Sánchez

TEMA DEL DIA
Supervivència.
Pedro Sánchez va sorprendre tothom després de les eleccions del 10-N fent un pacte exprés amb Podem vint-i-quatre hores després d’haver tancat les urnes. La sorpresa no va ser per la velocitat i prou, sinó perquè contradeia tota l’estratègia seguida després de les eleccions espanyoles del 28 d’abril, que es basava, precisament, a descartar i fins i tot menysprear la possibilitat de pactar amb Pablo Iglesias. No és que Sánchez hagi canviat d’opinió, perquè no en té, sinó que sabia que o bé tancava l’acord aviat o bé el seu partit l’impediria. Va ser una qüestió de supervivència personal. Les decisions de Sánchez per a la investidura no s’han de llegir en clau ideològica sinó en clau de salvació personal.

La rapidesa amb què Sánchez va actuar, fins i tot a esquena de l’executiva actual del PSOE, era per evitar un nou cop d’estat com el que va tenir l’octubre del 2016, quan va ser descavalcat del PSOE per haver-se negat a investir Mariano Rajoy. La sort que té ara és que la persona que va utilitzar la vella guàrdia del PSOE per descavalcar-lo, Susana Díaz, és fora de combat després de la sentència dels ERO. Tot i que no està encausada, el socialisme andalús és tacat per una corrupció sistèmica i Díaz caurà tard o d’hora. A Sánchez no li falten ganes d’aprofitar l’avinentesa per declarar-li la guerra, però primer necessita formar govern.

Tot i que la sentència del cas dels ERO debilita Díaz, Sánchez tampoc està fort. Dues de les seves ministres estrella van formar part dels governs andalusos corruptes. La vice-presidenta, Carmen Calvo, va ser vuit anys consellera de la Junta d’Andalusia amb Manuel Chaves, i la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero, va ser consellera de la Junta d’Andalusia amb Chaves, Griñán i Díaz. Sánchez sap que si no li surt bé el pacte d’esquerres amb el suport de l’independentisme, serà el seu cap, que rodarà, tant si hi ha terceres eleccions com un pacte PSOE-PP. La condició del PP per a pactar serà precisament el cap de Pedro Sánchez. És la seva última oportunitat per a ser president del govern. Però al PSOE no li agrada ni Podem ni, encara menys, un govern de coalició que necessiti el suport de l’independentisme català.

Les mòmies del PSOE no tenen l’agilitat de Pedro Sánchez, però han començat a sortir de la tomba per renegar del pacte i advertir sobre les plagues que pot patir el govern espanyol si és en mans de l’independentisme. El més vehement, com sempre, ha estat Alfonso Guerra, que fins i tot ha demanat a ERC que no s’abstingui per fer inviable el pacte amb Podem i forçar el PSOE a pactar amb el PP. Més finament, però amb les mateixes intencions, es va manifestar Felipe González, que va qüestionar el repartiment de càrrecs abans de pactar un programa de govern. És la seva manera de mostrar el seu malestar. González ja va participar en el cop d’estat contra Sánchez del 2016 i no tindria cap inconvenient de repetir-lo si l’Íbex 35 es posa massa nerviós.

Tampoc veu bé l’acord l’ex-president d’Extremadura Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que va anunciar que estriparia el carnet si es consumava el pacte. Un dels seus hereus, l’actual president, Guillermo Fernández Vara, va dir que el PSOE no governaria mai amb ‘separatistes’ amb el brillant argument que el PSOE és l’únic partit que porta la e d’Espanya a les seves sigles i en defensa la unitat des de fa quaranta anys. Per completar el quadre taxidèrmic, també han signat un manifest contra el pacte PSOE-Podem vells socialistes, com Joaquin Leguina, José María Múgica i Nicolás Redondo, per evitar que el govern espanyol depengui de ‘extremistes’.

Amb aquest ambient, ja es pot dir que el PSOE té un problema de convivència que requereix, com a mínim, un diàleg entre les diferents sensibilitats, perquè no quedi trencada la convivència al partit. Si el PSOE sudista no estigués tocat per la corrupció, ja hauria començat una guerra interna, que de moment només és latent. Sánchez no es mou, per evitar que el tornin a matar, però quiet tampoc no aconseguirà el suport dels tretze escons d’ERC, que se li han encarit amb la consulta interna dels republicans.

MÉS QÜESTIONS
Bonig nega condonació del deute a la fundació que va organitzar la visita del papa
. La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ha declarat com a testimoni en la causa oberta que investiga les suposades irregularitats en l’organització de la visita del papa Benet XVI a València el 2016. A la sortida del jutjat, s’ha mostrat ‘contenta i satisfeta’ perquè, des del seu punt de vista, havia quedat totalment acreditat que no hi va haver cap condonació de deute, sinó que es va pagar el crèdit que tenia Vaersa de 519.000 euros. La dirigent del PP ha declarat per la seva etapa com a consellera d’Infrastructures al govern de Francisco Camps i consellera delegada de Vaersa. La jutgessa l’havia citada perquè aclarís si havia alliberat la Fundació de la V Trobada Mundial de les Famílies del pagament de mig milió d’euros. En la causa, que va començar arran d’una denúncia de la fiscalia provincial de València, s’investiguen, entre més, l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps i els ex-vice-presidents Juan Cotino i Víctor Campos per suposades irregularitats en el finançament amb diners públics d’aquesta fundació que va organitzar la visita del papa. La declaració de Bonig forma part de la ronda de compareixences de testimonis, que durarà fins al desembre. El judici ha de determinar el caràcter públic o privat de la fundació, que era integrada per la Generalitat, la diputació i l’Ajuntament de València, a més de l’arquebisbat, i en conseqüència, aclarir si els contractes de l’administració amb aquesta organització eren legals. Concretament, s’investiga la comissió de delictes de prevaricació administrativa, malversació i frau a l’administració en els contractes per a la visita de Benet XVI.

