salvar

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Noblesa.
El rei dels espanyols, Felipe VI, acompanyat de la reina Letizia, fa aquests dies una ronda per l’estat espanyol amb l’objectiu teòric d’agrair als seus súbdits la lluita contra la pandèmia del coronavirus. És un intent de netejar la mala imatge que va donar la monarquia durant la pandèmia, en què se’n demostrà la inutilitat institucional. El moment culminant va ser quan Felipe VI va anunciar que es reuniria amb la noblesa espanyola perquè cedís generosament llet i oli d’oliva a la Creu Roja, com un gest caritatiu. Una petició de regust medieval que va ser acatada i executada amb entusiasme per les corporacions nobiliàries, els ordes militars i les Cinco Reales Maestranzas, que va donar 38.604 litres de llet de llarga duració (UHT) –equivalents, segons la nota de la Zarzuela, a més de 193.000 esmorzars– i gairebé 25.000 litres d’oli verge extra ‘de la millor qualitat’ per distribuir entre famílies necessitades.

La ronda actual, que divendres de la setmana que ve passarà per Figueres i Barcelona, també pretén distreure l’opinió pública de l’escàndol de corrupció que afecta la família reial espanyola, tot i que sense èxit, perquè l’escàndol és tan gros que ja no es pot dissimular, com s’havia fet sempre, aplicant la censura política i periodística. La investigació empresa per la justícia suïssa i la difusió dels escàndols per la premsa suïssa i anglesa ja no es pot evitar. La globalització informativa ha extingit la impunitat que tenia la monarquia espanyola, que sobrevivia gràcies al blindatge constitucional i la censura.

La reacció de la justícia espanyola ha estat d’acceptar la investigació que havia començat la fiscalia suïssa, per mirar de reconduir-la; i, si no és possible, si més no desvincular Felipe VI de la trama corrupta de son pare. L’estratègia és cremar el rei emèrit per salvar Felipe VI i convertir Juan Carlos I en un tallafoc. Una estratègia difícil, que ja es va fer servir en el cas Urdangarin, però que amb el temps s’ha demostrat que no havia servit de res, perquè en la monarquia espanyola la corrupció és estructural. L’anunci de Felipe VI del mes de març de renunciar a l’herència del pare i retirar-li la paga que té assignada en el pressupost de l’estat és un gest per a desmarcar-se de la trama corrupta. Renunciar a l’herència no vol dir que Felipe VI no sabés que era beneficiari dels diners que el rei emèrit tenia a Suïssa: 65 milions d’euros que provenien de comissions de la monarquia saudita per la construcció del TGV entre Madina i la Meca, i que no va declarar mai a la hisenda espanyola. Aquesta setmana s’han difós els estatuts de la Lucum Foundation, l’estructura offshore panamenca que va servir per a ocultar la donació de l’Aràbia Saudita. En el document apareix la signatura del rei emèrit espanyol i es constata que ell i Felipe VI eren els principals beneficiaris de la societat. Una informació que ja havia aportat The Telegraph al març, però sense publicar els estatuts.

Malgrat unes vinculacions tan evidents, aquesta setmana el govern del PSOE s’ha afanyat a desvincular els ‘negocis’ de l’ex-rei de la figura de Felipe VI. En aquesta operació de manipulació política i informativa té el suport dels principals grups mediàtics espanyols i també del PP i Ciutadans, mentre Podem calla disciplinadament. La investigació del cas, a càrrec de la fiscalia del Tribunal Suprem, evidentment es limita al rei emèrit, perquè el vigent és ‘inviolable’ segons la constitució espanyola. A més, no sembla tenir gaire pressa: fins al mes d’agost no decidirà si obre causa o no, perquè encara no veu clar si ha comès frau fiscal o emblanquiment de capital, o totes dues coses alhora.

No cal pas esperar-ne gran cosa, de la fiscalia d’un tribunal polititzat fins al moll de l’os, més preocupat per a salvar la unitat d’Espanya que no per a fer justícia, com va demostrar amb els dirigents independentistes. Encara que finalment Juan Carlos I fos utilitzat com a tallafoc, i sentenciat per algun delicte, la crisi de la monarquia és irreversible i acabarà caient. I darrere seu, el règim que la sustenta. Del punt de vista de Catalunya, la instauració d’una república espanyola no és pas cap garantia d’un reconeixement polític com a nació, però un canvi de règim sí que donaria una oportunitat a l’independentisme per a fer efectiva la seva majoria política i social.

MÉS QÜESTIONS
Noves proves contra Zaplana i Cotino en el cas Erial. La Guàrdia Civil estreny el cercle sobre Eduardo Zaplana i Juan Cotino. La Unitat Central Operativa (UCO) ha fet escorcolls en unes quantes ciutats pel cas Erial, un dels quals s’ha fet al domicili de Fernando Castelló, que fou conseller durant la presidència d’Eduardo Zaplana i que és el principal investigat del cas. Les diligències, que no inclouen detencions, provenen d’una peça secreta que la titular del jutjat d’instrucció número 8 de València va obrir fa una setmana arran d’un nou informe de l’UCO sobre els diners que presumptament hi ha amagats en paradisos fiscals. Fernando Castelló va ocupar la Conselleria d’Indústria i Comerç entre el 1999 i el 2003, va ser diputat del PP al congrés espanyol per Castelló entre el 2004 i el 2008 i va exercir de secretari d’estat de Seguretat Social amb José María Aznar. Un informe recent de l’UCO remès al jutjat sosté que l’ex-president de la Generalitat i ex-ministre de Treball espanyol, Eduardo Zaplana, va ocupar la ‘jerarquia superior ‘en la trama de la ITV i del pla eòlic, que presumptament va obtenir més d’onze milions d’euros en comissions il·legals, i va ser un dels beneficiaris econòmics dels actius. En la causa s’investiguen les adjudicacions de la ITV al País Valencià el 1997 i sobre el pla eòlic del 2011, totes concedides i pagades per societats del grup empresarial Sedesa, de la família de l’ex-president de les Corts, Juan Cotino, segons que revela l’informe de l’UCO. El cas es va obrir per a investigar el suposat cobrament de 10,5 milions en comissions, la qual cosa podria constituir delictes de suborn, emblanquiment de capitals, malversació i prevaricació.

El govern balear també estudia si fa obligatòria la màscara. El govern de Francina Armengol valora si l’ús de la màscara ha de ser sempre obligatori a les Illes, encara que es pugui garantir la distància de seguretat, amb la finalitat d’evitar la propagació del nou brot de coronavirus, com ha acordat el govern del Principat. La Conselleria de Salut ha explicat avui que estudien totes les fórmules possibles per a garantir la seguretat dels ciutadans i una és l’obligatorietat de dur sempre posada la màscara. La consellera ha dit que revisen constantment les mesures de seguretat per a minimitzar el risc de propagació del virus, sobretot en l’àmbit social. Actualment a les Illes és obligatori l’ús de la màscara als espais tancats i als exteriors també si no es pot guardar la distància de seguretat, que és d’1,5 metres. Les autoritats sanitàries insisteixen que el virus continua present, cosa que demostra el fet que avui s’ha adonat de tres nous brots, de manera que n’hi ha nou d’actius. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha reconegut que, encara que no hi ha una evidència científica sòlida, és possible que el nou coronavirus es pugui transmetre per l’aire en llocs tancats, plens de gent i amb poca ventilació.

L’aplicació de la llei de salaris públics origina una baixada de sous al Consell General. La síndica general, Roser Suñé, ha passat a percebre un sou de 5.536,50 euros bruts cada mes amb la nova llei de salaris públics, gairebé 1.400 menys que la mitjana dels mesos passats d’enguany (6.920 euros bruts), i uns 1.700 menys que al maig (7.194 euros bruts), quan totes les retribucions es van apujar d’un 1% en concordança amb la regularització de l’IPC amb efecte retroactiu. La pàgina web del Consell General publica avui el quadre amb els salaris bruts de cada mes d’ençà del gener i dels mesos de maig a desembre del 2019 dels consellers generals i membres de la sindicatura. S’hi poden veure les reduccions del juny amb l’acord de la transparència de l’activitat parlamentària a què van arribar tots els grups el mes passat. El salari de Suñé és el més alt de tots. Després ve el de la subsíndica, Meritxell Palmitjavila, que al maig va cobrar 6.117 euros bruts i al juny n’ha cobrats 4.707 ; durant els quatre primers mesos de l’any va rebre 5.825 euros mensuals, cosa que fa una mitjana de 5.884 euros durant aquest 2020.

LA XIFRA
5.000 milions d’euros d’inversió ha anunciat l’empresa Seat de Martorell, que es dedicaran íntegrament a la fabricació del cotxe elèctric.

TAL DIA COM AVUI
El 8 de juliol de 1889 apareix el primer número del Wall Street Journal, amb quatre pàgines i a un preu de dos centaus. És un dels diaris més llegits dels Estats Units, amb una mitjana de més de dos milions d’exemplars setmanals.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.