Si voleu mirar amb optimisme el futur immediat del procés, les respostes de l’escriptor Roc Casagran a aquest qüestionari us hi ajudaran. Perquè el cansament pot ser normal, veure que el procés s’allarga pot desanimar, però, segons el seu parer, cal perseverar i no llençar la tovallola. Parlem amb ell, en el marc de la sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’ sobre el moment polític actual que passa per la mobilització de la Diada i la qüestió de confiança al president de la Generalitat. Està convençut que Carles Puigdemont superarà la qüestió de confiança si es compromet amb un full de ruta que culmini amb un referèndum sobre la independència que sigui vinculant.

—Nom: Roc Casagran
—Edat: 36
—Independentista?: Sí
—Des de quan? Des que tinc ús de raó.
—La política és… L’engranatge que serveix per a canviar les coses.
—Com us definiu políticament? Com una persona que vol la millor per a la majoria de les persones.
—Teniu llibre de capçalera? Els vençuts, de Xavier Benguerel.
—El personatge històric que us inspira: Rosa Parks.

—Quin objectiu reivindicatiu ha de tenir aquesta Diada?
—Continuar demostrant que la ciutadania continua marcant el ritme de la classe política, i a la inversa.

—I anem bé per a assolir-­lo?
—No té marxa enrere, però queda per veure quant tardarem a aconseguir-lo.

—No penseu que potser ara és més la classe política la que marca el ritme a la gent?
—La classe política ha intentat utilitzar el procés per enfortir els partits, però tinc la sensació que continua havent-hi una força important de la gent, que tard o d’hora farà que els partits posin el procés a benefici de la ciutadania i no d’ells.

—La gent està cansada de mobilitzar-se?
—Sí, tots tenim ganes que sigui ràpid. Però costa, l’objectiu no és menor, i cal perseverar, que diria en Guadiola.

—Percebeu mandra al vostre entorn?
—Sí, perquè a les últimes diades teníem la sensació que seria l’última, però evidentment l’esforç d’anar a una manifestació és minúscul.

—Què us agradaria que passés a la qüestió de confiança a Puigdemont?
—M’agradaria que hi hagués un full de ruta molt clar, que es convoqués un referèndum i que els polítics es comprometessin a aplicar-ne el resultat.

—I que Puigdemont superi la votació?
—Qui sigui al davant del vaixell m’és bastant indiferent. Però vull que ho aconseguim; si ha de ser en Puigdemont, doncs amb ell, i si ha de ser amb un altre, doncs amb un altre. Això va més enllà de persones. Aquest procés no és en mans d’una sola persona.

—Però si Puigdemont no la supera i anem a eleccions, el procés s’acaba o en surt reforçat?
—Crec que Puigdemont sí que superarà la qüestió de confiança, si deixa clar que això és per a anar directament a un referèndum vinculant.

—I si no la superés, si anéssim a eleccions?
—Anar a unes eleccions ordinàries seria una estafa. Ja hem votat, tantes vegades com ha calgut, i ara cal votar en un referèndum.

—Sou partidari del RUI, doncs…
—Del referèndum unilateral vinculant. Tant me fa l’etiqueta que tingui, si és RUI o RI, referèndum d’independència. De fet, m’agrada més RI.

—Amb una DUI immediatament després, o abans del RUI?
—El referèndum primer, i després la declaració d’independència.

—Com creieu que hi poden reaccionar els espanyols?
—L’estat espanyol ja reacciona. Però l’interlocutor no és ell. Segurament mourà totes les peces que pugui, però hem de pensar què hem decidit nosaltres, estirar el suport internacional i passar per alt allò que faci Espanya, que té tantes carències democràtiques que no ens en podem refiar.

—Per guanyar el RUI cal eixamplar més la base independentista?
—Hauríem d’aspirar que la base independentista fos tan àmplia com sigui possible. Crec que al sector d’ICV i d’En Comú Podem, una cosa és la que diguin els seus dirigents i una altra la que diguin els seus votants.

—Hi ha independència sense els comuns?
—Una part important prefereix una república catalana que no una monarquia espanyola. Els hem de convidar, els votants, més que no esperar que els qui capitanegen aquest moviment s’hi adhereixin, perquè a molts dels dirigents els mou més el partit i la butaca que no allò que pensen els seus votants.

—I els seu votants no s’escolten què diuen en Coscubiela i en Rabell?
—Igual que escolten l’Ada Colau o en Pisarello… Allò que importa és que en un referèndum aquesta gent no haurà de votar un partit, sinó una opció de futur.

—Tres coses de la independència que us motiven i que utilitzeu per convèncer un indecís.
—Que la qüestió lingüística la resolguem nosaltres; la llengua no se salva tenint un estat i prou, però és més fàcil de gestionar si som nosaltres els qui ho fem. L’altra és que amb la independència podrem tornar a parlar sense intromissió de les qüestions nacionals i socials. I finalment, tenir una república o viure en una monarquia espanyola.

—Quins errors ha comès el procés?
—Els partits han volgut escombrar massa cap a casa seva. Tots. L’ex-Convergència, ERC, la CUP… No han prioritzat el guany a llarg termini.

—I l’encert més gran?
—La potència del procés és que neix de la base social, de les persones. Els qui han estat independentistes tota la vida han pogut reforçar els arguments i els qui somniaven en un altre encaix amb Espanya han vist que era inviable.

—En general sou optimista.
—Malgrat la mandra i veure que s’allarga, crec que hem de ser-ho. No s’ha de llençar la tovallola.

—Però segur que en algun moment ho heu vist molt magre.
—Veig magres els terminis. No hi ha marxa enrere. No sé si serà d’ací a un any o d’ací a deu, però em costa molt trobar gent independentista que ho hagi deixat de ser. Tots voldríem que això fos ràpid i indolor, però és molt difícil que ho sigui. Amb l’estat espanyol en contra, segurament caldrà fer més sacrificis. La reflexió que ha de fer tot independentista és què està disposat a renunciar-hi per aconseguir-ho.

—I vós què estaríeu disposat a renunciar?
—Ara vaig a totes. El sacrifici individual que jo pugui fer serà positiu per a la col·lectivitat en el futur. Farem com calgui. Hem acabat acceptant alguns aspectes que potser no són del gust de tothom, a alguns ens agradaria que l’opció per la sanitat i l’educació fos una altra i hem estat capaços d’acceptar certes coses perquè el procés no s’aturés i ningú no tingués excuses per a aturar-lo.

Sèrie ‘A punt per a la independència? (entrevistes Diada 2016)’: Eduard Voltas, Salvador Cardús, Natàlia Esteve, Isona Passola i Bel Olid.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb