06.10.2026 - 21:40
|
Actualització: 06.10.2026 - 22:44
Quina setmana, i tot just som al començament. Després de les hores fosques plenes de temor, pluja i fang, també hi ha hagut espai per a bones notícies. La primera, que gran part d’autònoms i pimes han celebrat amb alegria i alleujament, és l’ajornament de l’aplicació del Verifactu. Aquest programari, que té un nom tan lleig i és imposat per la Hisenda espanyola, no s’haurà d’aplicar fins l’octubre del 2028. L’ajornament de gairebé dos anys és un respir per a moltíssima gent, que vivia angoixada per haver de portar a terme aquesta operació administrativa obligatòria, abans d’acabar l’any, perquè Hisenda pogués controlar la facturació, sota l’amenaça de 50.000 euros per incompliment.
Ja la van ajornar el 2 de desembre del 2025; aleshores la situació encara era més desesperada que ara. La gran majoria d’amenaçats amb aquesta multa gegantina no trobaven proveïdor perquè els fes els canvis informàtics que hisenda els exigia i en molts casos els era difícil de comprendre què havien de fer. Ara la situació no era tan dura, però sí complexa. És molta gent que ha de fer un canvi de cop i això representa un trasbals a tot el sector informàtic. Aquest patiment ha afectat més els petits que no els grans. Gairebé ningú que no sigui assalariat en queda al marge: el vostre carnisser, el vostre bar de la cantonada, el súper on aneu a comprar, el lampista, la perruqueria, el sabater, la gestoria, el taller…, milers de persones pendents d’aquest programari difícil d’introduir en una empresa petita. De manera que benvingut l’ajornament i també que s’hagi fet coincidir amb l’aplicació de la factura europea. Seria d’agrair que en aquest temps que falta aquest procés també convergís amb la nova directiva fiscal de la Unió Europea que unificarà l’IVA digital i farà obligatòria la factura electrònica per a tot el comerç entre els països membres, que s’ha d’aplicar del 2025 al 2035. Esperem que aquest ajornament ajudi a fer aquesta transició més fàcil. Hauria anat bé que, en compte d’amenaces, s’hagués fet amb més temps i més acompanyament.
Aquesta bona notícia és d’aquelles que passen gairebé desapercebudes perquè queden amagades. En canvi, n’hi ha dues que han entrat per la porta gran. Una, la més gran, que ja heu llegit i rellegit, és que ha arribat al final el camí tortuós de l’exili. I encara que l’amnistia se’m fes feixuga, només de pensar en ells sento una alegria immensa: s’ha acabat el patiment de l’allunyament per a Comín, Puig i Puigdemont. I m’agrada que passi quan Oques Grasses reunirà 220.000 persones –és clar, si la pluja ho permet– a l’Estadi Olímpic, que igualarà el rècord de Coldplay. M’agrada molt que aquest grup, tan popular entre la majoria de joves d’aquest país, i de qui jo amb prou feines em sé alguna tonada, sigui capaç de fer-nos mirar el futur amb l’esperança de renovació. La continuïtat, que deia Vicens Vives, serà també a l’Estadi Olímpic.
I encara que hagi sonat una nova alerta meteorològica mentre escric aquest article i els llamps i trons em neguitegin, perquè no sé quines calamitats portaran, no renunciaré a aquestes tres alegries. Em menjaré aquest sandvitx estrany de bones notícies: Verifactu ajornat, exili acabat i Oques Grasses ampliant horitzons. Vaja, m’empassaré un menú una mica sacríleg.
Però el dia a dia és això i també la tristor per la gent que ha vist com aquests dies se li ensorrava el present per l’aiguat inesperat. Potser entre alerta i alerta i la sort d’haver estat previnguts, no hem valorat prou el mal que fa aquesta llarga tempesta: Granollers, Cardedeu, Montornès, Pineda i tants altres indrets, on res no ha pogut aturar la força desbocada de l’aigua. Que la setmana acabi bé i les tempestes, que no paren d’encongir-nos el cor, siguin clements.