Compromís s’oposa a la supressió de les beques de Presidència. A la crítica que va fer la Unió de Periodistes a la intenció de Presidència d’eliminar les seues beques de formació a professionals de la comunicació, s’hi ha afegit ara Compromís, que diu que la solució no rau a eliminar aquestes beques sinó ajustar-les a la legalitat. El pronunciament arriba perquè Inspecció de Treball va considerar que l’administració feia un ús fraudulent d’aquestes beques i que hi havia vint-i-nou becaris que, en realitat, feien tasques pròpies de treballadors públics. Compromís ha presentat una proposició no de llei a les Corts per a instar l’executiu a ‘establir mesures per a garantir la qualitat formativa i la conciliació familiar de les més de 150 persones que actualment desenvolupen contractes de pràctiques en diferents departaments de la Generalitat’. La coalició proposa que es garanteixi un pla d’acollida i de formació, la comprovació que les tasques a desenvolupar són expressament formatives i l’establiment de períodes de descans per a permetre de conciliar l’exercici de la beca amb les obligacions familiars i personals.

Més per Menorca esmenarà el pressupost per a la distribució de l’Impost Turístic. Més per Menorca esmenarà la distribució que ha fet el govern dels recursos de l’Impost del Turisme Sostenible (ITS) en el pressupost per al 2020, segons que ha explicat el diputat de la formació ecosobiranista Josep Castells després de la reunió de la Junta de portaveus parlamentaris. ‘Tenim objeccions de pes al pressupost, perquè l’ITS és el principal instrument d’assignació de recursos de lliure disposició.’ Castells  considera que s’ha pervertit la finalitat de l’impost turístic. De fet, els dos diputats de Més per Menorca es van abstenir en la votació de les esmenes a la totalitat del pressupost del govern en lloc de votar-hi en contra perquè no estaven d’acord amb les esmenes a la totalitat, però també hi tenien objeccions de pes. Segons el diputat menorquí, l’objecció és prou gran per a no votar en contra de les esmenes a la totalitat. Castells també ha indicat que, amb l’abstenció, el seu partit havia volgut donar un toc d’atenció al govern.

López situa Andorra al mateix nivell que l’Àfrica en desigualtat. El president del grup socialista, Pere López, ha dit que la situació de desigualtat situava Andorra ‘més a prop d’un país nord-africà o centreafricà que no pas d’un nord-europeu’. El cap de l’oposició socialdemòcrata ho deia en referència a l’increment del coeficient de Gini, un paràmetre acceptat internacionalment per a mesurar la desigualtat dins un estat. López ha explicat que aquest coeficient havia crescut els darrers anys. El 2016 era de 27 punts i actualment se situa en els 33. Pel que fa als països del nord d’Europa, de mitjana, se situen prop dels 25 i la Unió Europea té un índex de Gini de 30. López associa aquest augment, en part, a la crisi de l’habitatge i a les modificacions legislatives del govern de Toni Martí l’any 2014. Els socialdemòcrates s’han mostrat sorpresos perquè les dades són molt altes i han criticat que el govern de Xavier Espot no tan sols no faci res sinó que, a més, aprovi un increment de les tarifes elèctriques. En canvi, el Partit Socialista demana que baixin les tarifes més bàsiques un 1,8%. També reclamen un augment de salaris i de pensions.

Presenten la delegació del Consell per la República a Catalunya Nord. Aquest matí s’ha fet la presentació oficial de la delegació del Consell per la República al cinema Castellet de Perpinyà, que s’ha omplert de gom a gom. L’acte l’han conduit dos dels quinze membres del consell de govern, Lluís Llach i Carme Garcia. Els assistents han pogut veure un vídeo enregistrat a Waterloo pel president Carles Puigdemont, en què agraeix el suport rebut. Júlia Taurinyà, la presidenta de la delegació, ha explicat que es faria un altre acte de presentació per a la gent que treballava i no havia pogut assistir-hi aquest matí. Els fundadors de la delegació són Francesc Bitlloch, Josep Bonet, Jaume Domènec, Carles Garsaball, Joan-Lluís Lluís, Hervé Pi, Carles Sarrat i Júlia Taurinyà.

LA XIFRA
Un 51,8% dels espanyols rebutgen un referèndum i un 36,2% el defensen, segons una enquesta del CEO feta a tot l’estat espanyol.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de novembre de 1920, en represàlia per la mort a mans de l’IRA de catorze militars britànics, auxiliars de l’exèrcit britànic maten a trets més de seixanta espectadors d’un partit de futbol gaèlic a l’estadi Croke Park de Dublín. És la jornada coneguda com el Bloody Sunday.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb