Sánchez envia Borrell a la paperera de la història

  • El president del govern espanyol ha deixat anar llast per si torna a necessitar els independentistes per a governar, després de les eleccions espanyoles del 28 d'abril *** Obren judici oral per l'accident del metro de València, tretze anys després *** Les eleccions d'Andorra seran les més disputades, amb set llistes

VilaWeb
Pere Martí
26.02.2019 - 20:36
Actualització: 26.02.2019 - 21:03

TEMA DEL DIA
Resistència.
S’hi ha resistit tant com ha pogut, però finalment Josep Borrell serà el cap de llista del PSOE a les eleccions europees del 26 de maig. La seva candidatura s’havia d’anunciar durant la convenció que el Partit Socialista Europeu va fer a Madrid aquest cap de setmana, en presència del candidat dels socialdemòcrates europeus, Frans Timmermans, però, tot i ser-hi, es va mantenir en silenci i es va desaprofitar allò que hauria pogut ser la seva plataforma de llançament com a cap de llista. Al cap de tres dies, ha acabat acceptant. Borrell tornarà al Parlament Europeu quinze anys després d’haver-ne estat candidat per primera vegada, per gaudir d’una jubilació daurada a setanta-un any. La versió oficial del PSOE és que és el millor candidat per a guanyar les eleccions europees, però Sánchez ja el volia enviar al Parlament Europeu fa mesos, quan encara era ministre i quan encara no s’esperava que l’independentisme clausurés anticipadament la legislatura. Era quan Borrell feia befa d’ERC i el PDECat assegurant que no s’atrevirien a votar contra el pressupost de l’estat. Un greu error d’anàlisi que s’ha acabat menjant amb patates.

La realitat és que Borrell se’n va després d’haver fracassat durant vuit mesos en l’intent de millorar la imatge exterior d’Espanya. No tan sols no l’ha millorada sinó que l’ha empitjorada, amb errors greus, com ara haver relativitzat el genocidi indígena a l’Amèrica del Nord, unes paraules que va haver de rectificar. O haver augmentat la tensió diplomàtica amb la retirada de l’estatut diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya per les crítiques contra la repressió espanyola del president del parlament flamenc, Jan Peumans. També va forçar Grècia a destituir el seu cònsol honorari a Barcelona per haver-se posat una samarreta amb l’estelada en l’última Diada. I encara va incomodar la resta de socis europeus durant la negociació del Brexit, pressionant fins al darrer moment perquè Espanya tingués veu i vot quan es decidís sobre Gibraltar.

Tot això en vuit mesos, que van culminar quan la secretària d’estat d’España Global, Irene Lozano, va comparar el referèndum amb una violació a Sky News. No ha estat pas reeixida, aquesta gestió, que també va quedar tocada per la corrupció quan al començament d’octubre la Comissió del Mercat de Valors espanyola va fer pública una sanció contra ell per haver venut accions d’Abengoa a partir d’informació privilegiada. I passarà a la història del parlamentarisme espanyol per haver-se inventat una escopinada d’un diputat d’ERC que només ell va veure. Encara avui, al Club de Premsa de Ginebra, ha banalitzat el judici als dirigents independentistes: ‘Amb el franquisme, els acusats no es passejarien davant del Suprem saludant com estrelles de rock.’

En una legislatura en què Sánchez depenia del vot dels independentistes, Borrell ha actuat com un dinamitador de les relacions. Nomenar-lo va ser un error, perquè Borrell no enganya, sempre ha estat així. No va tenir cap dubte a afirmar que calia ‘desinfectar’ Catalunya perquè estava ‘malalta’ pel procés. Ara Sánchez ha deixat anar llast per si torna a necessitar els independentistes per a governar després de les eleccions espanyoles del 28 d’abril. Malgrat que s’hi ha resistit, l’ha enviat a Estrasburg, on continuarà intentant manipular la realitat catalana, però ja no afectarà la futura governabilitat de l’estat espanyol si Sánchez guanya les eleccions. La decisió també blinda la candidatura de Meritxell Batet com a cap la llista per Barcelona del PSC a les eleccions espanyoles. La ministra de Política Territorial va ser una de les persones clau en el diàleg amb la Generalitat, un diàleg del qual Borrell sempre va malparlar en privat i va provar de dinamitar amb una actuació impròpia d’un ministre d’Afers Estrangers.

MÉS QÜESTIONS
Obren judici oral per l’accident del metro de València, tretze anys després.
La titular del jutjat d’instrucció 21, Nieves Molina, ha decretat l’obertura del judici oral per l’accident del metro del 3 de juliol de 2006. Quasi tretze anys després dels fets, en què van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides, s’asseuran al banc dels acusats els vuit ex-directius investigats en aquesta causa, acusats d’homicidis imprudents i delictes contra la seguretat dels treballadors, per la defunció del maquinista i la interventora. La jutgessa clou així la instrucció, tal com li va ordenar l’Audiència de València fa mesos, malgrat els intents d’arxivar la causa, perquè sempre ha defensat que qualsevol responsabilitat penal es va extingir havent mort en l’accident el que considerava l’únic culpable, Joaquín Pardo Tejedor, el maquinista del comboi. Al banc dels acusats, hi seuran l’ex-gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) Marisa Gracia; el director d’operacions, Manuel Sansano; i més directius, com ara Juan José Gimeno Barberà, Luis Miguel Domingo Alepuz i Sebastián Argente Cuesta, segons les responsabilitats que exercien el 2006. Tots van ser encausats amb prou feines una setmana abans de prescriure els fets, el juny del 2016, quan feia deu anys de l’accident.

Mobilitzacions contra Rodalia a València el 9 de març. Els problemes del servei de Rodalia de Renfe són comuns entre València i Barcelona i les queixes dels usuaris augmenten. En el cas de la capital valenciana, la plataforma Indignats amb Renfe fa un pas endavant i ara es mobilitzaran ‘per un servei de Rodalia i mitjana distància de qualitat’. Preparen una concentració el dissabte 9 de març a l’Estació del Nord. A la concentració, s’hi ha afegit la Plataforma de Defensa del Ferrocarril de CGT, Usuaris del Tren Valencià, València en Bici i més col·lectius. També s’hi han adherit tot un seguit d’ajuntaments. A hores d’ara, Carcaixent, Catarroja, Algemesí, Tavernes de la Valldigna, Almussafes i Sant Carles de la Ràpita ja han aprovat mocions que demanen un servei de trens públic i de qualitat. Així mateix, s’ha cursat una petició a Change.org per un servei digne de Rodalia i mitjana distància i que exigeix un transport ‘fiable, sostenible, assequible i accessible’. La plataforma Indignats amb Renfe critica ‘el descarat menfotisme de Renfe i el Ministeri de Foment en vista d’aquesta situació’.

El parlament de les Illes aprova la llei de consultes. El ple del parlament ha aprovat la llei de consultes populars i processos participatius, una norma que regula l’organització de referèndums no vinculants convocats pel govern i els consells insulars i de consultes municipals vinculants sempre que les autoritzi el govern espanyol. La llei permet a les institucions balears de convocar consultes ciutadanes mitjançant un registre ‘únic i voluntari’ de participació. Les consultes dels ajuntaments amb permís estatal seran vinculants només en cas que s’hi convoquin tots els registrats en el cens electoral del municipi. En aquest cas, el decret de batllia ha de contenir els termes exactes de la consulta, el dia de la votació, la durada de la campanya informativa i la informació de les funcions de control i seguiment del procés electoral que corresponen a la zona electoral. També es preveu la convocatòria de referèndums per iniciativa popular i s’estableixen les condicions necessàries per a la validesa dels processos consultius. En les disposicions generals s’explica que el propòsit d’aquesta iniciativa és aprofundir la democràcia participativa. El ple d’avui també ha donat el vist-i-plau a la llei de voluntariat, aprovada amb el suport de tots els partits.

Les eleccions d’Andorra seran les més disputades, amb set llistes. Finalment els andorrans tindran set llistes per a triar en les eleccions del 7 d’abril, cosa que no havia passat mai. Un cop tancat el període de registre de candidatures, Progressistes SDP, Liberals d’Andorra, Units pel Progrés, Terceravia-UL-Independents, Partit Socialdemòcrata, Demòcrates per Andorra i Andorra Sobirana hauran de convèncer els 27.278 votants censats. Progressistes SDP han estat els primers a presentar la llista, encapçalada per Josep Roig, Sandra Cano, Olga Reyes, Marian Sanchiz, Jordi Torres i Laia Moliné. Els Liberals han presentat una candidatura amb canvis respecte de la presentada al congrés. L’encapçalen Jordi Gallardo, Ferran Costa, Eva López, Laura Mas, Eva París i Domènec Bascompte i tindrà dures cares noves: Jèssica Gastó i Natàlia Caelles. La llista d’Units pel Progrés d’Andorra l’encapçala Alfons Clavera, que no ha tramès oficialment la candidatura, tot i que se sap que anirà acompanyat de Raquel Fernández, Manel Ugart, Loli Prieto i Lluís Ricard Llamazares. Joan Gabriel i Albert Pintat han estat els presentadors de la llista de la Terceravia UL-Independents. Josep Pintat i Joan Carles Camp aniran acompanyats de Ruth Vila, Joan Font, Maria José March i Alicia Nieto. Els membres del Partit Socialista també han presentat llista, que encapçalen Pere López, Susanna Vela i Judith Salazar. Aniran acompanyats de l’ex-conseller general Jordi Font, Roger Padreny i Teresa Recasens. Just després ho ha fet Demòcrates d’Andorra, amb una llista encapçalada per Xavier Espot, Roser Suñé, Núria Rossell, Carles Enseñat, Ester Molné i Justo Ruiz. La darrera llista a presentar-se ha estat la d’Andorra Sobirana, encapçalada per Eusebi Nomen.

LA XIFRA
15.000 euros va costar el viatge de Ciutadans a Waterloo per fer una manifestació de vuit minuts contra el president Carles Puigdemont. Inés Arrimadas va refusar de reunir-se amb el president a l’exili.

TAL DIA COM AVUI
El 26 de febrer de 1443 el rei Alfons el Magnànim va conquerir el Regne de Nàpols

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any