09.09.2026 - 21:53
Sant Boi de Llobregat ha commemorat els cinquanta anys de la Diada del 1976, la primera gran celebració pública de l’Onze de Setembre després de prop de quatre dècades de dictadura. L’acte ha reivindicat el caràcter unitari d’aquella mobilització i la necessitat de defensar uns drets i unes llibertats que els participants han advertit que no es poden donar per garantits.
Un dels protagonistes de la commemoració ha estat Miquel Roca, un dels tres oradors que van intervenir en la concentració del 1976, juntament amb Jordi Carbonell i Octavi Saltor. Mig segle després, Roca ha tornat a Sant Boi per reivindicar la unitat d’una Catalunya diversa en la defensa de la llibertat. “Catalunya som tots, i Catalunya serà del poble o no serà”, ha dit. Segons Roca, el país necessita tota la seva gent per a afrontar els desafiaments actuals i preservar les llibertats aconseguides. “Fa cinquanta anys dèiem que volíem la llibertat per conservar-la. Aquest continua essent el nostre compromís”, ha afegit.
Roca ha defensat que Catalunya i llibertat són conceptes “indissociables” i ha advertit que la seva defensa exigeix un compromís permanent. “La lluita per preservar la llibertat no acaba mai”, ha dit, abans de demanar als assistents que es comprometessin a servir-la.
L’advocat i polític ha demanat que la Diada del 1976 no sigui recordada solament amb nostàlgia, sinó amb “satisfacció per la feina ben feta”. Ha reivindicat els organitzadors de la mobilització com a capdavanters de la lluita per les llibertats democràtiques i per la recuperació de les institucions catalanes, i ha reclamat de mantenir la fidelitat a aquells principis.
Una advertència sobre la fragilitat democràtica
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha centrat la intervenció en la fragilitat de les conquestes democràtiques. “Cap conquesta és irreversible”, ha advertit. Segons ell, els drets i les llibertats s’han de cultivar perquè “costa molts anys i molt d’esforç guanyar-los i molt poc temps perdre’ls”.
Illa ha dit que la transició de la dictadura a la democràcia no va ser un camí plàcid i ha demanat que no es banalitzin les conquestes aconseguides. “Vivim en un moment que exigeix el mateix ímpetu que va inundar Sant Boi el 1976”, ha afirmat. A parer seu, la principal divisió política actual és entre demòcrates i autoritaris.
Davant aquesta situació, ha reclamat de recuperar el compromís democràtic d’aquella Diada, conservar les conviccions, millorar les condicions materials de la ciutadania i aprofundir en la convivència entre opcions polítiques diferents. També ha reivindicat el caràcter integrador de la convocatòria del 1976. “La llibertat que es reclamava a Sant Boi no era la d’uns quants, era la de tots els qui somiaven un futur en aquesta terra, vinguessin d’on vinguessin”, ha dit. Segons Illa, la Diada d’enguany hauria de conservar aquest esperit i ser oberta a tothom qui vulgui sumar-s’hi.
El president ha definit la mobilització de Sant Boi com un dels episodis més encoratjadors de la història recent de Catalunya. Aquell dia, ha dit, la ciutat es va convertir en el cor del país i va aplegar les energies democràtiques sota una voluntat que anava més enllà de les sigles polítiques: acabar amb quaranta anys de dictadura i obrir pas a la democràcia.
Sant Boi, hereva de l’esperit del 1976
La batllessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, ha reivindicat la ciutat com a hereva d’aquella mobilització. Ha recordat que la Diada del 1976 va convertir el municipi en “l’epicentre de les reivindicacions i els anhels de tot un poble” i va obrir un camí nou per a Catalunya. “Som hereus de l’esperit del 76”, ha afirmat. Moret ha dit que els santboiencs són conscients del paper que la història va reservar a la ciutat i de la responsabilitat de mantenir viva la memòria d’aquella jornada.
La convocatòria s’havia de fer inicialment al parc de la Ciutadella de Barcelona, però el governador civil va impedir que la capital acollís la Diada. Finalment, l’acte fou traslladat a Sant Boi, on és enterrat Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona durant el setge del 1714. Malgrat el canvi d’emplaçament decidit a última hora i les dificultats de transport, desenes de milers de persones van omplir la plaça de Catalunya de Sant Boi i els carrers dels voltants sota el clam de “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”.
