Una de les festes de Sant Joan més completes i protocol·làries que es fan al país són les de Ciutadella. Des del primer toc de flabiol, dissabte a la tarda, fins al darrer, la matinada de l’endemà de Sant Joan, tan sols se succeeixen dos dies. Però són quaranta-vuit hores molt intenses, plenes de tradició i protagonitzades per tota mena d’exhibicions eqüestres: el ‘jaleo’ a la plaça del Born, les corregudes a les Voltes, els caragols entorn del monestir de Santa Clara, els Jocs del Pla…

Els protagonistes de la festa més enllà dels cavalls
Junta de Caixers: És el grup de persones encarregades de vetllar pel bon funcionament de la festa. Els càrrecs es renoven cada dos anys i els membres que la integren representen els estaments medievals: clergat, noblesa, artesans i pagesos. Tots els membres que la formen van vestits de genets de gal·la, amb pantalons de muntar, jaqueta i corbatí, i la majoria porten el tradicional barret de teula d’ales recollides.

Caixer senyor: Escollit entre els membres de l’antiga noblesa ciutadellenca, és qui presideix la festa i qui té a càrrec seu el bon funcionament de tots els actes. Sobre la indumentària, se’l distingeix perquè porta frac, pantalons de color blanc i espasa.

Caixer capellà: Té cura de l’aspecte religiós de la festa. Presideix els resos que es fan a l’ermita de Sant Joan dissabte i celebra la missa dels caixers a la catedral el dia del sant. Sobre la vestimenta, el caixer capellà va vestit de negre, sense ornaments ni pompó, i se’l distingeix perquè porta un alçacoll i una guindola, un barret de dues puntes.

Caixer menestral o casat: Representa l’estament menestral i, per ser elegit, és imprescindible que exerceixi un ofici manual artesà. També és condició imprescindible que sigui casat i fill de menestral. La seva indumentària és igual a la del caixer senyor, tret d’algunes particularitats: porta espasí corbat en lloc d’espasa, les botes duen pompons i no duu guants.

Caixers pagesos: N’hi ha dos i han de ser de termes diferents: un de la banda de Migjorn i l’altre de Tramuntana. Als caixers pagesos els correspon el bon ordre de la ‘qualcada’ i també són els encarregats de regalar el be que es porta el diumenge anterior a la festa. Sobre la vestimenta, els caixers pagesos van vestits de negre i porten el característic barret de teula d’ales recollides.

Caixer fadrí: Aquest càrrec va alternat-se cada bienni entre els caixers menestral i els pagesos. Ha de ser forçosament solter i a la festa és l’encarregat de portar la bandera de Sant Joan, una creu blanca sobre un fons vermell.

Cavallers: Completen la ‘qualcada’ formada pels membres de la junta de caixers i la seva funció principal és la d’acompanyar la comitiva durant els actes de la festa. Tots són representants de l’estament pagès –amos, fills d’amos, pagesos– i per això porten la mateixa vestimenta que els caixers pagesos.

Fabioler: Tal com el nom indica, acompanya en tot moment els actes de la festa fent sonar un flabiol de canya i un tambor. A més, cavalca damunt d’un ase conegut popularment com a ‘somereta’. Tot i que encapçala la ‘qualcada’, no forma part de la junta de caixers.

L’home del be: Simbolitza la imatge de Sant Joan Baptista i per això porta el be viu sobre l’espatlla durant tot el recorregut del Dia del Be. Va descalç, vestit amb dues pells de be assaonades i al cap duu una aurèola. També porta creus vermelles pintades al front, als braços i als peus. El be que porta va molt ben guarnit amb flocs de colors i altres ornaments sobre l’esquena. La incorporació d’aquesta figura a les festes de Sant Joan es remunta a la primera meitat del segle XIX.

Vocabulari bàsic
Caragol: En el llenguatge popular d’aquestes festes, s’anomena ‘caragol’ un recorregut delimitat entorn del qual normalment es fan tres voltes a cavall.

Carota: Una carota és una mena d’escut ovalat de fusta prima que s’agafa per una ansa. A la cara exterior hi ha pintada una cara esperpèntica o còmica, d’aquí el seu nom popular. Se’n pinten vuit, dues de les quals són indultades: una pel mateix noble i l’altra pel consistori, els quals se les queden en propietat. Les sis restants són trencades durant els Jocs del Pla.

Gin amb llimona: Des que es va introduir al segle XVIII durant les dominacions britàniques, la ginebra és una beguda alcohòlica molt popular a l’illa. També se sap que, des de fa segles, per Sant Joan es bevia llimonada, una beguda refrescant i típica de l’estiu. I el gin amb llimona és una barreja d’aquests dos elements que s’ha fet molt popular per les festes, sobretot a partir de la segona meitat del segle XX.

