És molt possible que Catalunya celebri el dia de Sant Esteve des de fa més de mil anys, des del moment en què, a partir del segle IX, el territori que ara és el Principat va entrar a formar part de la Marca Hispànica de l’imperi franc, que expandia el cristianisme guanyant terreny als musulmans.

El primer màrtir de la cristiandat va morir lapidat i és el patró dels joves
El 26 de desembre del 415 les seves relíquies van ser dutes a Jerusalem
En formar part de la Marca Hispànica, en l’època en què van néixer els comtats catalans –que depenien tant administrativament com eclesiàsticament dels carolingis–, els bisbats catalans estaven a les ordres del de Narbona i van trencar amb l’Església de Toledo. És en aquest moment quan, segons diversos relats històrics als quals diversos historiadors donen crèdit, l’imperi carolingi va establir que “l’endemà de cada pasqua” seria festiu. Per això, a casa nostra i a molts països d’Europa –però no pas Espanya, que depenia de l’emirat de Còrdova– és festiu aquest dia, l’endemà de la pasqua de la nativitat i també el dilluns de Pasqua –el dia que fem la mona–, que és l’endemà de la pasqua de resurrecció. Dels carolingis, Catalunya també en conserva la celebració del dilluns de la Pasqua Granada.

I per què l’endemà de Nadal? Perquè “les relíquies d’aquest sant, el primer diaca i el primer màrtir de la cristiandat, van ser traslladades el 26 de desembre de l’any 415 en una església de Jerusalem”, segons explica Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat.

Sant Esteve era marxant de robes i va morir (aproximadament l’any 35) lapidat, perquè, d’acord amb el que es diu al llibre dels Fets dels Apòstols, “no va voler vestir uns homes rics tal com havia vestit, uns dies abans, Jesús i els seus deixebles”. A Catalunya és molt venerat potser perquè, segons Joan Amades, “la tradició diu que era fill de Salou i que allí va sofrir el martiri en què fou mort a cops de pedra”. “Als veïns de Salou, de malnom i com a dictat tòpic despectiu, els diuen matasants i apedregadors”, continua Amades al Costumari català. A Catalunya hi ha molts pobles que duen el nom de Sant Esteve (Sesrovires, d’en Bas, de Palautordera, de la Sarga, de Guialbes, de Llémena, d’Olius, de Cervelló, etc.) i moltes localitats hi tenen dedicada la seva església parroquial, entre les quals la de Granollers i la d’Olot.

Per raó del seu martiri, segons recorda el mateix Amades, sant Esteve és patró dels qui treballen amb pedra i hi intervenen: picapedrers, marbristes, molers, barrinaires i altres oficis semblants”.

Bienve Moya, escriptor i expert en cultura popular, explica que, “ com que sant Esteve era un protomàrtir, és a dir, el primer màrtir del cristianisme, és el patró dels joves”, per això era una tradició del 26 de desembre “que els joves tinguessin llicència per fer animalades i bromes”. “És probable que aquesta llicència per a fer bromes s’acabés traslladant i transformant en el dia dels Innocents, el 28”, hi afegeix. És una possible explicació del perquè es fa broma del dia que es recorda la matança d’infants innocents d’ Herodes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb