presos

TEMA DEL DIA
Taula.
El govern espanyol ja ha començat a dibuixar la seva oferta per a la taula de negociació amb el govern català que prepararan els presidents Pedro Sánchez i Quim Torra en la reunió de la primera setmana de febrer. El president espanyol havia promès que la taula entre governs es reuniria quinze dies després de la constitució del seu executiu, és a dir, el 27 de gener, però ja és evident que no ho complirà. Tot i aquest endarreriment, el govern espanyol ja perfila la seva proposta, que es basarà en una reforma del codi penal per rebaixar les penes pel delicte de sedició.

Una rebaixa de les penes pel delicte de sedició beneficiaria els presos independentistes, perquè el nou codi penal tindria caràcter retroactiu. Els presos, tots, sempre es poden acollir a la llei que més els beneficia. Amb aquesta proposta, el govern respondria a la petició d’amnistia que li farà la part catalana, que seria una via més ràpida però amb un cost polític que el PSOE no està disposat a assumir. El problema de la reforma del codi penal és que, com a llei orgànica, necessita una majoria absoluta del congrés, que el PSOE no va aconseguir a la investidura. Necessitaria, per tant, el suport del PP, contrari a qualsevol mesura que suavitzi el règim penitenciari dels dirigents independentistes. El PP rebutja de rebaixar el delicte de sedició i ho qualifica d’indult encobert.

Per mirar de captar el PP, el PSOE estudia d’incloure en aquesta reforma del codi penal un enduriment del delicte de rebel·lió i tornar a encabir-hi el referèndum, perquè sigui tipificat com a delicte. Curiosament, va ser el govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero que va despenalitzar el referèndum i ara podria ser Pedro Sánchez qui el tornés a incloure en el codi penal, com ja va prometre durant la campanya electoral, abans de saber que hauria de menester els vots d’ERC per a ser investit. L’objectiu de tornar a tipificar com a delicte el referèndum és evitar un altre Primer d’Octubre. Tot i que el referèndum és legal, les conseqüències judicials, penals i personals per al govern que el va impulsar han estat igualment dures, perquè la justícia espanyola es va inventar el relat de la rebel·lió. Si el PSOE inclou el referèndum com a delicte, serà un retrocés democràtic més, tot i que, com s’ha vist judicialment, és com si ja fos il·legal.

Aquesta reforma del codi penal no és inclosa en el pacte de govern entre el PSOE i Podem. A l’acord, només hi ha prevista una reforma per a blindar-hi el consentiment en les relacions sexuals i introduir-hi nous delictes ambientals. En principi, la formació de Pablo Iglesias veuria bé de rebaixar les penes pel delicte de sedició, tot i que en demana la supressió, i probablement s’oposaria a endurir la rebel·lió o tipificar com a delicte el referèndum, que abans de pactar amb el PSOE defensava. Però les possibles desavinences entre els socis de govern no serien pas cap dificultat, perquè, segons que ha explicat la portaveu de l’executiu, Maria Jesús Montero, el PSOE ho duria al congrés com a grup parlamentari. La reforma del codi penal no seria encapçalada pel govern, sinó pels grups parlamentaris. En tot cas, és difícil que l’independentisme accepti de rebaixar les penes de sedició en canvi d’endurir la rebel·lió o prohibir el referèndum. Això fóra sortir del foc per caure a les brases.

MÉS QÜESTIONS
Les condicions de Compromís per al sí al pressupost de Sánchez. Compromís està disposat a donar suport al pressupost de l’estat espanyol que el govern de Pedro Sánchez vol aprovar abans de l’estiu, però com ja va fer amb la investidura, ho condiciona a l’agenda valenciana. El diputat al congrés, Joan Baldoví, i el batlle de València, Joan Ribó, han comparegut per recordar els acords d’investidura, que ara volen que siguin incorporats en els comptes de l’estat del 2020. Per exemple, el contracte programa per a la mobilitat metropolitana de València, per valor de 52 milions d’euros; el soterrament de les vies del Parc Central; el canal d’accés i el túnel ferroviari; el projecte de prolongació del túnel de Serreria; la partida pressupostària per a la prolongació de la línia 10 del metro; i la millora del finançament per als espais culturals de la ciutat, com ara l’IVAM, el Palau de les Arts, el Sant Pius V i el Palau de la Música. Joan Baldoví ha recordat que per primera vegada a la història una organització d’estricta obediència valenciana, Compromís, ha aconseguit de signar un acord amb el govern espanyol que inclou una agenda valenciana. Ha dit que era ‘l’acord del seny’, perquè moltes de les reivindicacions tracten directament de complir la llei, com és el cas de la renovació del sistema de finançament, del qual el govern espanyol s’ha compromès a presentar una proposta en vuit mesos; les aportacions de l’estat al fons per a l’atenció a la dependència; i la protecció de l’agricultura valenciana.

El govern espanyol retira el recurs contra la llei de mancomunitat per la reculada del govern valencià. Podria semblar un gest del nou govern de Pedro Sánchez, però en realitat és una marxa enrere del govern del Botànic. El consell de ministres espanyol ha acordat de retirar el recurs d’inconstitucionalitat que Sánchez havia interposat contra la llei valenciana de mancomunitats, després d’arribar a un acord en la comissió bilateral Generalitat – estat espanyol. La portaveu de Sánchez, María Jesús Montero, ha assegurat que la Generalitat havia acceptat de modificar la llei de mancomunitats, que originàriament permetia de crear cossos de policies locals en mancomunitats de municipis, fet que contravenia la doctrina del Tribunal Constitucional espanyol i la competència exclusiva estatal prevista a la constitució. Amb tot, Montero ha assegurat que l’executiu espanyol vol explorar la via del diàleg per arribar a acords i no haver de recórrer al Constitucional.

El mal temps dificulta l’abastament a les Balears. Més enllà de la pèrdua de vides i les destrosses materials, el temporal d’aquests dies ha deixat una imatge que ha palesat la dependència alimentària de les Illes Balears, perquè la gran majoria d’aliments provenen de la Península. Nombroses prestatgeries de fruita, verdura i carn de molts supermercats, però sobretot de la cadena valenciana Mercadona es troben aquests dies buides o quasi buides. La falta d’estoc s’ha notat en productes com ara la carn (especialment de pollastre), fruita i verdura procedents de l’exterior. Algunes cadenes han optat per cercar alternatives, com ara transportar partides amb avió. Els supermercats confien que demà es restablirà el servei de transport marítim i es normalitzarà la situació. Uns dos mil transportistes estan aturats a les Illes, afectats pel tancament dels ports de València i Barcelona i no poden anar a cercar mercaderies. El president de l’Associació d’Empreses de Distribució d’Aliments, Begudes i Neteja de les Balears (ADED), Bartolomé Servera, ha dit que la distribució a institucions i serveis de restauració i hostaleria no ha estat afectada en absolut. I ha afegit que sí que seria complicat si el tancament de ports durés més dies, o si, en lloc de passar a l’hivern, això passés a l’estiu.

Francina Armengol defensa el decret del català a la Sanitat tombat pel TSJB. La presidenta del govern, Francina Armengol, ha dit a Madrid que el coneixement del català no és cap problema per al personal de la sanitat pública de les Illes i ha defensat el decret autonòmic sobre coneixement de la llengua que va impugnar el sindicat CSIF i que ha anul·lat el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB). A l’Executive Fòrum, ha explicat que el decret no imposa el coneixement del català per a aprovar l’oposició, sinó que exigeix d’acreditar-ne un nivell una vegada transcorreguts dos anys a la plaça, per a poder accedir a la carrera professional i, per tant, a millores econòmiques. Armengol ha subratllat que a l’arxipèlag balear mai no hi ha hagut problema lingüístic i que no ho és tampoc per a la contractació de metges o infermeres. Ha recordat que Andalusia té més problemes per a captar personal sanitari que les Balears, cosa que demostra que la llengua no és cap problema. A més, ha indicat que, per cada metge que va deixar les Balears durant la legislatura passada, en van arribar vuit, i que la majoria dels que se’n van anar tenien problemes per a trobar habitatge, molt car a les Balears i una de les principals dificultats per als residents. Armengol ha defensat que sigui necessari tenir un cert nivell de català si es treballa en els serveis sanitaris, perquè és la llengua en què s’expressen molts ciutadans de les Balears, especialment en un moment difícil com pot ser anar a cal metge.

LA XIFRA
767 milions més que l’any 2019 rebrà la Generalitat Valenciana pel finançament autonòmic, segons dades del Ministeri d’Hisenda espanyol. D’aquests, el govern espanyol ha comunicat que en lliurarà 9.564 a compte de l’any 2020, als quals se sumen els 1.849 milions de la previsió de la liquidació definitiva de l’exercici 2018.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de gener de 1919 Irlanda proclama unilateralment la independència del Regne Unit, que es nega a reconèixer-la. Arran d’això, esclata una guerra que s’allarga fins al desembre de 1921, quan la Gran Bretanya accepta finalment la independència del sud de l’illa. Al nord, sis dels nou comptats de l’Ulster continuen ocupats pels britànics.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.