San Pedro, una comunitat mallorquina a la pampa argentina

Agrupació Mallorca
Parc Sargento 1r Mateo A. Sbert, San Pedro, Argentina
Mapa a Google

A 170 quilòmetres per carretera al nord-oest de Buenos Aires, seguint el curs del riu Paraná, hi ha una zona que alguns estudiosos han denominat la pampa mallorquina. És una gran extensió de terreny de conreus on predominen les explotacions de fruita i hortalisses, amb centre al municipi de San Pedro. La denominació de la zona té a veure amb la immigració en massa, del 1860 al 1930, de centenars i centenars de mallorquins a la recerca de millors condicions socioeconòmiques. Seguint la política poblacionista de les autoritats argentines, que al final del segle XIX van establir disposicions legals per a atraure contingents d’emigrants europeus cap a les grans extensions rurals de l’Argentina, molts mallorquins van fer un pensament i van deixar enrere els jornals baixos i el caciquisme imperants a l’illa, l’amenaça de les lleves militars i sobretot l’arribada de la plaga de la fil·loxera a la vinya.

Les destinacions d’aquella emigració en massa foren diverses, però la que es va establir a San Pedro, formada sobretot per gent de Felanitx i Manacor, va ser especialment densa i homogènia, fins al punt de portar la cultura del camp mallorquí a aquest racó argentí i convertir el municipi en la capital dels mallorquins a l’Argentina. Malgrat que la gran onada va tenir lloc a partir del 1891, arran dels estralls de la fil·loxera al sud-est de l’illa, els primers felanitxers a arribar-hi daten de molt abans, segons que va escriure un descendent seu, Miguel Antonio Bordoy, en un diari local el 1977: “L’única dada fefaent que hem pogut descobrir dels mallorquins més antics radicats a San Pedro és la presència de Guillem Salom i Sureda, establert aquí amb farmàcia el 1868 i fundador del Club Unido.”

La comunitat mallorquina a San Pedro, amb un component endogàmic important, va créixer enormement la primera dècada del segle XX, durant la qual va arribar a representar el 10% dels habitants de Sant Pere, com anomenaven –en català– el municipi. La llengua, en efecte, hi ha estat un element ben present, tal com va documentar el filòleg valencià Brauli Montoya Abat el 2017 amb l’estudi La llengua dels mallorquins de San Pedro (Argentina), en què descriu que la màxima vitalitat lingüística a la pampa mallorquina es va donar durant la primera meitat del segle XX, “quan se sentia parlar català pels carrers perquè era un orgull ser mallorquí pel gran impuls econòmic que van introduir a la ciutat”.

A la segona meitat del segle, ja amb el flux emigratori del tot paralitzat, l’isolament lingüístic i el tall en la transmissió intergeneracional, la llengua va començar a perdre pistonada fins a l’ús quasi testimonial actual: el lingüista català Marc Gandarillas, autor de l’extens estudi Majorcan Catalan in San Pedro, Argentina: The Case for an Endangered Heritage Language Variety (2024) amb què va guanyar fa poques setmanes del premi Modest Reixach de la Societat Catalana de Sociolingüística (IEC), calcula que, malgrat que un 40% dels gairebé 50.000 habitants actuals de la ciutat són descendents de mallorquins, catalans i eivissencs, els parlants no passarien de tres desenes, tots d’edat avançada.

Com deia Montoya i confirma Gandarillas, l’herència dels mallorquins a San Pedro, més que no pas demogràfica o lingüística, ha estat sobretot econòmica i cultural. D’una banda, amb la introducció i el desenvolupament a la zona d’activitats professionals pròpies de l’illa i la compra de possessions agrícoles que van derivar en plantacions de vivers, una activitat encara molt viva. I, d’una altra, amb els jocs i els balls, les tradicions i les rondalles i especialment la gastronomia, atès que la ciutat es caracteritza encara per les ensaïmades i les sobrassades, tot un reclam turístic al país. De mantenir tot aquest llegat, se n’encarrega d’ençà del primer de juliol de 1966 l’Agrupació Mallorca, una entitat nascuda de la llavor plantada per associacions anteriors, com ara el Club Unido i sobretot La Balear, establerta al principi del segle XX per a donar aixopluc a la gran onada de nouvinguts mallorquins a San Pedro.

Una de les iniciatives més potents en què treballa l’Agrupació Mallorca és la consolidació d’un molí d’estil mallorquí on s’ha de desenvolupar el Centre d’Interpretació de la Cultura Balear, amb l’objectiu de difondre la història, les tradicions i la marca dels immigrants balears a l’Argentina, a més de ser un centre d’informació turística municipal.

I una mica més: El molí, per cert, és emplaçat a l’emblemàtic parc Sargento 1r Mateo A. Sbert, on hi ha també una rèplica de la gruta de la Mare de Déu de Sant Salvador de Felanitx. El nom del parc fa referència a un jove soldat argentí, d’evident ascendència mallorquina, que va perdre la vida el 31 de maig de 1982 en un combat amb tropes britàniques a Top Malo House, a les illes Malvines.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat