04.09.2026 - 19:50
Ahir a Alemanya va passar un fet que cal qualificar d’insòlit. Tres dels cinc instituts d’investigació econòmica més influents del país, l’IfW (Kiel), RWI (Essen) i Ifo (Munic), van revisar a l’alça les previsions de creixement per a la primera economia europea. Estimen que l’enfortiment de la despesa pública, la millora de les comandes industrials i la demanda d’exportació compensen l’efecte negatiu de l’augment dels preus de l’energia.
Les conclusions de les anàlisis tenen un denominador comú. Es basen en un creixement del producte interior brut del voltant de l’1,3% enguany, en contrast amb una previsió anterior del 0,8%, sostingut per una notable acceleració de l’activitat econòmica i una millora del clima empresarial malgrat els vents geopolítics contraris.
La despesa pública en infrastructures, neutralitat climàtica i defensa aportarà enguany una reactivació pressupostària de gairebé 40.000 milions d’euros, el 0,8% del PIB, va dir l’Ifo. La producció industrial i les exportacions també haurien de donar suport a la recuperació, abonada per una forta demanda mundial, especialment a Europa. No obstant això, consideren que l’augment dels preus de l’energia vinculats a la guerra de l’Iran mantindria el consum domèstic un nivell moderat i situaria l’augment de la inflació en el 2,8% enguany.
Em sembla molt bona notícia, sempre que es complexi, és clar, en uns moments en què la possible decisió de tancar la marca SEAT (no pas la fàbrica) ha originat un gran malestar a Catalunya. Però un fet no canvia l’altre. De fa temps, els cotxes van a part, pels canvis profunds del sector arran de l’electrificació i la violenta entrada dels xinesos en el joc.
Bé, resulta que també ahir es van fer públics els resultats de l’agost de l’índex dels directors de compres (PMI) per a Alemanya i les conclusions van ser així mateix positives. L’índex compost de PMI de S&P Global Germany va pujar del 51,3 al juliol a un màxim de cinc mesos de 51,8 a l’agost. La velocitat de creixement més ràpida va ser impulsada pel sector manufacturer. Durant l’agost hi hagué grans augments, tant en el negoci nou intern, com en les vendes a l’exportació. La confiança empresarial també va créixer, sobretot en el sector de la producció de béns. Mentrestant, els costs van augmentar al ritme més ràpid durant tres mesos, però la inflació dels preus de sortida es va reduir fins a ser els més febles d’ençà del març.
Les previsions no són tan positives a l’altra banda del Rin. Fa una setmana es feia públic que el creixement a França havia estat nul el segon trimestre, perquè es va revisar a la baixa la dada l’Insee (l’INE francès) de la primera estimació d’un creixement del 0,2% entre l’abril i el juny. L’Insee també ha revisat les seves xifres per al primer trimestre. El producte interior brut ha retrocedit d’un -0,2%, per bé que fins ara indicava un descens del -0,1% els tres primers mesos de l’any. L’organisme va explicar que les revisions reflecteixen, entre més factors, una deterioració més gran de la prevista de la producció agrícola respecte de la informació disponible a la fi de juliol.
En vista d’aquesta rebaixa, el ministre francès d’Economia, Roland Lescure, va qualificar l’impacte de les condicions climàtiques adverses de “terrible” i “enorme” i va dir que les conseqüències macroeconòmiques de les onades de calor i la sequera –que França comença a conèixer– s’incorporaran a les previsions econòmiques del govern per a l’elaboració del pròxim pressupost.
Un creixement menor de l’activitat implica un altre problema seriós que França té en aquests moments. Per això el ministre de seguida va lamentar que l’objectiu de reduir el dèficit públic al 5% del PIB el 2026 no serà fàcil, però va assegurar que el govern espera situar-se “com més a prop millor” d’aquest objectiu. Segons que va dir, el principal risc procedeix ara d’uns ingressos públics que podrien ser inferiors a les previsions; en canvi, l’executiu ha tractat de controlar la despesa “al mil·límetre”.
Els directors de compres tampoc no han esmenat aquest enfocament negatiu del govern i del Banc de França. L’índex PMI compost assenyala una nova disminució moderada de l’activitat del sector privat francès (48,5). A més, havent-se replegat respecte del juliol (49,4), indica una acceleració de la contracció en el transcurs de l’últim període d’investigació. Aquesta disminució de l’activitat global ha reflectit, sobretot, la que s’observa en el sector dels serveis, perquè la producció del manufacturer ha augmentat lleugerament durant el mes.
Segons el director de la publicació, les perspectives econòmiques franceses continuen essent molt complicades. “A mesura que s’acosten les eleccions de 2027, els proveïdors francesos continuen essent relativament prudents respecte de les seves previsions per a l’any vinent, perquè el nivell de confiança és molt per sota de la seva mitjana de llarg termini. D’una altra banda, el mercat laboral continua essent fràgil, com indica una quarta baixada mensual consecutiva dels efectius del sector dels serveis a l’agost.”
Hem de pensar que el deute públic de França ha augmentat des del 65% del PIB que registrava el 2007 fins al 116% actual; al mateix temps, s’han disparat els rendiments que exigeixen els inversors per a finançar-la. En concret, la rendibilitat del bo del Tresor francès a deu anys ha pujat més de 350 punts bàsics d’ençà que va començar el 2022, i ha elevat el desafiament pressupostari per al govern, que no aconsegueix de reduir el dèficit per sota del 5%.
La situació hauria resultat difícil d’imaginar fa uns quants anys. L’economia francesa havia estat considerada pels mercats més segura que no l’espanyola i podia manllevar diners a un cost més baix. El fet és que el bo francès a deu anys ha arribat aquesta setmana al 4,253%, el nivell més alt del 2008 ençà, enfront del 3,834% de l’espanyol, i ha obert una escletxa de 42 punts bàsics, màxim de tota la sèrie històrica disponible. Ja no és l’estat espanyol que paga una prima de risc enfront de l’estat francès per a finançar-se, sinó que és París que ha d’oferir gairebé mig punt percentual addicional. El país més ric, doncs, paga més que no pas els seus veïns més humils. No sols Espanya, sinó també Portugal, Itàlia i Grècia (els anomenats temps enrere PIGS per les seves sigles: ‘porcs’ en anglès) ja es financen a més bon preu a deu anys. No cal dir que totes les alarmes s’han encès a França.
Mentrestant, a escala dels estats, les dades de l’índex PMI revelen que el sud de la zona euro va ser el principal motor del creixement a l’agost, i tant Espanya com Itàlia van registrar una forta expansió en els nivells d’activitat econòmica en general. La millora d’Alemanya va ser comparativament més modesta, si bé el ritme de creixement va ser el més ràpid des del març. En canvi, França es va oposar a la tendència general de creixement, perquè va registrar la vuitena contracció consecutiva de l’activitat comercial.
La valoració final que fa el director de la publicació té una certa flaire d’optimisme, cosa que em sembla significativa en aquests moments. Diu que les dades de l’índex PMI de l’agost situen la zona euro “en el camí d’un creixement sòlid per al tercer trimestre”. Destaca, en canvi, que les dades de l’agost apunten a un estancament de la tendència a la baixa dels preus observada. Els avanços oficials dels corresponents IPC que s’han fet públics aquesta setmana, amb augments arreu, ho certifiquen. I acaba dient: “Tenint en compte això, juntament amb la resiliència de l’activitat econòmica que reflecteixen les últimes xifres, és molt possible que ara el BCE consideri justificat d’endurir la seva política monetària en la reunió de la setmana vinent.”
