Paisatge agrari de la Baixa Tordera.

Els articles d’aquesta secció on parlem de territoris i ruralitats o dels rostres del paisatge van creixent. Un article en porta un altre, perquè hi ha la necessitat de visibilitzar iniciatives i projectes que es generen al país o agressions al territori, al voltant de les quals neixen col·lectius per denunciar-les i mirar de revertir-les. Així ha estat com hem conegut Carles Gorini, que fa dos anys que treballa des del cooperativisme i el municipalisme per impulsar polítiques que facin valdre la ruralitat i la pervivència de la Baixa Tordera, un territori situat entre el nord del Maresme i el sud de la comarca de la Selva, que inclou els municipis de Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls, Blanes i la Tordera.

Aquest divendres s’ha presentat a la biblioteca de Malgrat de Mar el nou cicle formatiu de grau mitjà en producció agroecològica, que s’impartirà a l’institut Ramon Turró de Malgrat, a partir del setembre. La intenció és formar joves i no tan joves en l’àmbit agrari, per fomentar treballadors qualificats i emprenedors, que trobin feina i visquin del sector agrari. Un sector que aplega unes ruralitats ben diverses: pagesos d’horta, pagesos de regadiu, propietaris forestals, apicultors, pastors, turisme rural… Hi ha tres cooperatives agràries en aquest àmbit i la majoria de pagesos s’hi troben vinculats.

Conreu d’horta a la Baixa Tordera.

Els inicis
Tot això va començar amb la preocupació d’una part dels pagesos d’aquest territori, vinculats a la Cooperativa Conca de la Tordera, sobre el seu present i el seu futur: la transformació del paisatge, les transformacions socials al voltant de la família pagesa, del fet agrari… La cooperativa va encarregar Carles Gorini, tècnic de desenvolupament rural, de començar a treballar sobre aquestes noves realitats. El primer que va fer va ser elaborar una enquesta exhaustiva adreçada als socis de la cooperativa, per conèixer la seva realitat, perfil, característiques, expectatives, etc. El treball de camp va constatar d’entrada que no hi havia dades concretes sobre la zona de la Baixa Tordera.

‘Tothom sap que els pagesos es fan vells, explica Gorini, però ningú sap com s’ha de revertir això. Tot són experiments. De l’enquesta en vam treure una sèrie de conclusions: certament, els pagesos són vells, amb una edat mitjana de cinquanta-vuit anys. I es constata que, des de 1991 fins a l’últim cens agrari, del 2009, la pèrdua de pagesia ja anava en descens progressiu, però entre el 2009 i el 2018, el nombre de pagesos cau en picat.’

Ramaderia a la Baixa Tordera.

Envelliment i pèrdua de pagesia
L’envelliment i pèrdua de pagesia no és un fet específic de la Baixa Tordera, és la realitat que pateix el sector agrari a tot arreu. Però alhora, recorda Gorini, la realitat actual constata que cada vegada hi ha més demanda de producte fresc. En aquest sentit, la demanda puja. I diu el tècnic: ‘Davant d’aquesta realitat, les cooperatives tenen un repte, han de fer unes inversions per atendre aquesta demanada. Però és un peix que es mossega la cua: per atendre la demanada cal créixer i per créixer cal invertir. Però com s’han de plantejar invertir els pagesos, si per edat el que es plantegen és anar plegant?’

Continua Carles Gorini: ‘La pagesia de la Baixa Tordera, per norma general, té unes expectatives limitades, amb una percepció sobre si mateixa molt negativa, fins al punt de no aconsellar als seus fills que continuïn el negoci dels pares, que en molt pocs casos tenen consciència de tenir una empresa. I molts pagesos voldrien que els requalifiquessin els terrenys per poder-los vendre. Perquè sense ningú que continuï llaurant els camps, no podran arrendar-los tampoc, quan es jubilin.’

‘I vam començar a pensar en com introduir gent que es pugui fer càrrec dels camps i més endavant garanteixin una renda als pagesos que ara són els que duen les finques agràries. Perquè, que la terra canviï de mans, és una quimera. La propietat de la terra és molt resilient. I no és el mateix llogar una terra activa que una terra sense activitat.’

Apicultors a la Baixa Tordera.

Crear un cicle formatiu
‘Vistes les necessitats, vam plantejar-nos de formar treballadors qualificats i, a poder ser també trobar emprenedors. Entenem per treballador qualificat algú que té una titulació, uns coneixements previs per començar a treballar la terra.’

Tirar endavant un nou cicle formatiu agrari no és gens senzill, però ha estat possible en tan poc temps perquè s’hi han vinculat el sector, els ajuntaments, la Diputació de Barcelona, el departament d’Agricultura, el departament d’Educació… ‘I com que el cicle és DUAL (remunerant les pràctiques), hem demanat i definit un intermediari entre els alumnes i la petita empresa agrària, una mena de tutor compartit, a fi de coordinar i gestionar les pràctiques i totes les qüestions que vagin sorgint, i facilitar les gestions dels pagesos.’

Per altra banda, explica Gorini que a la Baixa Tordera hi ha entre 400 i 500 treballadors agraris, la majoria d’origen africà, que no acostumen a tenir responsabilitats. En aquest sentit, el projecte donarà les màximes facilitats a aquests treballadors en actiu, perquè puguin fer mòduls d’aquest cicle formatiu també, per mirar d’empoderar sobretot aquest sector de treballadors d’origen africà. Hi ha bones pràctiques a Lleida, que ha dut a terme la subdirecció de transferència i innovació del departament d’Agricultura, i volem seguir l’exemple.’

Josep Soms, pages a la Baixa Tordera.

A més, després dels dos anys del cicle mitjà, si algun alumne vol continuar estudiant, ho podrà fer a l’Escola Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners. S’ha creat un vincle, perquè aquells estudiants que ho vulguin pugui continuar els estudis per convertir-se en tècnics superiors en paisatgisme i medi rural. Perquè Santa Coloma de Farners es troba a vint minuts en cotxe de la Baixa Tordera. I així no cal que els alumnes s’hagin de desplaçar cap al Baix Llobregat o més lluny.

Espai Agrari de la Baixa Tordera
Per altra banda, cal recordar que la Baixa Tordera forma part de l’àmbit metropolità, per tant, no es contempla com a territori agrari i no té cap mena d’ajut ni cap mena de reconeixement. ‘Això el fa absolutament vulnerable a tot allò que va en contra de l’activitat agrària. Com podem resoldre la vulnerabilitat del territori? Treballem en aquesta direcció també.’

Conreus a la Baixa Tordera.

‘Des dels cinc municipis de la Baixa Tordera (Blanes, Malgrat de Mar, la Tordera, Santa Susanna i Palafolls) van entrar en contacte amb l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i van signar un conveni marc per a la creació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. A partir d’ara es vol definir com s’institucionalitza, s’han d’establir les quotes de participació, etc. Seria desitjable poder constituir aquesta entitat i començar a treballar en els objectius que es definiran a l’abril al Pla d’Actuacions, en la línia de treballar per la incorporació de nous treballadors i emprenedors del camp i disposar de feines que contribueixin a enfortir el sector agrari entès àmpliament, per a tothom. Perquè és la manera que hem trobat de posar en valor la ruralitat del territori. Ara mateix la ruralitat no forma part de la Baixa Tordera. Això és un lloc de plataformes logístiques, un lloc de turisme, etc., però no és un lloc que s’entengui des de la ruralitat també. Doncs amb l’Espai Agrari volem fer aflorar la ruralitat del territori.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb