Sánchez té cinc dies hàbils per a salvar el pressupost de l’estat espanyol

  • La setmana que ve sabrem si la fiscalia general de l'estat espanyol retira l'acusació de rebel·lió com han demanat ERC i el PDECat per votar a favor dels comptes *** Puig garanteix a Podem que el pressupost respondrà a les seves prioritats per obtenir-ne el suport *** Arriben a Andorra les dues primeres famílies de refugiats

VilaWeb
Pere Martí
25.10.2018 - 21:00

TEMA DEL DIA
Instrucció.
Comença el compte enrere. I arriba l’hora de la veritat. El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la instrucció del jutge Pablo Llarena contra divuit dirigents independentistes pels fets de l’octubre de l’any passat i ja n’ha obert el judici oral. Això vol dir que el tribunal valida el processament per rebel·lió, malversació i desobediència contra els presos polítics. Ara comença un termini de cinc dies hàbils perquè les acusacions presentin els seus escrits, i aleshores es veurà de quins delictes els acusen la fiscalia, l’advocacia de l’estat i el partit ultra Vox. Són cinc dies que té Sánchez per a mirar de salvar el seu pressupost.

El govern espanyol sap que sense una retirada de les acusacions de rebel·lió no tindrà el sí d’ERC ni del PDECat. Ahir Pedro Sánchez hi va fer una lleugera al·lusió al congrés. En una rèplica al diputat del PNB Aitor Esteban, va recordar unes paraules de Federico Trillo del 1994, quan era diputat del PP, en les quals deia que el delicte de rebel·lió és inherent a un cop d’estat i només era aplicable a militars o a civils armats a l’ordre de militars. Les paraules de Sánchez van ser interpretades com un desmarcatge de les tesis del Tribunal Suprem espanyol i com un missatge a la fiscalia general de l’estat. Abans de cinc dies sabrem si la fiscal general de l’estat, Maria José Segarra, se sent al·ludida i retira la rebel·lió de la llista de delictes amb què acusen els líders independentistes. Segons la vice-presidenta Carmen Calvo, ho sabrem el divendres 2 de novembre, durant el pont de Tots Sants, per veure si amorteix l’impacte social a Catalunya. És curiós que la data en què la fiscal general ha d’anunciar les acusacions la comuniqui el mateix govern que diu que no pot pressionar la fiscalia emparant-se en la separació de poders.

La tesi oficial del PSOE és que la fiscal general no pot interferir en les decisions de la fiscalia, cosa que és falsa perquè la llei que regula les seves funcions (llei 50/1981) preveu la interlocució directa amb el ministre de Justícia i fins i tot amb el president del govern si l’assumpte és prou important. Però de moment la Moncloa ha optat per deixar anar un globus sonda: qui retiraria l’acusació de rebel·lió seria l’advocacia de l’estat, que la canviaria per sedició. Un gest que ben probablement no serà acceptat pels partits independentistes. Primer perquè la sedició és penada amb quinze anys, que és una pena inferior a la de rebel·lió, però igualment inassumible i injusta. Però és que, a més, és un gest estèril, perquè la pena de rebel·lió la continuaran demanant la fiscalia general de l’estat i Vox. Si l’acusació de rebel·lió la retira l’advocacia de l’estat i prou serà una ensarronada i no tindrà cap efecte sobre el judici.

