‘Donaré suport a la reforma de l’estatut que aprovi el parlament català.’ Aquesta frase gairebé ha esdevingut un símbol, un referent en l’imaginari independentista per a recordar com i quan va començar el malestar d’una part de la població que ara vol la independència del Principat. La va pronunciar José Luis Rodríguez Zapatero, llavors secretari general del PSOE, al Palau Sant Jordi de Barcelona, davant setze mil persones. Era el 14 de novembre de 2003. Quinze anys després, l’estatut ha tornat a la primera pàgina de l’actualitat política amb un altre president del govern, també socialista, Pedro Sánchez.

Ho ha anunciat avui l’executiu espanyol. El líder socialista desplegarà l’oferta el 12 de desembre en el ple monogràfic sobre Catalunya. Tot i que la compareixença serà a instàncies d’ERC i del PDECat, els dos partits ja s’hi han oposat. Els republicans diuen que és una proposta ‘legítima’, però que també ho és la de la independència i, per això, creu que no es pot excloure ‘ni el 50% dels catalans autonomistes ni el 50% dels independentistes’ a l’hora de proposar una votació en un referèndum.

Anàlisi de les retallades a l’estatut de Catalunya

El PDECat diu que està en contra d’una oferta de reforma de l’estatut perquè ja és història: ‘La iniciativa política de reforma de l’estatut ha de ser del parlament. Per respecte als catalans i al PSC s’ha de proposar al parlament i fan falta 27 diputats per a impulsar la reforma. El PSC no els té. És humiliant, insultant i colonial’, diuen fonts del partit.

Sánchez ja va dir el 3 de setembre que proposaria un ‘referèndum d’autogovern’ que es basaria en la reforma de l’estatut del 2006 escapçat pel Tribunal Constitucional. El govern espanyol ha apuntat que el president té un pla que consisteix a reduir la tensió entre els dos executius, normalitzar les relacions mitjançant acords en qüestions sectorials i en el pressupost i fer una votació sobre la reforma de l’estatut.

El llegat de Zapatero
Després de l”Apoyaré’, Zapatero serà recordat a Catalunya com el president que no va complir la promesa que va fer ni va voler evitar-ho. L’estatut va ser aprovat pel parlament, però el govern de Zapatero ràpidament va proposar un text alternatiu perquè pogués ser validat al congrés espanyol. Paral·lelament, el Defensor del Poble d’aleshores, el socialista Enrique Múgica, juntament amb el PP, va interposar davant el Tribunal Constitucional un recurs contra l’estatut. En la seva sentència, l’alt tribunal va retallar catorze articles i en va reinterpretar 27, va desvalorar la definició de Catalunya com a nació i va introduir vuit vegades la ‘indissoluble unitat d’Espanya’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb