Pedro Sánchez, president Govern Espanyol

TEMA DEL DIA
Argument.
La setmana passada Miquel Iceta va anunciar al parlament que aquest dissabte Pedro Sánchez faria una proposta sobre el pressupost de l’estat espanyol que el govern de Catalunya no podria refusar. ‘Tindrem un altre gran argument per a aprovar el pressupost’, va explicar, després de vantar-se que els qui havien fet la feina eren els socialistes catalans. L’argument era que la inversió de l’estat a Catalunya prevista en els comptes del 2019 seria equivalent al 19,2% del PIB. Una proposta que ja preveia l’estatut del 2006 en la disposició addicional tercera i que no s’havia complert mai, tret del 2007. L’argument era complir la llei.

Pedro Sánchez va aterrar a Barcelona dissabte al matí, va anar a l’acte de presentació de la candidatura de Jaume Collboni i va demanar el suport dels independentistes al seu pressupost. Però no va fer-hi cap proposta concreta, ni sobre inversions previstes ni sobre cap altra qüestió, i va tornar cap a Madrid sense haver dit ni mitja paraula d’allò que havia anunciat Miquel Iceta. Als independentistes, només els va dedicar una clatellada molt suada: que no tenen prou majoria per a declarar la independència. I ho diu un senyor que governa Espanya amb el 22,66% dels vots.

El perquè d’aquest silenci de Sánchez s’ha sabut avui, quan la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha dut el pressupost al congrés i s’ha descobert que la inversió prevista per a Catalunya era del 16,8%, lluny del 19,2% que els socialistes catalans havien avançat ingènuament i que, a més, és la que preveu l’estatut. Quan Sánchez va venir dissabte a Barcelona ja sabia que no podia complir la promesa d’una inversió per a Catalunya equivalent al seu PIB. Per això va callar. Probablement el PSC ho va intentar, fins i tot pot ser que la ministra Meritxell Batet pressionés, però la resta de barons socialistes s’ha imposat una altra vegada en detriment de Catalunya. Tenen eleccions al maig i no volen arriscar-se que els passi com a Susana Díaz. Sánchez és tan generós que fins i tot preveu que darrere de Catalunya, la comunitat amb més inversió sigui Andalusia, tot i haver-hi perdut les eleccions. El president socialista s’estima més subvencionar el tripartit PP-Cs-Vox que no pagar a Catalunya allò que li correspon per llei.

Tot això no és cap novetat. Que Catalunya rebi menys diners que els que li pertoca pel pes del PIB i que el PSOE menteixi sobre les seves ofertes forma part d’una tradició política que ve de la transició i que va tenir el clímax en la campanya electoral a les eleccions catalanes del 2003, quan José Luís Rodríguez Zapatero va prometre de donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Ho va dir davant les vint mil persones que l’escoltaven al Palau Sant Jordi, quan el PSC encara omplia pavellons, ni que fos amb l’ajut de l’autobús i l’entrepà de franc.

Després el PSOE va retallar l’estatut i quan ja el tenia ben ribotat va tornar a aixecar la camisa, en aquest cas a Artur Mas. El 21 de gener del 2006 el va citar a la Moncloa sense informar-ne el president Pasqual Maragall i, després d’una reunió de sis hores, van acordar el sí de CiU a l’estatut en canvi que a les eleccions autonòmiques posteriors es respectaria la llista més votada. CiU va complir i Zapatero no, perquè les eleccions autonòmiques del primer de novembre de 2006, les va guanyar Mas però José Montilla va ser el president de la Generalitat, amb el suport d’ERC i ICV.

La tradició d’enganys és llarga, però el catalanisme no perd mai la fe i encara hi ha independentistes partidaris de donar suport als comptes de Sánchez. Tot i que després de saber les dades d’inversió del pressupost s’han quedat sense arguments. Tant ERC com el PDECat han deixat molt clar avui que si no hi ha gests polítics ni tan sols en permetran la tramitació. Però com que hi ha temps fins a principi de febrer, la pressió continuarà i segur que farà molts ‘gests’. Per si algú encara té dubtes de la seva voluntat de diàleg, avui ha anunciat que no es reuniria amb la plataforma d’eurodiputats pel diàleg UE-Catalunya, que li ho havia demanat per carta, aprofitant la participació de Sánchez en el ple del Parlament Europeu a Estrasburg. Fonts de la Moncloa han assegurat que no tenia temps.

MÉS QÜESTIONS
El pressupost de Sánchez divideix els socis del Botànic. La inversió prevista per al País Valencià en el pressupost de l’estat espanyol per a l’any que ve ha revifat les diferències entre els socis del Botànic. Els comptes del govern de Pedro Sánchez destinen al País Valencià 1.189 milions, és a dir, un 9,8% del total. La xifra s’acosta molt al 10% que el president de la Generalitat, Ximo Puig, va demanar a Sánchez en la reunió que van tenir a la Moncloa el mes d’octubre passat. Pels socialistes valencians és una xifra raonable, però Compromís la considera insuficient. La vice-presidenta de la Generalitat i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, ha remarcat que són una millora respecte als de l’any anterior, però que són ‘molt millorables’. Així mateix, creu que hi ha diferències injustificades respecte d’algunes altres comunitats autònomes. ‘Els valencians som el 10,6% de la població –diu Oltra– i els pressupostos de les inversions territorials arriben al 9,8%, com si 400.000 valencians no comptàrem, quan l’estatut d’autonomia diu molt clarament que les inversions dels pressupostos han de ser proporcionals als pes demogràfic.’ En la mateixa línia, el diputat Joan Baldoví ha recordat: ‘Els valencians som el 10,7% de la població i volem el 10,7% de la inversió en el pressupost.’ I ha afegit que ja ha calgut suportar molts anys de ‘maltractament’. On sí que coincideixen socialistes i Compromís és a considerar insuficient la quantitat que els comptes de l’estat destinen a l’Autoritat del Transport Metropolità, que és de deu milions. Ximo Puig ha assegurat que s’arribaria a la quantitat de trenta-vuit milions d’euros per a aconseguir la integració tarifària a través d’esmenes. Compromís també ha mostrat el seu desacord amb la dotació de deu milions i ha anunciat esmenes. Tot això en el supòsit que el pressupost s’acabi tramitant.

Camps declararà a l’Audiència espanyola com a investigat pel cas Gürtel el 30 de gener. L’ex-president de la Generalitat Francisco Camps ha estat citat a declarar el 30 de gener en qualitat d’encausat davant el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata per a respondre pel contracte adjudicat a Orange Market, empresa de la trama Gürtel, per a la instal·lació de l’estand del País Valencià en la fira Fitur del 2009. Camps és investigat en la peça número 5 del cas Gürtel d’ençà del 17 de desembre passat pels presumptes delictes de prevaricació administrativa i frau a l’administració, sense perjudici d’una possible participació criminal en l’adjudicació o pagament de més contractacions irregulars que no haguessin prescrit. La peça dels contractes d’Orange Market és la cinquena investigació que s’obre contra Camps en relació amb la trama Gürtel. En la primera, la causa anomenada ‘dels vestits’, va ser absolt per un jurat popular, si bé després s’hi han anat incoant més diligències.

Armengol es compromet a recuperar el màxim de cossos de les fosses i tornar-los a les famílies. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha visitat el lloc on es fa l’exhumació de la fossa de Llucmajor, que es va obrir en compliment de la llei de fosses aprovada el 2016. Armengol ha dit que l’executiu continuaria treballant per a recuperar el nombre màxim de cossos possibles i retornar-los a les seves famílies. ‘A les Balears –ha dit– es va recuperant el temps perdut per a honrar les persones que varen perdre la vida només per les seves idees. Cada vegada que s’obre una fossa es tanca una ferida.’ Per una altra banda, la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, ha recordat que divendres passat es varen trobar tres cossos, només tres dies després haver començat l’exhumació. En total se cerquen quatre víctimes afusellades pel franquisme. Són, per una banda, Macià Salvà, paleta de trenta-dos anys del Coll d’en Rabassa, i Antoni Oliver, de Pollença. El tercer cos pot ser el de Miquel Martorell, un pagès de trenta-cinc anys de Bunyola. I el darrer que s’espera trobar correspon a Sebastià Vidal, un guàrdia civil retirat de Santanyí, de cinquanta-tres anys. Segons la informació històrica, entre l’octubre i el desembre del 1936 tots quatre van ser afusellats a l’antiga carretera de Palma a Portocolom. ‘Esperem definir, amb la Comissió de Fosses, un calendari que abasti la major part de les fosses que queden, perquè aviat a les Illes no n’hi hagi cap sense obrir’, ha afegit Tur.

El govern balear cobrirà part del pressupost de Turisme amb fons de l’exercici anterior. La manca de pressupost de la conselleria de Turisme, que feia perillar la presència de les Balears a fires de turisme internacionals, es compensarà amb fons de l’exercici anterior. La compensació permetrà de garantir la continuïtat dels 22 treballadors que fan feina a l’Agència d’Estratègia Turística, com també l’assistència a les principals fires turístiques internacionals. Tanmateix, no es podran assumir despeses com la reparació de la façana de l’agència ni  pagaments de deutes amb entitats. El mes desembre, els fons es veieren afectats per unes esmenes presentades per Podem i amb el suport del PP per destinar part del pressupost a polítiques d’habitatge.

El batlle de Perpinyà matisa el seu suport al moviment de les Armilles Grogues. El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, del partit dels Republicans que encapçala Macron, ha parlat sobre la polèmica de dissabte, quan es va posar una armilla groga davant una multitud de manifestants al pàrquing del parc de les Exposicions. Aquesta imatge ha molestat el responsable departamental del partit, Fréderic Lliri, que considera poc adequat d’afegir-se a les reivindicacions del moviment de les Armilles Grogues. Pujol ha respost que va pactar amb ells el recorregut de la manifestació de dissabte i que va pujar a l’escenari per respondre a les seves reivindicacions, malgrat tenir opinions diferents. Pel que fa a l’armilla groga, ha explicat que la hi va posar un home que tenia darrere i li va semblar més intel·ligent de no rebutjar-la que no pas d’ofendre aquell manifestant. D’altra banda, ahir hi va haver el congrés fundacional de les Armilles Grogues nord-catalanes, que es va fer a Cabestany (Rosselló), però va acabar essent un fracàs. L’acte es va fer per organitzar el moviment amb vista al gran debat convocat pel govern francès. Prop de sis-centes armilles grogues van assistir-hi, però les fortes discrepàncies internes van impedir cap acord. Una part dels assistents va qüestionar la representativitat dels organitzadors i molts assistents van abandonar la sala.

LA XIFRA
200 milions d’euros costaria un estadi propi per al FC Andorra, comprat fa poc per Gerard Piqué. El grup Kosmos mira terrenys per a construir-lo.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de gener de 1977 morí Anaïs Nin, escriptora franco-americana d’ascendència cubano-catalana i danesa, coneguda pels seus Diaris, que va escriure des dels dotze anys i que comprenen un període de quaranta anys.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb