Sánchez encara una tardor de vertigen amb la remor d’eleccions anticipades

“Presenti el pressupost, és la seva obligació, però si no aconsegueix un acord suficient en aquesta cambra, dissolgui-la i convoqui eleccions.” Fa tres setmanes que el PNB marcava el camí a Pedro Sánchez per continuar al capdavant del govern espanyol o cercar definitivament la fi de la legislatura. La portaveu del PNB al congrés espanyol, Maribel Vaquero, s’agafava a l’anunci de Sánchez de pretendre tirar endavant els primers comptes del mandat per instar-lo a convertir-los en un detonant. Amb la majoria de la investidura trencada i els presumptes casos de corrupció del seu entorn assetjant-lo, Sánchez havia anunciat que presentaria el pressupost per cercar una aparença de normalitat. Ho feia en el moment més difícil i representant una normalitat que mai no ha existit. Sánchez no ha tingut prou suport per a tirar endavant uns comptes durant tres anys i parlar-ne ara, en el seu pitjor moment, només s’entén si forma part d’una maniobra.

Alguns grups de l’oposició la donen per començada i ja n’entreveuen el detonant. Però la pregunta que plana és: eleccions, quan? Sánchez ha dit que volia arribar al 2027, però són prou sabudes les dificultats que comportaria per al mateix PSOE fer coincidir les eleccions generals amb les municipals i autonòmiques del maig del 2027. I ell mateix ja ho va descartar. La possibilitat, en canvi, que siguin durant el primer trimestre alimenta les càbales i hi ha fins i tot qui especula amb el mes de desembre. No hi ha cap dubte que Sánchez les convocarà quan tingui la seguretat que és el moment més propici per als seus interessos electorals, però les expectatives no li són gens favorables. També hi ha qui pensa que amb la revolada del pressupost, Sánchez distreu els partits i els mitjans de comunicació: mentre es parli dels comptes no es parla dels casos de corrupció. Tampoc Alberto Núñez Feijóo no se’n sap aprofitar. El darrer pacte de govern amb Vox a Andalusia no deixa cap marge de dubte per a projectar com aniran les aliances a l’estat si tots dos partits aconsegueixen majoria absoluta. I ell sembla aplanar l’acostament ideològic amb Vox, afegint-se a una hipotètica llei de no nats que s’arrenglera amb els antiavortistes o qüestionant les baixes laborals, que va qualificar de càncer.

Davant la incredibilitat que acompanya l’anunciada presentació del pressupost, el PSOE esmenta un possible desllorigador: l’aplicació definitiva de la llei d’amnistia. L’ha situada com una oportunitat per a acostar-se a Junts, poder negociar algunes mesures i entomar la negociació del pressupost. Aquesta tesi parteix de la convicció que si la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és favorable als interessos dels exiliats i inhabilitats i, particularment, aplana la tornada de Carles Puigdemont, la situació canviarà. Però és una projecció que no té en compte dos elements clau. El primer, que en el millor dels casos, amb una sentència favorable del TJUE, el Tribunal Suprem espanyol li podria retirar l’ordre de detenció, però l’amnistia no se li aplicaria fins que el Tribunal Constitucional espanyol no emetés l’esperada sentència. I, el segon, que la majoria dels acords incomplerts que van precipitar el trencament de la taula de Suïssa continuen en l’aire, com el traspàs de les competències en immigració i l’oficialitat del català a les institucions europees.

És més, Junts ja ha avisat que tombarà dimarts el sostre de despesa al congrés perquè és el mateix que ja van presentar. Considera, a més, que els objectius de dèficit no donen cap marge als municipis i molt poc a les comunitats autònomes. La consellera d’Economia, Alícia Romero, va proposar en la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que els dèficits fossin asimètrics i compensessin parcialment l’infrafinançament dels territoris que surten més malparats del sistema de finançament actual. No obstant això, aquesta via no s’ha concretat. Si, com tot apunta, el congrés espanyol tomba la proposta, se sotmetria a una segona votació el 23 de juliol. El sostre de despesa aprovat pel consell de ministres és de 226.032 milions d’euros, més alt que mai, i per això hi ha qui veu els futurs comptes com el programa electoral del PSOE. Però, primer, se sotmetran a votació els objectius d’estabilitat i, després, el govern espanyol tramitaria el pressupost després de l’estiu.

En aquest calendari s’hi hauria d’incloure, també, la tramitació del model de finançament, que ERC pressiona perquè s’agiliti. Una volta es presenti el model als territoris a la reunió del CPFF del 29 de juliol, el consell de ministres hauria d’aprovar les reformes legislatives que debatria després el congrés. El calendari és molt ajustat perquè es pugui aprovar el model aquest mateix any i, a més, cal recordar que la proposta no té prou suport parlamentari per a tirar endavant. El PSC i ERC miren, per aquesta raó, cap a Junts, en una pressió que no és nova. Mentrestant, els republicans, que ja han complert els seus compromisos amb Salvador Illa aprovant-li el pressupost, esperen que els socialistes desencallin d’una vegada la condonació d’una part del deute del FLA i es convoqui la Junta de Seguretat perquè els Mossos d’Esquadra exerceixin les també anunciades competències de seguretat ciutadana en ports i aeroports.

Ja no es tracta del fet que hi hagi o no hi hagi unes eleccions que poden caure en qualsevol moment, sinó com hi arribarà cadascú. Això intenta el PSOE: trobar les millors condicions per a minimitzar la desfeta que li anuncien els sondatges, confiant en la sort que ha acompanyat Sánchez per sobreviure a condicions políticament complicades. Però mai tan complicada com aquesta.