Jaleo: També conegut com a ‘ball de cavalls menorquí’, és una manifestació festiva tradicional de Menorca i present a totes les festes patronals de l’illa en la qual cavalls engalanats i genets demostren la seva elegància i destresa al so de la música.

Qualcada o colcada: Dins l’entrada ‘cavalcada’, el diccionari Alcover-Moll parla específicament del ‘conjunt de corregudes, desfilades i exercicis que fan els cavalls que prenen part en la festa de Sant Joan de Ciutadella’.

Rebosteria santjoanera: Tant per la seva varietat com per la seva qualitat, els dolços típics de les festes de Sant Joan són un element més de la festa. N’hi ha moltes varietats, però algunes de les més freqüents són els arrissats, els crespellets, les ensaïmades menorquines, les galetes de Sant Joan, els panets amb sobrassada, el menjar blanc, els pastissets i ‘xocolati cuit’, és a dir, la xocolata desfeta.

Seqüència de la festa
Dia del Be. Les celebracions de Sant Joan a Ciutadella comencen el diumenge previ a la festivitat amb la sortida del be. Enguany, s’escau el 17 de juny i és el dia que es reuneixen els membres de la junta de caixers al palau del caixer senyor per fer el lliurament de la bandera al caixer fadrí. Tot seguit, la comitiva visita l’ajuntament, el bisbe, els nobles, els cavallers que prendran part en la ‘qualcada’ i els propietaris de llocs que hi aporten cavalls. Però el personatge més vistós i únic de la jornada és ‘l’home del be’. Paral·lelament, al capvespre, es fa la primera tirada d’avellanes de les festes i la banda interpreta el primer ‘jaleo’, sense cavalls.

Dissabte de Sant Joan. A Menorca, la vigília d’una festivitat es coneix popularment com ‘el dissabte’, independentment del dia de la setmana que s’escaigui. Però enguany, casualment, la vigília de Sant Joan cau en dissabte. Els actes comencen a la tarda, quan el flabioler es dirigeix al palau del caixer senyor per demanar permís per començar la ‘qualcada’. Arrenca una cercavila al galop que acaba cap a les sis de la tarda a la plaça del Born, on es fa el primer caragol. És un dels moments més espectaculars de la festa, amb els cavalls donant voltes a la plaça a ritme de ‘jaleo’.

Tot seguit, la comitiva se’n va cap a l’ermita de Sant Joan de Missa, on es fa la cerimònia del Cant de Vespres. Una vegada post el sol, la ‘qualcada’ torna a Ciutadella i fa ‘les corregudes’, una cursa que consisteix a anar tres vegades de la plaça Nova a la plaça de la Catedral i viceversa. En acabat, comença el segon caragol de la jornada, el de Santa Clara. Aquest no es fa en una plaça sinó en un circuit de carrers que tenen com a punt d’inici i de final el monestir de Santa Clara. És en aquest moment de la festa quan es veuen algunes de les escenes més singulars: els genets, muntats a cavall, entren dins d’algunes cases. La jornada s’acaba amb beures al palau del caixer senyor.

Dia de Sant Joan. El dia gran de les festes comença d’hora, amb el flabioler donant el tret de sortida a les vuit. Durant el matí, la ‘qualcada’ fa les corregudes de les Voltes i repeteix el caragol al voltant del monestir de Santa Clara. Els actes de la primera meitat del dia culminen al migdia a la catedral, amb la missa dels caixers.

Els actes es reprenen al capvespre a la plaça del Born, on es fa la Convidada. La ‘qualcada’ davalla cap al pla de Sant Joan, on es fan dos caragols –un al principi i un altre al final– i els famosos Jocs del Born. És, juntament amb el caragol del Born del dissabte de Sant Joan, un dels moments àlgids de la festa. Es fan tres tipus de jocs per a mostrar l’habilitat dels genets dalt del cavall: el joc de l’ensortilla, consistent a encertar un pal dins una anella; el de les carotes, en què es trenquen uns escuts de fusta decorats amb cares grotesques, i el de córrer abraçats, en què dos genets cavalquen abraçats a una gran velocitat.

Acabats els jocs i caragols del Pla, la ‘qualcada’ torna, igual que el vespre anterior, a les Voltes i acaben les festes amb el caragol de Santa Clara i la beguda al palau del caixer senyor. Si es vol allargar una mica més la festa, cal esperar que els cavallers surtin de cal caixer senyor a la matinada i vagin a deixar el caixer capellà a casa seva. En aquest moment, es pot sentir per darrera vegada el toc del tambor i del flabiol… Fins a les festes de l’any vinent!

