Aquest és el punt on hi hagué els fets, al passeig de Sant Joan de Barcelona

“No sóc ningú per a qüestionar què va passar, però em costa molt d’imaginar-lo agressiu.” L’Andrés treballa d’educador social per a la Fundació Arrels i és, possiblement, dels qui més havien tractat en Marjan, el rodamón abatut per la Guàrdia Urbana dissabte al vespre i que es troba en estat crític a la unitat de cures intensives de l’hospital Sant Pau de Barcelona. Igual que els veïns del passeig de Sant Joan de Barcelona, no pot entendre la resposta que va tenir la Guàrdia Urbana: “La gent pot tenir mals moments? És clar. Però em sembla desproporcionada la resposta per a reduir-lo, perquè aquesta persona és a punt de morir-se.”

Hi ha poca informació sobre en Marjan, a banda que té quaranta-tres anys i és originari d’Hongria. Qui viu o sovinteja el barri del passeig de Sant Joan el tenia vist perquè, de feia mig any, sempre hi voltava. Era alt, prim, amb una barba rossa amb tons castanys, era calb i sempre anava acompanyat d’un inconfusible barret de palla que li penjava del coll.

Es va començar a deixar veure pel barri el mes de juliol. Va ser llavors quan la Fundació Arrels va començar-hi a treballar: “Mirem de conèixer les persones que viuen al carrer, especialment les més vulnerables. Però ho hem de fer a poc a poc, perquè de vegades hi mostren recel; tenen la seva motxilla i no te’n guanyes la confiança d’avui per demà”, explica l’Andrés. En el cas d’en Marjan, malgrat que el visitaven setmanalment de feia gairebé mig any, encara es trobaven en aquesta fase inicial de vinculació.

Era un home tranquil, molt correcte, solitari i introvertit; era de poques paraules”, recorda l’Andrés, que deixa clar que mai no va detectar cap moviment estrany. “Ens deia que feia molts anys que vivia al carrer, i per la roba i la tranquil·litat amb què ho deia, ens encaixava. Això es nota. Quan algú fa poc temps que dorm al carrer, es nota; està més nerviós i ràpidament t’explica com hi ha arribat”, diu. L’Andrés espera que el recordi quan surti de l’UCI i pugui visitar-lo a l’hospital.

Mai no va dir d’on venia i la fundació abans no l’havia vist per Barcelona. Els Mossos d’Esquadra, que investiguen els fets, van dir ahir que l’home té una ordre de crida i cerca d’Algesires, però sense donar-ne cap més informació.

La fundació l’havia convidat a dutxar-se més d’una vegada, però ell ho havia rebutjat, tot dient que ja es rentava en una font pública. Només parlava anglès, fet que també recorden els veïns del barri, amb qui es comunicava gesticulant. La cambrera del bar 7 de Julio explica que l’havia convidat més d’una vegada a un cafè o a un croissant, i que la comunicació es limitava a un agraïment gestual.

Als bars sobretot hi demanava aigua calenta. La volia per a preparar un te. El got, l’hi posava ell; de fet, molts el recorden amb gots buits a la mà, que li agradava d’acumular. Una treballadora de l’Organic Market, situat a dos metres d’on van disparar els trets contra en Marjan, recorda que moltes vegades els anava a demanar aigua calenta. “Ens la demanava en anglès. Alguna vegada també havia demanat un cafè americà. Volia pagar-lo, però li dèiem que no calia.”

Amb el desplegament policíac que hi va haver per a reduir en Marjan, molts vianants van córrer a refugiar-se dins aquesta botiga. Fins que es van sentir els trets. A les imatges es veu bé que dos agents de la Guàrdia Urbana van retrocedint fins a disparar-li dues vegades. Un va anar a parar a l’abdomen d’en Marjan. El tinent de batlle de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, va explicar que la patrulla hi havia acudit arran de la denúncia d’un veí que deia que una persona causava molèsties al carrer. Segons els agents, en Marjan els va “amenaçar” amb un ganivet de grans dimensions, fet que va ocasionar el desenllaç final.

“Em sobta que diguessin que l’alerta l’havia donada una trucada que deia que molestava. No ha fet mai res a ningú. I em sobta encara més que quatre persones corrent i una furgoneta no puguin aturar una sola persona i ho hagin de fer a trets”, diu un altre veí del barri, que no entén que la policia optés per allò que hauria de ser “l’últim recurs”.

Sobre el ganivet, el director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, assenyala que els policies havien de preveure que en portés. Ho explicava així en aquesta entrevista a VilaWeb: “Si tu saps que una persona que dorm al carrer sempre porta un ganivet, no per a defensar-se sinó que l’ús principal que en fa és per a l’alimentació, interpretaràs la situació d’una manera més complicada. Una de les qüestions que ens preocupen més és que segurament no calien tants policies per a reduir una persona en aquesta situació. Si s’hi haguessin acostat un parell d’agents amb més tranquil·litat i esperant que es calmés, probablement la cosa hauria acabat molt millor.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.