Roger Español, cara a cara amb l’escopeter que li va buidar l’ull: “Fou una represàlia”

Perdre un ull com a represàlia per haver entorpit l’actuació d’un agent de la policia espanyola a qui li havia caigut el bastó després d’haver-li clavat un cop a la cuixa. Roger Español ha explicat avui com va viure el matí en què li va canviar la vida, el primer d’octubre de 2017, en l’obertura del judici als policies implicats en aquells fets. És l’únic judici que es farà a la violència policíaca d’aquell dia, i tot el context recordava el cèlebre judici al Tribunal Suprem espanyol als dirigents independentistes. Fins al punt que el jutge ha tingut algun lapsus quan s’ha dirigit als advocats de les acusacions com a “defenses”. Com si l’acusat fos Español, i no pas l’escopeter que li va disparar la bala de goma i els seus comandaments.

Español ha rememorat el moment en què, quan els agents de la policia espanyola van haver arrencat les urnes de l’escola Ramon Llull de Barcelona, va afegir-se a una trentena de persones assegudes a la cruïlla del carrer de Sardenya amb el de Diputació que miraven d’impedir el pas de les furgonetes, si bé els policies tenien la via lliure en sentit contrari, cap a la Diagonal. S’hi van estar vora vint minuts, fins que els agents van carregar contra els asseguts i, tot seguit, van començar els trets, que en aquell moment Español no s’imaginava que poguessin ser bales de goma, perquè les creia prohibides arran del cas d’Esther Quintana. Ell, com els altres, es va apartar de la zona, però, tot i això, va rebre un cop de porra a la cuixa d’un policia, a qui li va caure el bastó a terra.

“En un moment de frustració, intento impedir-li que agafi el bastó”, ha reconegut. Tot i això, l’agent el va agafar i va tornar al cordó, amb els seus companys. A la zona també hi havia unes tanques per unes obres i en va llançar un parell cap a la calçada “per mirar d’endarrerir l’avenç de les furgonetes i del cordó policial”. Ha negat que tingués cap intenció de fer-les impactar contra els agents, però ha reconegut que, “per la frustració”, va clavar una puntada a una de les tanques per situar-la al mig de les furgonetes, i que va picar contra un policia involuntàriament. Dos fets que, segons que ha explicat Español després, creu que van motivar el tret de la bala de goma que li va anar a l’ull: “Només em queda pensar que va ser una represàlia.”

El tret li va arribar quan era entre uns periodistes, després d’haver empès la tanca, a la vorera esquerra del carrer de Sardenya, mirant cap a la mar. La seva intenció, ha dit, ja era pujar cap a casa seva, que era a prop, però va rebre el tret. “Quan em van ferir, no ho vaig entendre. Fins que vaig notar el dolor i la sang. Vaig pensar que només podia ser una bala de goma”, ha explicat.

La intencionalitat del tret, clau perquè el policia no sigui amnistiat

Considerar el tret com una represàlia pel seu comportament anterior és clau perquè l’escopeter sigui condemnat i no pugui ser amnistiat. Seria diferent si el condemnessin però consideressin que va ser una imprudència, perquè la llei exclou de l’amnistia aquells que causen voluntàriament una lesió que faci perdre un òrgan o un sentit.

“Em vaig quedar desconcertat, no entenia per què em feia mal la cara, i vaig caure a terra. Quan la gent em va retirar cap a un lloc protegit i vaig veure la sang, vaig entendre que m’havien ferit amb una bala de goma”, ha dit Español. Encara a terra, va sentir més trets, mentre la gent que l’assistia ho recriminava als agents i els demanava que deixessin de disparar. Va ser assistit inicialment en una ambulància, i després va ser traslladat a l’hospital, on fou intervingut i on va estar nou dies ingressat.

A més de l’esclat del globus ocular, l’impacte li va trencar ossos de la cara i li va afectar uns nervis que baixaven a les dents. Això li va causar certa insensibilitat a la boca i li va estroncar la carrera musical. Fins aquell moment, ha relatat Español, estudiava un cicle superior com a saxofonista al conservatori del Liceu. “La meva vida laboral es basava a fer concerts, classes particulars i estudiar”, ha dit. Arran de l’impacte de la bala de goma, va abandonar els estudis, perquè havia de readaptar la manera de bufar l’instrument i no se’n veia capaç. Tampoc no va poder mantenir la música com a professió per l’impacte psicològic que li ocasionava pujar a un escenari o fer classe. Ara treballa com a conserge d’institut.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by VilaWeb (@vilaweb)

“El meu fill intenta protegir-me més del que li tocaria per l’edat”

Español tenia 38 anys l’octubre del 2017. Els seus pares eren vius i el seu fill tenia vuit anys. “Quan va saber la notícia ho va passar molt malament, va necessitar suport per acceptar el que li havia passat al seu pare”, ha explicat, emocionat. Ara el fill té disset anys, i continua pendent del seu pare: “Intenta protegir-me més del que li tocaria per l’edat.”

Haver perdut la visió de l’ull dret li ha causat problemes de percepció, tant per a calcular distàncies com per a menjar o baixar escales. Quan hi ha poca llum no veu bé els objectes, i quan n’hi ha massa s’encega. També ha afectat la seva confiança: “Quan la teva cara canvia totalment, t’afecta en les relacions amb les altres persones.” Encara ara manté el suport psicològic. “Reclamo per les coses que m’he perdut i les que em perdré”, ha dit.

Després d’ell, el judici ha continuat amb les declaracions dels periodistes que eren a la vora d’Español quan va rebre l’impacte del tret i d’altres veïns que van participar en l’asseguda.