Els escenaris
El Born. És un dels principals escenaris de les festes. Aquest gran espai, presidit per l’ajuntament, acull un dels moments més emblemàtics: el caragol del Born que es fa el dissabte de Sant Joan. La plaça també és l’escenari de la Convidada, un acte multitudinari que es fa el dia de Sant Joan just abans de començar els Jocs del Pla.

Sant Joan de Missa. L’ermita és una petita església rural situada als afores de Ciutadella i datada del segle XIV. El dissabte de Sant Joan, després del caragol del Born, la ‘qualcada’ s’hi desplaça per fer-hi la cerimònia del Cant de Vespres. La tradició indica que ni els cavalls ni els cavallers poden tornar a la ciutat fins que el sol no s’ha post.

Les Voltes. Aquest cèntric carrer, oficialment anomenat Josep Maria Quadrado però conegut popularment com les Voltes, es caracteritza pels arcs que precedeixen els edificis. Discorre entre la plaça de la Catedral i la plaça Nova i és l’indret on es fan les corregudes de la Plaça els vespres del dissabte de Sant Joan i del dia de Sant Joan.

Santa Clara. Amb aquest nom es coneix la zona on té lloc el caragol de Santa Clara, i que pren el nom del monestir. És un circuit per un seguit de carrers del nucli antic de Ciutadella, la majoria empedrats i també relativament estrets. El caragol consisteix a fer tres passades pels carrers de la Font, la placeta del Bastió, els carrers de Santa Rosalia, Maria Auxiliadora, Francesc de Borja Moll, la placeta del Bastió, les Roques, Sant Cristòfol i Sant Climent, començant i acabant davant el monestir de Santa Clara.

El Pla. Aquesta zona al final del port antic de Ciutadella és un dels espais més emblemàtics de la festa perquè és on es fan els famosos Jocs Del Pla. És una esplanada de sorra d’uns 250 metres de llarg i una amplada que oscil·la entre els 9 i els 30 metres, està delimitada pels murs d’antics horts i espais reconvertits en zones d’oci.

Una festa amb uns orígens incerts… per culpa dels pirates
A Menorca, es recorda l’any 1558 com ‘l’any de la desgràcia’ perquè diverses poblacions de l’illa van patir un atac dels pirates turcs. Una de les poblacions que en va sortir més mal parada va ser Ciutadella, i amb la destrucció es van perdre diversos arxius que ara serien molt valuosos per a saber més coses sobre l’origen i l’evolució de la festa de Sant Joan. Sí que se sap que pocs anys després, cap al 1564, es va reprendre la festa i no s’ha deixat de fer des d’aleshores, exceptuant els anys 1937 i 1938, durant la guerra.

Hi ha diverses teories sobre l’origen de la festa, que seria una barreja d’elements religiosos i civils. Tal com expliquen a la web oficial, el culte de Sant Joan prové d’antic: l’església de Sant Joan de Missa ja apareix documentada pocs anys després de la conquesta catalana de l’illa el 1287. Però la festa també té clares reminiscències civils, com ara l’organització de la junta de caixers i sobretot els Jocs del Pla. Estan documentats des del segle XVI i s’inspiren clarament en els antics jocs medievals que feien els cavallers.

Recomanacions de seguretat i civisme
En alguns moments de la festa hi pot haver aglomeracions, sobretot durant els caragols i als Jocs del Pla. Per això és molt important seguir aquests consells de seguretat i recomanacions de civisme. L’organització recorda que no es poden tocar els cavalls mentre corren i es posen sobre les dues potes. Als Jocs del Pla, és molt important que el públic obri passadís quan toca perquè els cavalls i cavallers puguin córrer amb seguretat i espectacularitat. Per Sant Joan a Menorca, encara que sigui estiu, cal anar ben calçat. Per això és millor no portar sabates destapades, que impedeixen córrer i faciliten les trepitjades.

Pel que fa a les recomanacions de civisme, l’Ajuntament de Ciutadella recorda que cal evitar excessos. Sant Joan és una festa amb cavalls i aglomeracions, i per tant s’ha d’estar en perfectes condicions per a reaccionar. També avisa que no es poden llençar llaunes i ampolles a terra perquè els cavalls podrien relliscar i que cal fer servir els lavabos públics que s’instal·len expressament per la festa. També recomana que la gent amb cotxets eviti de posar-se enmig de les aglomeracions i aconsella de llançar les avellanes que es tiren en determinats moments de la festa amb suavitat.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb