pel mig de la via més emblemàtica de la ciutat era una delícia, però era massa fàcil. Poca gent, poques roses a les mans. Després de Setmana Santa, aixecar altra vegada la quotidianitat laboral costava, sobretot perquè el temps tampoc no hi ajudava pas gaire: cel cendrós tapat, amenaçador. Cel que no tardaria a descarregar tímidament, però amb persistència. Espurnejava.

Però Sant Jordi és Sant Jordi i els editors a primera hora entraven a la Virreina, a l’esmorzar dels escriptors (tret de sortida de la diada), amb aquell estat d’excitació que amara la festa. Espurnejava, però el nervi era un fantàstic impermeable. Confiaven que la pluja no els espatllaria la diada. Montse Ayats, editora i presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, deia: ‘Si plou, patirem. Si no, la cosa anirà bé.’

L’editor d’Ara llibres, Joan Carles Girbés, ho deia així: ‘Anem amb nervis. Crec que serà un bon Sant Jordi. Tinc ganes que passin coses.’ L’editor començava la diada amb els rànquings de venda a favor. El llibre de contes d’Oriol Junqueras ha estat el més venut aquestes darreres setmanes, fins al punt que se n’ha fet un tiratge de 29.500 exemplars (2000 en espanyol), l’envit més important de l’editorial després de la crisi econòmica. Però Junqueras aquest Sant Jordi no podria sortir al carrer i signar llibres.

Al matí espurnejava, espurnejava…

Dins el Palau de la Virreina s’anaven concentrant els escriptors, potser menys que els altres anys. Els esperava un bufet amb xuixos i xocolata desfeta. Entre els autors més exòtics, Bel Olid, amb els cabells de color lila, anava vestida amb una jaqueta tres quarts amb estampació de zebra, elegant. I ho rematava ensenyant una ploma groga, amb tinta lila, per signar. Sebastià Bennasar, col·laborador de VilaWeb, segurament l’escriptor amb més novetats d’aquest Sant Jordi, quatre (sí, quatre!), afinava una primera anàlisi possible de la jornada: ‘Sembla que en Rafel Nadal serà l’autor més venut, però en general serà una venda molt atomitzada. Hi ha algun mediàtic que falla, com ara la Rahola, i penso que els llibres del procés faran figa, excepte el d’en Junqueras i algun altre. Perquè ja han tingut el seu moment, per la campanya de Nadal. En canvi, alguns títols d’editorials independents entraran en els deu més venuts.’

La batllessa, Ada Colau, a dos quarts d’onze, feia un petit parlament, recordant els atemptats de la Rambla, solidaritzant-se amb les víctimes i els afectats de Sri Lanka, remarcant l’excepcionalitat política que vivim, amb presos polítics, recordant especialment Jordi Cuixart, que avui celebra el sant i ahir va fer quaranta-quatre anys (encara no s’havia anunciat el seu segon fill amb Txell Bonet, notícia que s’ha sabut a mitja tarda). I va reclamar la Barcelona ciutat literària, que celebra la vida, la llibertat i l’amor.

Érem al costat de Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium, quan Colau recordava la figura de Jordi Cuixart tot i les diferències polítiques que els separen. Mauri recordava a VilaWeb: ‘Evidentment que vivim en una anomalia política, amb un president a la presó, que és el president de l’associació cívica i cultural més important d’Europa, amb 166.000 socis.’

De dos quarts de deu a dos quarts de dotze espurnejava. Espurnejava. I els nervis d’excitació es tornaven d’inquietud entre editors i llibreters. Pujant Rambla amunt, les parades protegien els llibres amb plàstics, fet desolador i contraproduent per a les compres. Només hi havia cues als autors més venuts d’aquestes darreres setmanes i als mediàtics.

Rafel Nadal saluda una de les moltes lectores que han aconseguit la seva dedicatòria.

Un dels pocs autors que no sentien la pluja era Rafel Nadal. A totes les parades ha tingut cua per signar El fill de l’italià. Un diàleg escoltat:

—Venim de Llívia. Cada any venim per Sant Jordi a Barcelona. Bé, de vegades venim el dia abans. Els tinc tots, els teus llibres.
Comentem a la parella de Llívia que tot apunta que aquest llibre serà dels més venuts aquest Sant Jordi. Nadal hi intervé:
—Això no és el més important, el més important sou vosaltres, els lectors.