Quant al pressupost, si no obté el suport dels independentistes, Sánchez pot prorrogar-lo o convocar eleccions anticipades, cosa que no vol, però que després de saber el resultat del sondatge del CIS d’avui el pot envalentir. Segons l’enquesta, el PSOE augmenta fins a deu punts la distància amb Ciutadans i fins a 13 amb el PP, que esdevé tercera força. Si avui es votés, segons el CIS, Sánchez guanyaria amb un 31,6%. Per tant, l’avançament de les eleccions, previstes el 2020, per a fer-les coincidir amb les municipals i autonòmiques de la primavera de l’any que ve, és una hipòtesi que no s’ha de descartar. A Sánchez, guanyar les eleccions li donaria una legitimitat que ara no té, perquè és president gràcies a una moció de censura. I això a la Moncloa també ho saben.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts designen els quinze diputats que debatran la reforma de l’estatut al congrés espanyol.
El ple de les Corts Valencianes ha aprovat per unanimitat la proposta dels cinc grups parlamentaris sobre els quinze diputats que aniran al congrés espanyol per a participar en el debat de les esmenes presentades al projecte de llei de reforma de l’estatut en relació amb la territorialització de les inversions. Pel PP, hi acudiran els diputats María José Ferrer, Alejandro Font de Mora, Rubén Ibáñez, Alfredo Castelló i Jorge Bellver. Pel PSPV, Manolo Mata, Alfred Boix i Rosa Peris. Compromís ha decidit d’enviar-hi Fran Ferri, Mónica Àlvaro i Mireia Mollà. Podem, Antonio Estañ i Fabiola Meco. I Ciutadans, Mari Carmen Sánchez i Juan Córdoba. El congrés espanyol ha activat la reforma de l’estatut amb la reunió de la ponència que haurà de discutir les esmenes presentades pels grups parlamentaris. Serà en aquest debat que s’incorporarà la delegació de les Corts Valencianes. La delegació podia tenir un màxim de trenta-set representants, però els grups van acordar que serien quinze, amb proporcionalitat a la representativitat que tenen al parlament.

Puig garanteix a Podem que el pressupost respondrà a les seves prioritats per obtenir-ne el suport. Després d’uns dies tensos entre el PSPV i Podem, perquè Podem va insinuar que el pròxim president de la Generalitat no havia de ser necessàriament el cap de llista més votat, cosa que va irritar els socialistes, avui Ximo Puig ha fet un gest envers Podem. Durant la sessió de control a les Corts, ha garantit que el pressupost de la Generalitat per al 2019 respondria a les seves prioritats. ‘És fonamental arribar a un acord perquè ha de ser una eina fonamental per a culminar els objectius pendents’, ha dit Puig. També ha demanat a Podem ‘la màxima cooperació’ perquè ‘el gran objectiu de millorar la vida de la ciutadania valenciana sigui una realitat’.

Els empresaris unionistes fan figa en un acte a Perpinyà. El grup Empresaris de Catalunya, pròxim a Ciutadans, va intentar portar el seu missatge a Catalunya Nord, per contrarestar l’onada de suport social i institucional als presos catalans que hi ha hagut en aquest territori. Un suport que ha anat més enllà del catalanisme tradicional i que ha aplegat càrrecs electes de partits francesos de tot l’arc ideològic. Dimarts, Empresaris de Catalunya va fer una conferència en un hotel de Perpinyà i tan sols hi van assistir vint-i-cinc persones, de les quals vint van arribar-hi amb un minibús des del Principat. L’objectiu era, van assegurar, contrarestar la visita del president Quim Torra a Perpinyà i explicar que el procés ha perjudicat l’economia catalana.

Arriben a Andorra les dues primeres famílies de refugiats. Les dues primeres famílies de refugiats sirians que viuran a Andorra han arribat aquest matí al principat, on han estat rebudes per representants dels ministeris d’Afers Estrangers i d’Afers Socials en un acte privat. Les set persones que han arribat aquesta matinada a l’aeroport del Prat han estat acompanyades fins a Andorra per membres del servei d’atenció als refugiats del govern i per representants de la Comunitat de Sant Egidi. Després de l’acolliment al principat, on han compartit un dinar, els refugiats sirians, provinents del Líban, han estat conduïts fins a les seves llars a Andorra la Vella i Sant Julià, on ja es van instal·lant. El govern no ha previst de fer cap acte públic, amb l’objectiu de procurar un procés d’acolliment i d’integració de les famílies respectuós amb la seva intimitat. L’acolliment surt del protocol d’acord que van signar l’executiu i la Comunitat de Sant Egidi el mes de maig passat, pel qual Andorra es farà càrrec d’un total de vint refugiats sirians que hi ha al Líban, on es van establir provisionalment fugint de la guerra, i que es troben en condicions de vulnerabilitat. El govern preveu que la resta de refugiats sirians hi arribin aquests mesos vinents.

LA XIFRA
68,8 milions ha recaptat el govern balear amb l’Impost del Turisme Sostenible d’enguany, que serviran per a finançar 48 projectes. La partida principal, 26 milions, es destinarà a la promoció d’habitatges socials.

TAL DIA COM AVUI
El 25 d’octubre de 1917 comença la presa del Palau d’Hivern de Sant Petersburg per part dels soviets, amb què arrenca la Revolució Russa.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any