Un altre lector ha fet vint minuts de cua. I una noia li comenta a Nadal que vol regalar el llibre al Veniero, la seva parella, que és italià. I aleshores apareixen sis estudiants de segon de batxillerat de l’institut de Llavaneres. Li demanen que el signi per a la biblioteca de l’institut. Rafel Nadal els diu que el llegeixin per gust, no pas per obligació, i que si no els agrada, que el deixin.

A dos quarts de dotze deixa d’espurnejar, tot i que el cel encara és encapotat.

Maria Barbal feia cinc anys que no publicava cap llibre i estava contenta de poder retrobar-se amb lectors, uns joves que li deien que era la seva autora preferida (que no són els seus lectors habituals), uns altres que compraven el llibre per regalar a la mare o el pare. ‘Estic contenta. Noto que aquest llibre és ben rebut.’

Maria Barbal signa el seu llibre ‘A l’amic escocès’.

A la mateixa taula, amb Maria Barbal, signava el seu últim llibre, Felicitat, Carme Ruscalleda. La cuinera sorprenia els lectors amb un regal fantàstic: un punt de llibre amb la recepta d’un còctel:

UN CATALÀ
(còctel)
1 litre de suc de maduixa
250 ml de suc de gerds
250 ml de suc de cirera
250 ml de suc de llimona
250 ml de suc de taronja
500 ml de Ratafia*

Mescleu els ingredients i reserveu el líquid en fred.
Serviu-lo en un vas bonic amb un parell de glaçons.

*Ratafia, beguda espirituosa d’herbes. Originària del Pirineu. Excel·lent aperitiu o digestiu per a les postres. El mot ‘ratafia’ prové del llatí ‘rata fiar’, que significa segellar un pacte. Un pacte d’amistat, d’amor o de negocis.

Amb Maria Barbal i Carme Ruscalleda també vam trobar el cantant i ara també escriptor Gerard Quintana, que tenia cua per signar. Una cua de seguidors del cantant, que cercaven també la seva complicitat en la seva primera novel·la, Entre el cel i la terra, i li feien confiança. Uns lectors molt heterogenis, d’edats molt diferents. Tots cercant la signatura, el petó i la foto. I explica Quintana: ‘És la primera vegada que signo una novel·la per Sant Jordi, tot i que he signat llibres de Sopa de Cabra dues vegades, abans. Però aquest any, la dimensió d’aquest Sant Jordi no té res a veure amb els altres viscuts. La resposta de la gent és molt positiva, perquè ja tenim una memòria compartida. M’he dedicat tota la vida a ser un músic, però des de jove realment volia ser escriptor. Ho he aconseguit gairebé a cinquanta anys. Em sento més impostor en la música que en l’escriptura. He dissimulat tota la vida.’

Gerard Quintana es fa una foto amb un lector.

La ruta de les parades d’editorials independents

A dos quarts d’una ens proposem de fer la ruta de les parades d’editorials independents, passeig de Gràcia amunt. La primera que trobem és la parada d’Edicions de 1984. Hi signa Jordi Lara, el seu llibre Sis nits d’agost, sobre els últims dies de la vida de Lluís Maria Xirinacs. Lara ens diu que és un llibre tan emocional que la gent li explica secrets i fets de família, històries amagades que la lectura del llibre desencadena . Amb tot, ‘la satisfacció és que et llegeixi més gent’. Jordi Lara, efectivament, ha fet un salt en el nombre de lectors.

I aleshores hi ha un moment intens:

—Bon dia. He fet unes quantes voltes abans no m’he acostat, però t’havia de dir una cosa.
—…
—Sóc la dona d’en Busquets Grabulosa i surto al llibre.
—Ah, sí, surts en l’escena d’un dinar amb el Xirinacs.
—Sí, me’n vaig anar abans i me n’he penedit sempre.
—Has llegit el llibre?
—Sí, el vaig engolir. Em va agradar molt. Per això ara voldria llegir-ne un altre de teu [ha triat La màquina d’espavilar ocells de nit].

Jordi Lara escolta el relat d’una lectora que apareix al seu llibre ‘Sis nits d’agost’.

Després passem per la parada de les editorials Llegir en Català (Periscopi, L’Avenç, Raig Verd, Tigre de Paper, Alrevés, Saldonar, Les Hores, Sembra, Birabiro). Núria Iceta, editora de Llibres de l’Avenç, tot i el mal temps, confia que el dia s’arreglarà i que la gent sortirà al carrer. El seu pronòstic no tardarà a fer-se realitat.

Una mica més amunt, l’editorial Raig Verd, que amb un centenar de títols ja disposa de parada pròpia (a més de formar part també de Llegir en Català), celebra l’èxit d’Humanitats en acció, amb les humanitats al carrer, tot prenent un vermut amb alguns dels col·laboradors del llibres. Marina Garcés, coordinadora del volum, reconeix que l’ha sorprès l’èxit de vendes del llibre: ‘Una sorpresa bonica que et dóna la vida. Aquest llibre és una història col·lectiva que ha arribat a ser un llibre. Aquesta bona resposta de la gent, que ha vingut de molts àmbits diferents i no especialitzats, és molt positiva: implica una aposta per la complexitat, per noms no evidents, per temes compromesos, exigents.’

D’esquerra a dreta: Laura Huerga i Marina Garcés.

I una mica més amunt, encara s’ha aplegat un altre grup d’editorials independents: Males Herbes, Labreu, AdiA, Arcàdia, Club editor, L’Altra, Lleonard Muntaner. Ester Andorrà, de Labreu, ja a l’hora de dinar, era optimista en relació amb les vendes i estava molt encuriosida pels lectors que visitaven la parada: ‘Un jove s’ha passat més de mitja hora mirant i remirant els llibres i al final n’ha triat un, ben conscient de què triava. Alguns altres han vingut amb la llista feta de casa i s’han endut vuit llibres.’

A les dues del migdia autors, editors i polítics vinculats al Grup 62, pujaven a la terrassa de l’hotel Condes de Barcelona a reposar una mica i dinar a peu dret. Tots han estat testimonis de com s’obria el cel i apareixia el sol. El director editorial del Grup 62, Emili Rosales, assegurava a VilaWeb: ‘Sant Jordi ho pot vèncer tot: campanyes electorals, la meteorologia, les dates en què s’escau…’

Havent dinat, quan la Rambla de Catalunya ja començava a anar col·lapsada, encara hem visitat un dels racons més bonics i desconeguts de Barcelona on s’han signat llibres: el jardí de la llibreria la Central del Raval, on Toni Sala ha signat la seva novel·la Persecució, l’únic lloc on ho ha fet en tot el dia. El jardí de la llibreria la Central del Raval és potser el racó amb més encant del Sant Jordi barceloní, juntament amb l’Antic Teatre, a prop del Palau de la Música, on la llibreria Calders i el Culturista celebren des de fa alguns anys l’Off Sant Jordi, omplint el jardí interior de llibres i activitats per als més petits.

Hem finit la passejada de Sant Jordi a les sis a la llibreria Laie del CCCB, on signaven autors tan interessants i complementaris com ara Víctor Garcia Tur, Víctor Sunyol, Marta Marín-Dómine, Eva Baltasar i Joanjo Garcia. Una mostra rica, variada, d’allò que és també aquest Sant Jordi, més enllà dels títols més venuts.

Ah, els més venuts (llista provisional) s’han fet públics a les vuit del vespre. No hi ha hagut sorpreses:

Ficció català
1- El fill de l’italià, Rafel Nadal (Columna Edicions)
2- Digues un desig, Jordi Cabré (Enciclopèdia Catalana)
3- El fibló, Sílvia Soler (Columna Edicions)
4- Entre el cel i la terra, Gerard Quintana (Columna Edicions)
5- A l’amic escocès, Maria Barbal (Columna Edicions)

No-ficció català
1- Contes des de la presó, Oriol Junqueras i Neus Bramona (Ara Llibres)
2- Tres dies a la presó, Jordi Cuixart i Gemma Nierga (Rosa dels Vents)
3- Cuina mare, Joan Roca (Columna Edicions)
4- Esperança i llibertat, Raül Romeva (Ara Llibres)
5- Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures, Sergi Sol (Ara Llibres)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any